El futur no el sap ningú … oi ?
L’he llegit a centenars de vegades, el meu horòscop del dia, no perquè el busqui, sinó perquè apareix sempre al diari i la curiositat em crida a mirar-me’l. No hi crec. És a dir, és prou obvi que, segons l’època de l’any en què has nascut i degut a que vivim en un planeta que no s’està mai quiet, hem nascut sota unes certes condicions espaials que ells anomenen Signe. Fins i tot n’he sentit explicacions més o menys coherents al respecte de gent que se n’havia informat. Però el cas és que segueixo sense creure-hi. Però avui ha estat un dia d’aquells on el que hi deia podia esdevenir perfectament realitat, fet que passa de tant en tant. I m’he plantejat, com sempre que em succeeix això, tot el fenomen que envolta l’astrologia. És més que probable que existeixin uns textos plantilla amb alguns paràmetres variables que difereixen segons quin any són, en els que es basin els diaris per publicar la seva concorreguda secció astral, però com aconsegueixen aquest punt de misteri, d’ambigüitat, d’incertesa que fa que encertin tan relativament sovint algun dels nostres punts de futur ? Estic gairebé segur que és degut a que la nostra vida és un conjunt de sentiments alimentat per uns actes, nostres i aliens, relacions i decisions, també nostres i alienes, que permeten probabilísticament tantes combinacions que, anomenant-ne amb prou gràcia algunes cada dia i per tots els “Signes” a mode de vident futuròleg aconsegueixen fer-nos creure que només per una simple, que no ho és tant, alineació astronòmica, que no astrològica, existeix una relació directa entre tot el que hem fet fins ara i el que farem demà. Crec, d’altra banda, que la vida és alhora molt més simple i molt més complicada que tot això de manera que seguiré, com fins ara, sense creure en l’horòscop del dia quan em digui coses que no m’agraden i creient-hi fermament quan allò que se’m proposi sigui interessant per a mi. Al cap i a la fi, tenir una segona opinió sempre és interessant
July 10th, 2007 a les 15:36
tot i no tenir cap mena de coneixements astrològics, em temo que jo sóc de les moltes que obre el diari, llegeix l’horòscop i, en la quasi totalitat de les ocasions, no se’l creu. passa, a vegades, que allò que has llegit de bon matí es fa realitat més tard o, per pura conveniència, de bon matí decideixes que aquell dia faràs cas al sr.horòscop. trobo, això sí, que és un fenòmen interessant d’analitzar.
August 16th, 2007 a les 7:45
Jo sempre començo a llegir els diaris per darrera, i com molta gent m’aturo per mirar que em diu l’horòscop. Al dia poder llegeixo tres o quatre diaris i casdascun posa el que vol, i sempre em quedo en el que més m’agrada atesa la diada que porto.
Jo sóc Cranc i ascendent Cranc, o sigui, un llunàtic que canvia la seva personalitat depenent de les fases de la Lluna. Investigant, ara sé que sóc Tigre a l’horòscop xinés, i que voleu que us digui.
I per curiositat he mirat revistes que tinc de l’any 1915 i he vist que no posaven l’horòscop però en canvi si d’anuncis com aquestos dos per ex.:
- REPRESENTANTES con buenas condiciones y sueldo necesito. Escribir José Calvet, Apartado 580, Barcelona. Remitir sello.
-Debilidad sexual del hombre. Su curación racional sin medicinas, utilísimo libro tres pesetas. Carretas, 8, Libreria.
O sigui, que soc un llunàtic o un sonat assenyat.
September 25th, 2007 a les 4:56
Diu que la millor manera de predir el futur, sobretot el personal, és inventar-lo, crear-lo. Jo n’estic ben convençuda.
Pe que fa als horòscops no me’ls crec, però si em diuen una bona notícia, o una cosa que m’agrada penso “bona idea” com podria fer perquè fos així?
Carme