Ahir la pel·lícula Salvador de la productora MediaPro va tornar a ser notícia, tot i ser estrenada fa uns mesos. Va arrasar als Premis Barcelona de Cinema, i va ser nominada als Premis Goya en 11 categories. Quan l’estrena de la pel·lícula vaig afanyar-me per anar-la a veure. Feia molt de temps que es parlava i tenia moltes ganes de veure-la. I no em va decepcionar. Dintre del món ‘alternatiu i radical’ (del qual per sort o per desgràcia hi formo part) hi havia una gran divisió en torn la pel·lícula. Alguns hi veien una bona recuperació de les idees anticapitalistes de Salvador i de la cara obscura del franquisme, tot per al gran públic. Altres (entre ells ex-companys de Salvador al MIL) hi veien una clara manipulació dels seus ideals. Jo em vaig posicionar entre els primers. La pel·lícula em va encantar. De fet vaig escriure un article que va tenir cert eco a les webs de contrainformació. Allà exposo perquè em sembla que recuperar certs aspectes del franquisme son ultranecessaris per a les masses avui dia. No és un documental antisistema (que es allò que voldrien alguns), però millor que no ho sigui… Amb aquesta pel·lícula no es volia convèncer als 4 de sempre.
A Vilaweb TV van fer ahir una entrevista als guanyadors dels Premis Barcelona de Cinema, entre ells al productor de MediaPro, Jaume Roures, productor del film de Salvador. La història d’aquest home és interessant si més no. Durant els anys de la lluita antifranquista aquest home va militar a la clandestinitat a la Lliga Comunista Revolucionària (LCR), el partit revolucionari trotskista de l’època. Jo conec molts antics companys seus de militància, i m’han explicat algunes coses d’ell. Va estar detingut a Madrid fins i tot per la llei antiterrorista, al albergar durant uns dies a casa seva a militants d’ETA del comando Madrid, els que van matar Carrero Blanco.
De militant trotskista a multimilionari. Aquest home és ara un dels homes més rics d’Espanya i part de l’estranger. És l’amo de la productora Mediapro, que té en exclusiva la majora de llicències de retransmissió de partits de futbol a les cadenes de payperview. És una de les productores més influents del món. Diuen que aquest home encara manté els seus ideals d’esquerres i progressistes, i que té com una espècie de ‘conflicte intern’ pel fet d’estar podrit de diners. Com s’ho fa llavors? Com si fos un caprici de ‘niño rico’, el sr. Jaume Roures es dedica a produir pel·lícules d’inversió milionaria com ‘Comandante‘ (Oliver Stone), ‘Los lunes al sol‘ i ‘Princesas‘ (les dues de Fernando León), etc. Pelis que a tots ens encanten i que sempre pensem que com es pot haver ‘colat’ al cinema comerial. Bé, aquí en tenim l’explicació.
Parlo de tot això per a l’entrevista que li van fer ahir a Roures a Vilaweb TV. El periodista (amb molta mala baba) li pregunta que si Salvador hi fos viu “lluitaria pels drets dels treballadors de Mediapro?”. Podeu mirar el vídeo aquí (l’entrevista al Roure hi és al final):
Com podeu comprovar el nostre ‘camarada’ Jaume es posa molt nerviós i clarament molest. El periodista comet un error, que és no portar dades clares, i es deixa portar per l’intuïció que si Mediapro es una multinacional els drets dels treballadors no hi seran garantits. Té tota la raó. Si l’hagués portat dades concretes en Roures no sé com s’hagués sortit de l’embolic. No només dades de com Mediapro tracta als seus treballadors sinó com la seva productora hi està contribuint a la privatització de serveis públics com TVE o TV3 a través de programes com ‘España directo’.
Bé, crec que del duel d’aquesta entrevista clarament hi surt malparat l’entrevistador i no l’entrevistat. L’error està en intentar desprestigiar la pel·lícula per la mateixa contradicció de que un multimilionari dediqui un film a la vida d’un anticapitalista. En Jaume Roures va ser molt actiu en el moviment de solidaritat amb Salvador a l’època a través de la LCR, l’únic partit d’esquerres que es va bolcar de veritat (cosa que, per cert, també s’obvia a la pel·lícula). Les circumstàncies de la vida el van portar a convertir-se en una d’aquelles persones contra les que ell lluitava, fent valer aquella maleïda dita (tantes vegades m’ho han repetit!): “ja se’t passarà amb l’edat”.
Aquest fet, però, no fa que el ‘camarada’ Jaume sigui un estúpid o un manipulador. Ell no ha fet ‘Salvador’ per guanyar diners. De diners hi guanya, evidentment. I molts. Però més diners fa retransmitint un Barça-Real Madrid. Jo el vaig escoltar a Tv3 dient que amb ‘Salvador’ volia retransmetre que hi havien moltes coses de la Transició que hi eren pendents. No està pas malament!
La pel·lícula, per mi, és un bon instrument per explicar que era el franquisme i com eren els moviments d’esquerra de l’època. I també per reflexionar sobre com es faria més tard la Transició. Si en Roures es un senyor podrit de diners a costa de la plusvàlua robada als seus treballadors en tot cas ni aporta ni treu res a la pel·lícula. I millor no pensem en què faria Salvador Puig Antich si fos viu… amb això estic d’acord amb Roures, és de molt mal gust. El que està clar es que les coses contra les que lluitava encara existeixen, i una d’aquestes coses és el propi Jaume Roures, que li ha dedicat una pel·lícula, paradoxalment. Quines coses oi? És que ningú ha dit que la vida sigui fàcil…
0 Responses to “Jaume Roures, el ‘niño rico’”