Si he de parlar d’arts plàstiques m’encantaria comentar el quadre del francès Eugène Delacroix, pintor romàntic per excel.lència, anomenat La llibertat guiant el poble. 

Aquesta pintura creada l’any 1830 va ser exposada primerament al Saló de Paris, i a l’actualitat es troba al museu del Louvre de la capital francesa. 

Aquest quadre té una funció al.lègorica i propagandística, ja que expressa la revolta revolucionaria de 1830 a França contra l’absolutisme borbònic. 

La seva composició es oberta i triangular i la seva llum es vibrant. Les seves proporcions son contraposades entre els diferents personatges, ja que uns expressen la victòria de la llibertat i d’altres la tristesa de la derrota. 

Domina el color davant del dibuix, i la llum dóna una sensació de profunditat molt gran. Aquesta obra expressa patriotisme i honor i va inspirar a altres pintors realistes posteriors.  

Per acabar direm que Delacroix va ser autor de moltes altres obres històriques com per exemple La matança de Quios 

Aquesta pintura m’agrada perque em sembla molt interessant que només amb un quadre es pugui expressar tant com és la llibertat i el patriotisme d’un territori determinat.    

La renaixença suposa una recuperació del català com a llengua culta.

 La revolució burgesa fa apareixer dues classes socials: la burgesia i el proletariat. Apareixen els sindicats. D’altra banda, la revolució industrial a Espanya es produeix només a Catalunya i a Euskadi. La burgesia catalana defensa el proteccionisme. La revolució burgesa fracassa i es produeix la Restauració borbònica. Les Bases de Manresa van ser el primer manifest del Catalanisme. 

El romanticisme suposa l’exaltació del passat medieval, és a dir, quan el català era una llengua de gran prestigi. Al segle XVIII i a la primera part del segle XIX, la literatura popular es continuava fent en català. Els autors de la Renaixença voldran recuperar el prestigi de la llengua catalana.

El govern de Madrid continua perseguint la llengua catalana.  D’altra banda, l’ús literari del català va a més. L’església, malgrat la castellanització forçada, jugarà un paper important en la defensa de la llengua, com els carlins i  els republicans. Finalment,  la campanya de l’Avenç en defensa d’una ortografia catalana va ser la primera manifestació pública de la voluntat de normalitzar la llengua.

 El sentiment català que mantenia viu el poble i la voluntat de recuperació de la llengua s’anirà barrejant amb la progressiva aparició del catalanisme. La segona generació d’escriptors catalans té un valor literari molt  important (Verdaguer, Guimerà, Oller) D’altra banda, els modernistes es proposen la plena normalització social del català.

 Per acabar, dir que els canvis socials i culturals que es produeixen al segle XIX portaran a l’aparició del catalanisme, aconseguint en el primer terç del segle XX el seu objectiu.

Els factors històrics, socials i polítics són fonamentals en l’evolució de les llengües, d’aquesta manera la caiguda de l’imperi romà al segle V va derivar en l’ocupació dels territoris per part dels germànics, que van organitzar els territoris conquistats en comtats. Més tard, quan es debilità l’Imperi franc s’inicià el procès d’independització. El català conserva lèxic dels germànics com per exemple bandera o estona.

D’altra banda, l’any 711 va començar l’ocupació musulmana a la península Ibèrica, fet important, ja que es va produïr en el període de la formació de les llengües romàniques. Alguns arabismes són albercoc, llimona, cotó i sucre.

Aquest factors no provoquen la substitució lingüística però sí que deixen petjades en el vocabulari i en la toponímia.

Finalment, el pas del llatí al català es va produï entre els segles V i XI. Podem destacar els diferents esdeveniments que marquen aquest procès: L’any VIII l’anomenada Renovatio  carolíngia va allunyar la llengua escrita de la llengua parlada.  El Serments de Strasburg va ser el primer text escrit en una llengua romànica. L’any 813 es va decretar el Concili de Tours on s’ordenaba predicar en llengua vulgar perque els sermons en llatí només els entenien els eclesiàstics. Per acabar, l’any 839 l’Acta de la consagració de la catedral de la Seu d’Urgell escrit en llatí però té toponímia en català.

Les primeres mostres de la llengua catalana les trobem en textos redactats en llatí.

Durant molt de temps, l’única llengua usada en l’escriptura seria el llatí.