Setmanes enrere, una notícia sorprenia tots els amants del novè art. Detective Comics (DC) publicaria en qüestió de mesos una nova aventura de Batman, personatge insígnia de l’editorial. El guió tornaria a estar a càrrec d’un autor de culte en el món del còmic: Frank Miller. Però aquesta vegada l’heroi emmascarat no s’enfrontaria als seus arxienemics coneguts… Ni el Joker, ni Dues Cares, ni el Pingüí… Per primera vegada Batman s’enfrontaria a un personatge real, de no-ficció: Osama Ben Laden.
De sobres és conegut que el còmic nord-americà sempre ha utilitzat els superherois de les vinyetes per a la seva propaganda bèl·lica patriotera. Superman, el Capità Amèrica o Spiderman, són clars exemples d’això. Però Batman, no és un superheroi a l’ús. No compta amb superpoders fantàstics. És només un multimilionari superdotat i forçut que s’entrega a la causa contra el crim. Els valors que el personatge ha transmès, i que han heretat les seves últimes versions cinematogràfiques (la recentment estrenada, Batman Begins), són molt diferents dels valors associats a altres superherois, simples plasmacions del “somni americà”.
Als anys ‘80 la factoria editorial DC estava en crisi i va encarregar a Frank Miller una obra que reinventés el personatge per a tornar-ho a posar en alça. Per a això van donar a Miller absoluta llibertat de creació. És així com neix el 1986 “Batman: The Dark Knight” (“El regreso del Señor de la noche” a l’Estat espanyol), obra que es convertiria més tard en referència per al munt d’autors que s’encarregarien de continuar il·lustrant les noves aventures de l’heroi. Batman deixa de ser, llavors, un saltimbanqui amb malles que actua a plena llum del dia amb el seu cotxe xaró i els seus acudits enginyosos, per a passar a ser una ombra, una llegenda urbana fosca que aterra els delinqüents de Gotham.
La sinopsi de “Batman: The Dark Knight” està molt contextualitzada en el món bipolar de guerra freda. Bruce Wayne és un home de cinquanta anys que en fa deu que va abandonar la seva vida com a Batman i es va retirar de la lluita contra el crim. Gotham està assetjada per una banda del carrer que respon al nom de Els Mutants. Els EUA estan governats per un Ronald Reagan momificat i la guerra freda segueix contra el perill roig. Tots els herois han desaparegut, inclòs Superman, que segueix actiu però invisible al públic gràcies a una pantalla de censura en els mitjans de comunicació alçada pel govern, per al qual treballa destruint naus soviètiques. El govern Reagan va prohibir els superherois d’actuar si no era a les seves ordres per a batallar contra l’URSS. Superman, sempre fidel a la seva pàtria i al seu govern, és ser l’únic que cedeix al xantatge.
Amb aquest panorama, es produeix la tornada de Batman. Molt més fred, fosc i violent. Ressentit contra el govern i contra el model de societat americà, actua sense pietat contra els seus enemics. A part dels seus enemics més famosos ja mencionats (Joker, Dues Cares, etc.), ara ha d’enfrontar-se també a la policia, les bandes del carrer, senadors corruptes i contra el millor agent del Govern: Superman. Amb aquest últim s’enfronta en una èpica batalla a mort on els dos personatges representen models de societat americana antagònics. Mentre Superman recorda a Batman que hauria d’haver triat el camí correcte “ja que no hi havia elecció”, Batman li retrau de ser un nen malcriat “feixista” (sic) sempre al servei del seu govern.
Com en altres tants camps de la cultura, amb la guerra freda i la crisi del “somni americà” havíem sortit “guanyant” (si es pot dir això) en molts terrenys. La literatura, el cine… i també el còmic. Per això del nostre costat teníem un superheroi que en compte d’actuar contra ridículs roba-carteres s’enfrontava a les màfies i els polítics corruptes.
Però s’acosten nous temps de “guerra freda”. Menys “freda” inclòs que l’anterior, i al Senyor de la Nit el tornen a obligar a posar-se d’un bàndol. “O amb mi, o contra mi”, li deu estar dient el seu president George Bush. Només ens cap l’esperança que el moviment antiimperialista americà tingui èxit i faci tornar les tropes a casa, i amb elles Batman, que ja té molt de treball per a salvar la fosca Gotham.
0 Responses to “Batman vs. Ben Laden?”