Un conte és una narració escrita en prosa, poden ser tan de caràcter fictici com real.El conte literari es distingeix d’altres formes narratives com la novel·la bàsicament per l’ extensió, ja que es poden llegir d’ un sol cop. Ha donat peu a gran varietat de manifestacions, des de les populars, com les rondalles i les llegendes, fins a les d’ intenció didàctica com les faules.

D’altra banda podem dir que el conte té l’objectiu d’entretenir i de fer despertar unes emocions als seus lectors. El conte és una de les formes més antigues de la literatura popular de transmissió oral. L’espai i el temps no sol solen ser definits i normalment es narra en tercera persona. Sol dividir-se en tres parts, el plantejament, el nus i el desenllaç.Sol estar escrit per un autor conegut, que es centra directament en els fets i en l’acabament.

En conclusió, el conte esta fet per divertir al lector, i es un gènere literari mol antic.

Aquesta qüestió que apareix en un llibre de Sergi Pàmies publicat l’any 2000, ens vol dir que hi han persones que pensen que és una afirmació, és a dir, cada persona té un preu tot depenent del que fa a la vida.

Podem dir que cada persona té un preu si tenim en compte que ha fet moltes coses a la vida, o si ha sigut una molt bona persona, llavors podem dir que aquesta persona té un gran preu o valoració. I que cada persona en té un de diferent.

Això també s’afirma quan una persona es deixa comprar, és a dir, fa qualsevol cosa per diners. Per exemple, li ofereixen un treball molt lluny de la seva ciutat, família, amics… però que guanya molts més diners.

D’altra banda, altres persones pensen que cap persona té un preu, que tots som iguals. (no argumentes la idea, no es pot fer una frase d’una línia i un punt i a part)

Personalment penso que les persones no tenim preu, si que es veritat que hi ha gent que per diners faria de tot, però com he dit abans, som persones, no productes del supermercat!