Joan Maragall va nèixer l’any 1860, el seu pare, fabricant tèxtil, volia que cuidés de la fàbrica, però això no l’impedí ser un gran poeta i periodista.

El Modernisme és un moviment sociocultural que manifesta el sentiment de crisi , arrenca a la dècada dels 80 amb actituds de rebuig a la situació social, política i literària que fins el moment caracteritza la societat espanyola dela Restauració. Critiquen la falta de modernitat,la Renaixença destacava per la seva tendència conservadora. I és planteja l’objectiu comú de modernitzar el país a través de la cultura.

Joan Margall és un autor que s’emmarca dins del moviment del Modernisme. Va ser considerat el primer poeta modern. La major part de la poesia modernista és imitadora dels seus models, diuen que l’únic que en crea és Maragall. Maragall dominava diverses llengües i podia gaudir d’una perspectiva molt més àmplia que la resta de poetes.

Resumint, Joan Maragall va ser una peça clau en el Modernisme català d’aquells anys deixant grans obres i poemes que encara gaudim.

Els textos científics són els que intenten argumentar un tema mitjançant la ciència o relacionat amb aquest coneixement.

Les seves característiques generals són la claredat, la precisió i l’ objectivitat. S’expressa en un nivell cult culte on predomina la funció representativa i la metalingüística. Les característiques lingüístiques d’aquests textos es deuen als següents factors: La necessitat d’usar la llengua culta, l’ús de les formes expressives pròpies de la matèria tractada, el respecte a les qualitats pròpies de l’estil científic i la consideració de la capacitat del receptor. D’altra banda, pot tenir dos tipus d’estructura, la deductiva o la inductiva, tot depenent d’on es trobi el tema tractat. El seu lèxic es caracteritza per usar una terminologia pròpia, constituïda per tecnicismes i cultismes com també la repetició de paraules.

En conclusió, aquests tipus de textos es caracteritzen per la seva objectivitat, i perque intenten demostrar un hipòtesi a partir d’una teoria argumentada.

Desde fa molts anys la ciència ha sigut clau a la nostra vida, y no només per aixó, també per a salvar-les.

Actualment la ciència té un paper molt important en la nostra societat. Perque gràcies a la ciència dia a dia anem avançant, per exemple en la sanitat o en la genetica. Cada vegada té més força y més credibilitat, moltes persones intenten explicar la nostra evolució envers la ciència.

Sense aquesta ciència la vida seria molt més difícil, veritablement ni ens ho imaginem, pero seria molt diferent, des de morir gent per malalties comuns com un refredat qualsevol fins a no tenir electromestics. De vegades no ens adonem del que tenim al nostre costat i de la repercussió que té.

En conclusió, avui dia sense la ciencia no fariem res, de fet es un factor imprenscindible per a la nostra evolució i supervivència en aquest món.

Un conte és una narració escrita en prosa, poden ser tan de caràcter fictici com real.El conte literari es distingeix d’altres formes narratives com la novel·la bàsicament per l’ extensió, ja que es poden llegir d’ un sol cop. Ha donat peu a gran varietat de manifestacions, des de les populars, com les rondalles i les llegendes, fins a les d’ intenció didàctica com les faules.

D’altra banda podem dir que el conte té l’objectiu d’entretenir i de fer despertar unes emocions als seus lectors. El conte és una de les formes més antigues de la literatura popular de transmissió oral. L’espai i el temps no sol solen ser definits i normalment es narra en tercera persona. Sol dividir-se en tres parts, el plantejament, el nus i el desenllaç.Sol estar escrit per un autor conegut, que es centra directament en els fets i en l’acabament.

En conclusió, el conte esta fet per divertir al lector, i es un gènere literari mol antic.

Aquesta qüestió que apareix en un llibre de Sergi Pàmies publicat l’any 2000, ens vol dir que hi han persones que pensen que és una afirmació, és a dir, cada persona té un preu tot depenent del que fa a la vida.

Podem dir que cada persona té un preu si tenim en compte que ha fet moltes coses a la vida, o si ha sigut una molt bona persona, llavors podem dir que aquesta persona té un gran preu o valoració. I que cada persona en té un de diferent.

Això també s’afirma quan una persona es deixa comprar, és a dir, fa qualsevol cosa per diners. Per exemple, li ofereixen un treball molt lluny de la seva ciutat, família, amics… però que guanya molts més diners.

D’altra banda, altres persones pensen que cap persona té un preu, que tots som iguals. (no argumentes la idea, no es pot fer una frase d’una línia i un punt i a part)

Personalment penso que les persones no tenim preu, si que es veritat que hi ha gent que per diners faria de tot, però com he dit abans, som persones, no productes del supermercat!