M’agrada molt la gran passió que tenen els anglesos per qualsevol cosa, però sobretot per el futbol. Ells no paren d’animar al seu equip, guanyi o perdi els és indiferent, ells mai fallaran al seu equip. Jo soc un gran aficionat al futbol i quan veig partits d’equips anglesos sento una emoció molt especial però cap ningú con el meu equip Santi el millor el F.C.Barcelona encara que ara no estem en molt bones condicions.

Una de les coses que més m’agraden de la cultura anglesa és el seu idioma, per la televisió surten noticies que diuen que gairebé sempre les seves coses sempre son bones o que la seva gent te una capacitat intel•lectual molt elevada, també Anglaterra no només hi ha la cultura anglesa, hi ha una gran diversitat de cultures que encara la fan molt més interessant.

En conclusió també vull dir que el clima de Anglaterra m’agrada molt, com moltes altres coses que crec que fan d’aquest país un magnífic allotjament de convivència sense tenir ninguna por a atemptats terroristes però les grans normes de seguretat instal•lades ara.

203

La introducció es diferencia del pròleg en el fet que es dirigeix directament a l’obra i sol estar escrita per el propi autor que expressa la seva opinió i els seus punts de vista sobre l’obra. Per tant, la introducció va directe a introduir l’obra i no a explicar res de l’autor ni de les seves idees.
La presentació és una breu exposició que pot ser de manera oral sobre un tema o una obra que es realitza de forma oral i pot anar recolzada per fotos o petits esquemes on estan representats els punts més importants.

En conclusió, els pròlegs, les introduccions i les presentacions són textos orals o escrits que ens serveixen per presentar una obra o un tema però cadascun de manera diferent.

201

Per tant, el teatre és un conjunt de fets escrits per un autor i que són reproduïts més tard per altres persones que són actors, en un espai físic determinat i davant de més gent, és a dir, el teatre no es llegeix, es veu. Com elements principals del teatre podem trobar els actes, que són les parts de l’obra, les escenes, que són les parts d’un acte, les acotacions, que són l’actitud que ha de prendre l’actor davant d’una situació determinada i el diàleg que és la conversa entre personatges.

Com en els altres gèneres, en el teatre també trobem subgèneres, entre els quals cal destacar la tragèdia, la comèdia i el drama. La tragèdia conta la història d’un heroi que lluita contra el destí i les lleis humanes per defensar a la seva gent, la comèdia té com objectiu fer riure al públic contant les històries quotidianes d’uns personatges, i el drama conta la història d’uns personatges populars que viuen situacions dramàtiques moguts per les seves passions.

El Sebastià i la Marta són dos habitants de la Terra Baixa que estan enamorats i mantenen una relació en secret. En Sebastià s’ha de casar amb una dona de bona família i rica, i decideix casar a la Marta amb el Manelic, que procedeix de la terra alta, però ell seguirà tenint relacions amb la Marta. En Sebastià farà creure a la Marta que el Manelic sap tot el que passa i ella li agafarà molt d’odi, però en veritat Manelic no en sap res.

Finalment, la Marta s’adonarà de que en Manelic no en sabia res i començarà a estimar-lo, però un dia mentre ella i el Sebastià estan tenint relacions en Manelic els enxampa, i en un atac de ràbia mata al Sebastià, i juntament amb la Marta, s’escapen cap a la terra alta.

Tota la meva vida es lliga a tu,
com en la nit les flames a la fosca.

La principal característica de la poesia és que està escrita en vers, peró també podem trobar la prosa poètica, en la qual l’autor també expressa els seus sentiments de la mateixa manera que en la poesia i té la mateixa musicalitat i ritme però que està escrita en prosa en comptes d’estar escrita en vers. La subjectivitat predomina dins la poesia, ja que és l’autor d’aquesta el que transmet els seus sentiments. La mètrica que presenta el gènere poètic està ben elaborada, amb una quantitat de síl·labes i una estructura elegant.

La figures literaries son molt important per donar més bellesa al poema o per donar-li més importància a algunes expressions que calen ser resaltades, també donen musicalitat al poema i ens ajuden a imaginar-nos imatges relacionades amb el tema del poema. Com exemples de figures literàries, l’encavalcament, la metáfora entre altres.

El valor simbolic en el génere poètic també és una de les coses importants per interpretar el significat del poema.

Per tant, el gènere poètic és un tipus de gènere en el que qual el poeta vol expressa tots el seus sentiments amb una bellesa de característiques propies i que pot arribar a ser difícil de comprendre per diferents recursos lingüístics o diferents simbolismes que el autor pot donar.

La seva poesia van viure dues etapes: el vitalisme i el decadentisme. Durant la primera etapa vitalista (1888-1893) va publicar el seu primer gran poema, L’oda infinita al 1888 i a partir del 1893 va començar ha ser conegut i estimat. Entre el 1894 i el 1895 va viure una etapa decadentista deixant-se portar per la moda del moment.

Al llarg de la segona etapa vitalista es distancia del modernisme i es converteix en un autor consagrat, publicant el llibre Visions & Cants. Del 1906 al 1909 viu la segona etapa decadentista on entra en una depressió degut a la incomprensió que pateix. A la tercera etapa vitalista, recupera l’individualisme i el vitalisme perduts.

Els principals temes de l’obra de Joan Maragall són molt diversos, però destaquen l’amor, la natura, el cant de la seva terra, la llegenda i els elements espirituals. La temàtica de Joan Maragall és una de les més extenses ja que conté tots el temes eterns de la poesia.

Les característiques més importants dels textos científics són el tema, la terminologia, l’estil i la gramàtica. El fet de que vagin adreçats a persones que saben molt del tema provoca la necessitat d’usar llengua culta i expressions pròpies de la ciència.

Un característica molt important és l’objectivitat que tenen, sempre justificant les hipòtesis formulades amb proves i exemples. Per aquest motiu l’estructura ha de ser similar a la dels textos argumentatius, que solen formular una hipòtesis per despés complementarla. En els textos científics hi ha un gran predomini de l’ús del substantiu i de l’adjectiu especificatiu.

Per tant, l’objectiu dels textos científics és informar a un tipus de persones en concret. Per això s’utilitza un llenguatge amb expressions pròpies de la ciència, de temes que tracten sobre la ciència, i que en general són textos argumentatius amb unes característiques lingüístiques pròpies d’aquestos.

La ciència avui dia està present a tots els àmbits. Aquesta sense voler a acabat sent la culpable del canvi climàtic, o més ben dit l’ús que li hem donat. També ens ha facilitat la nostra vida mitjançant-nos tota mena d’aparells, ja siguin electrodomèstics, transports o videoconsoles que fan que la nostra qualitat de vida millori.

Hi ha molta gent que creu que la ciència i la tecnologia són negatives per al món perquè pensen que acabaran destruint-lo pero si pensem i veiem Els grans avenços produïts en la tecnologia estan causats per la ciència, és a dir, la ciència millora la tecnologia. En la nostra vida quotidiana estem envoltats d’aparells tecnològics que ens fan més fàcil la vida i això ho devem exclusivament a la ciència i a la tecnologia.

Per tant la meva concusió, és que la ciència ha tingut i té un paper importantíssim per el al desenvolupament de la nostra vida i la nostra subsistència