Hola, món ?
Quarts de dues de la matinada, diumenge a la nit, doncs sóc dels que pensen que fins que no vas a dormir no és l’endemà. Tot el dia ha fet calor, el sol il·luminava els carrers, dia d’eleccions municipals, els turistes passejaven orgullosos els seus conjunts nous d’estiu per la ciutat. Cap al vespre però, tot ha canviat, una suau brisa misteriosa ha començat a regnar i a fer esdevenir dubitatives aquelles qüestions sobre les que, només una estona abans, tenia tan clares les idees. Serà el clima ? Seré jo ? Serà la no-resposta d’aquells de qui avui esperava més ? Potser n’espero massa ? Qui sap. Jo, per descomptat i ara mateix, no. Demà, si el sol brilla de nou sobre tots nosaltres potser m’aclariré. Dominat des del principi dels dies pel pragmatisme, totalment contrari a les reaccions en calent, avui crec que he arribat al meu límit, però tot i així, m’he aguantat. Si demà, tot i el sol segueixo en la mateixa línia, serà moment de fer un punt i a part. Al cap i a la fi, la vida és el que passa, mentre fas plans per tenir-ho tot lligat …