En el darrer quart del segle XX Espanya volia convertir-se en un estat pluralista. Catalunya era una de les comunitats més desitjoses d’autonomia en aquell moment.

El fet català existeix i constitueix la condició necessària del cas polític de la Catalunya actual. Aquest moviment neix de relacions entre un territori, una llengua, un fons cultural comú i conjunts històrics més amplis i estudiats com per exemple els estats feudals.

És sorprenent la comparació entre la geografia i la distribució del poblament, ja que són menys evidents els factors geogràfics d’unitat interna. La Mediterrània és un gran factor que ajuda a Catalunya a surtir endavant, com també les nombroses migracions que van fer i fan a l’actualitat de Catalunya una comunitat principal.

Una comunitat estable es funda històricament gràcies a un patrimoni cultural comú.