Cristina Rubio

Els factors històrics, socials i polítics són fonamentals en l’evolució de les llengües, d’aquesta manera la caiguda de l’imperi romà al segle V va derivar en l’ocupació dels territoris per part dels germànics, que van organitzar els territoris conquistats en comtats. Més tard, quan es debilità l’Imperi franc s’inicià el procès d’independització. El català conserva lèxic dels germànics com per exemple bandera o estona.

D’altra banda, l’any 711 va començar l’ocupació musulmana a la península Ibèrica, fet important, ja que es va produïr en el període de la formació de les llengües romàniques. Alguns arabismes són albercoc, llimona, cotó i sucre.

Aquest factors no provoquen la substitució lingüística però sí que deixen petjades en el vocabulari i en la toponímia.

Finalment, el pas del llatí al català es va produï entre els segles V i XI. Podem destacar els diferents esdeveniments que marquen aquest procès: L’any VIII l’anomenada Renovatio  carolíngia va allunyar la llengua escrita de la llengua parlada.  El Serments de Strasburg va ser el primer text escrit en una llengua romànica. L’any 813 es va decretar el Concili de Tours on s’ordenaba predicar en llengua vulgar perque els sermons en llatí només els entenien els eclesiàstics. Per acabar, l’any 839 l’Acta de la consagració de la catedral de la Seu d’Urgell escrit en llatí però té toponímia en català.

Les primeres mostres de la llengua catalana les trobem en textos redactats en llatí.

Durant molt de temps, l’única llengua usada en l’escriptura seria el llatí.