El país grec és una república del sud-est d’Europa. Limita al nord amb Albània, la República de Macedònia, Bulgària, Turquia i amb la mar Egea, la mar Mediterrània i la mar Jònica. Considerada per molts el bressol de la civilització occidental, Grècia té una llarga i rica història durant la qual ha estès la seva influència sobre tres continents.

La història de l’Antiga Grècia va néixer a les costes del mar Egeu, on es van desenvolupar les civilitzacions minoica i micènica, les primeres civilitzacions europees. Després d’aquestes es va iniciar una nova era de civilització hel•lènica.

El seu idioma es el grec i el seu tipus de govern una república parlamentària.
La cuina grega es considerada com un exemple de saludable mediterrànea i els seus plats típics son la moussaka, stifado y spanakopita.

Economicament, és una economia de mercat, on el sector terciari té el pes dominant, sobretot pel que fa al turisme. La taxa d’atur és força elevada.

Per acabar direm que Grècia té més d’11 milions d’habitants, dels quals la meitat viu en ciutats. L’especial orografia del país explica la seva distribució.

La introducció és una part d’un text, escrit per l’autor de l’obra, situat al començament del text. La seva principal característica, és informar sobre el que el lector del text trobarà al llarg d’ell. Amb aquest tipus de resum, el lector a de fer-se una petita idea sobre el text que llegirà a continuació. També pot explicar alguns antecedents que són importants per al posterior desenvolupament del tema.

La presentació és una exposició sobre un tema concret, el qual és representat mitjançant el diàleg i té com a objectiu informar al públic donant una idea general sobre el tema. Moltes vegades les presentacions es poden representar amb programes especialitzats, que faciliten visualment l’enteniment del tema de qual es parlarà.

En conclusió, els pròlegs, les introduccions i les presentacions són textos orals o escrits que serveixen per introduir un text o un tema. Tenen diferents característiques peró tenen en comú que estan al principi.

Les seves característiques príncipals son que hi ha una història que transcorre en un temps i un espai determinat a uns personatges. El públic veu directament els fets, els personatges són els actors i tota la trama és un diàleg. Hi ha una doble ficcionalitat: la que fingeixen els actors quan munten l’espectacle i la pròpia de la història. Admet diversos mitjans expressius: el gest, la música, la veu, la il.luminació, el vestuari…

L’obra no és escrita per ser llegida, sinó per ser representada. El canal és l’espai escènic i per acabar direm que no hi ha narrador. Sovint poden aparèixer acotacions segons com s’ha de representar l’obra.

El text teatral acostuma a organitzar-se en actes: cadascuna de les parts en què es divideix una obra teatral, separada de les altres per un interval.

Dins del teatre diferenciem diferents gèneres com per exemple: La comèdia, la tragèdia, el drama, el melodrama, la pantomima, el teatre musical i el mim.

A Catalunya han nascut molts autors de teatre importants com Josep Maria Folch i Torres, Àngel Guimerà, Josep Maria de Sagarra o Josep Maria Benet i Jornet.

En Sebastià era l’amo i era un mal parit, s’enamora de la Marta en veure-la i la obliga a tenir relacions sexuals amb ell. Pero en Sebastià necessita calers i per aquesta raó es vol casar amb una dona rica. Per aparentar que la seva relació amb Marta ha arribat a la seva fi la fa casarse amb un bon noi, en Manelic. D’aquesta manera la podria tenir a la vora i podria continuar la seva relació sense aixecar sospites.

En Manelic era un pastor de la muntanya molt bona persona. Es casa amb la Marta sense saber res de la relació entre la seva dona i l’amo. Tot i que ella creia que tot estava pensant pels dos.

Quan en Manelic s’assabenta de la relació s’emprenya molt amb ella i l’odia. En aquest moment es quan la Marta s’adona de que esta enamorada d’en Manelic.

Finalment en Manelic mata a en Sebastià i ell i la Marta viuen feliços.

Els seus elements bàsics són: La trama, és a dir, la seeqüència d’esdeveniments, que pot tenir una estructura lineal, oberta o tancada, els personatges, amb les seves característiques, que poden ser protagonistas, secundaris, etc, el punt de vista o tipues de narrador, l’espai, que correspon al marc físic, social o psicològic on es desenvolupa l’acció, el temps, en la narració normalment es passat. Podem distinguir entre el temps intern o històric.

Altres aspectes importants són el títol, el simbolisme o el tema.

El gènere narratiu es divideix en els següents subgèneres: La narrativa culta i la narrativa popular. En la primera part trobem la narració més famosa i comú, la novel.la, que ha evolucionat al llarg del temps. Podem trobar novel·les clàssiques, de cavalleries, de picaresca, històrica, realista, simbolista o d’aprenentatge. Altre tipus de narrativa culta és el conte literari, d’extensió breu, de autor reconegut i carácter culte. D’altra banda, trobem la narrativa popular, com per exemple la rondalla, la llegenda o la faula.

Per acabar direm que la el gènere narratiu és dels més importants i reconeguts gèneres literaris.

La característica principal dels textos argumentatius es que intenta demostrar i argumentar una tesi. L’emissor ens dóna la seva opinió, normalment, als textos argumentatius es diferencien tres parts: Introducció, és la part que situa i enuncia el tema, els motius o arguments, on s’exposen els fets i per últim la conclusió, el apartat final que recull la idea principal.

Entre els recursos utilitzats en el text argumentatiu, cal destacar l’ús de cometes, els guionets, les citacions i la interrogació retòrica.

D’altra banda, els textos humanístics són els que ens parlen de les ciències humanes.

En conclusió, aques text del català Verriè és un text argumentatiu, ja que compleix les seves característiques.

Aquest autor pertany a dos moviments, podem definir el noucentisme com el moviment literari català que busca la bellesa i l’harmonia. Es caracteritza per el gran nombre de cultismes i metàfores. En l’avantguarda s’introdueixen elements innovadors respecte de les formes tradicionals.

Aquest poema esta dividit en tres estrofes de deu versos cada un. És un tercet d’art menor.
La seva mètrica síl.labica és set. I segons la seva disposició la seva rima és encadenada.
Podem trobar paradoxes, binomis, metàfores, encadenaments i anàfores.

Dins l’estructura interna el tema d’aquest poema de Foix es la reflexió de l’autor.
Apareix una contradicció, ja que es impossible veure si dorms.

Tradicionalment, es distingeixen tres gèneres poètics: l’ èpic, el líric i el dramàtic. Una característica important es la rima entre les seves paraules. Els poetes segueixen unes normes y tenen diferents recursos estílistics.  Les seves característiques son que és un text breu y concís, que el poeta desitja expressar alguna cosa de manera subjectiva. Té una musicalitat que la fa especialment bonica per expressar sentiments. 

El Modernisme és un moviment sociocultural que manifesta el sentiment de crisi , arrenca a la dècada dels 80 amb actituds de rebuig a la situació social, política i literària que fins el moment caracteritza la societat espanyola dela Restauració. Critiquen la falta de modernitat,la Renaixença destacava per la seva tendència conservadora. I és planteja l’objectiu comú de modernitzar el país a través de la cultura.

Joan Margall és un autor que s’emmarca dins del moviment del Modernisme. Va ser considerat el primer poeta modern. La major part de la poesia modernista és imitadora dels seus models, diuen que l’únic que en crea és Maragall. Maragall dominava diverses llengües i podia gaudir d’una perspectiva molt més àmplia que la resta de poetes.

Resumint, Joan Maragall va ser una peça clau en el Modernisme català d’aquells anys deixant grans obres i poemes que encara gaudim.