La narració és el relat en prosa del desenvolupament d’uns fets reals o ficticis
centrats en almenys un personatge, en un espai i durant un temps determinats.

Els seus elements bàsics són: La trama, és a dir, la seeqüència d’esdeveniments, que pot tenir una estructura lineal, oberta o tancada, els personatges, amb les seves característiques, que poden ser protagonistas, secundaris, etc, el punt de vista o tipues de narrador, l’espai, que correspon al marc físic, social o psicològic on es desenvolupa l’acció, el temps, en la narració normalment es passat. Podem distinguir entre el temps intern o històric.

Altres aspectes importants són el títol, el simbolisme o el tema.

El gènere narratiu es divideix en els següents subgèneres: La narrativa culta i la narrativa popular. En la primera part trobem la narració més famosa i comú, la novel.la, que ha evolucionat al llarg del temps. Podem trobar novel·les clàssiques, de cavalleries, de picaresca, històrica, realista, simbolista o d’aprenentatge. Altre tipus de narrativa culta és el conte literari, d’extensió breu, de autor reconegut i carácter culte. D’altra banda, trobem la narrativa popular, com per exemple la rondalla, la llegenda o la faula.

Per acabar direm que la el gènere narratiu és dels més importants i reconeguts gèneres literaris.

El text “Lírica dels quatre elements” de Frederic-Pau Verrié aparegut a la Revista de les arts és un text argumentatiu, tot i que també el podriem clasificar com a científic o humanistic, ja que ens parla de la cultura i de les arts plàstiques.

La característica principal dels textos argumentatius es que intenta demostrar i argumentar una tesi. L’emissor ens dóna la seva opinió, normalment, als textos argumentatius es diferencien tres parts: Introducció, és la part que situa i enuncia el tema, els motius o arguments, on s’exposen els fets i per últim la conclusió, el apartat final que recull la idea principal.

Entre els recursos utilitzats en el text argumentatiu, cal destacar l’ús de cometes, els guionets, les citacions i la interrogació retòrica.

D’altra banda, els textos humanístics són els que ens parlen de les ciències humanes.

En conclusió, aques text del català Verriè és un text argumentatiu, ja que compleix les seves característiques.

Josep-Vicenç Foix va ser un poeta mig noucentista mig de l’avantguarda.
L’avantguarda catalana és integradora i dinamitadora. Foix tracta els temes de la solitud i de la identitat.

Aquest autor pertany a dos moviments, podem definir el noucentisme com el moviment literari català que busca la bellesa i l’harmonia. Es caracteritza per el gran nombre de cultismes i metàfores. En l’avantguarda s’introdueixen elements innovadors respecte de les formes tradicionals.

Aquest poema esta dividit en tres estrofes de deu versos cada un. És un tercet d’art menor.
La seva mètrica síl.labica és set. I segons la seva disposició la seva rima és encadenada.
Podem trobar paradoxes, binomis, metàfores, encadenaments i anàfores.

Dins l’estructura interna el tema d’aquest poema de Foix es la reflexió de l’autor.
Apareix una contradicció, ja que es impossible veure si dorms.