La renaixença suposa una recuperació del català com a llengua culta.

 La revolució burgesa fa apareixer dues classes socials: la burgesia i el proletariat. Apareixen els sindicats. D’altra banda, la revolució industrial a Espanya es produeix només a Catalunya i a Euskadi. La burgesia catalana defensa el proteccionisme. La revolució burgesa fracassa i es produeix la Restauració borbònica. Les Bases de Manresa van ser el primer manifest del Catalanisme. 

El romanticisme suposa l’exaltació del passat medieval, és a dir, quan el català era una llengua de gran prestigi. Al segle XVIII i a la primera part del segle XIX, la literatura popular es continuava fent en català. Els autors de la Renaixença voldran recuperar el prestigi de la llengua catalana.

El govern de Madrid continua perseguint la llengua catalana.  D’altra banda, l’ús literari del català va a més. L’església, malgrat la castellanització forçada, jugarà un paper important en la defensa de la llengua, com els carlins i  els republicans. Finalment,  la campanya de l’Avenç en defensa d’una ortografia catalana va ser la primera manifestació pública de la voluntat de normalitzar la llengua.

 El sentiment català que mantenia viu el poble i la voluntat de recuperació de la llengua s’anirà barrejant amb la progressiva aparició del catalanisme. La segona generació d’escriptors catalans té un valor literari molt  important (Verdaguer, Guimerà, Oller) D’altra banda, els modernistes es proposen la plena normalització social del català.

 Per acabar, dir que els canvis socials i culturals que es produeixen al segle XIX portaran a l’aparició del catalanisme, aconseguint en el primer terç del segle XX el seu objectiu.