Cristian

A l’any 1914 es va crear la Mancomunitat de Catalunya i Enric Prat de la Riba en va ocupar la presidència fins a la seva mort (1917). La Mancomunitat va fer una infraestructura política, econòmica i cultural que va permetre organitzar els serveis tècnics, administratius i científics. Després de la mort de Prat de la Riba la va presidir Josep Puig i Cadafalch. Les eleccions municipals de 1931 van suposar la implantació de la República a Espanya i a Catalunya va guanyar el partit Esquerra Republicana de Catalunya i Francesc Macià, líder d’aquest partit, va proclamar la República Catalana. Es forma el Govern de la Generalitat de Catalunya i es crea un estatut. Va ser nomenat l’estatut de Núria, però només va durar fins al 1934, i només es va restablir durant la Guerra Civil.
L’any 1907, Enric Prat de la Riba va fundar l’Institut d’Estudis Catalans i quatre anys més tard s’hi crea la Secció Filològica. L’any 1913 la Secció Filològica va publicar les Normes ortogràfiques, que van ser bàsicament obra de Pompeu Fabra. El Diccionari ortogràfic publicat el 1917, presentava la redacció definitiva de les Normes. A més, Pompeu Fabra va crear el Diccionari general de la llengua catalana al 1932.
Amb la dictadura franquista es va derogar l’Estatut d’Autonomia i van quedar sense efecte les institucions d’autogovern pròpies. La presència del català és molt escassa. L’any 1946 es publica el primer llibre, les poesies de Verdaguer. Amb l’ingrés d’Espanya a l’ONU l’any 1956 la dictadura s’afebleix.
Durant la dictadura l’ús del català va ser prohibit en tots els àmbits de la vida pública. Les escoles de la Generalitat van ser clausurades i bona part del professorat es va haver d’exiliar.
Amb la mort de Franco al 1975, es va inicia a tot l’Estat espanyol el procés de recuperació de les llibertats democràtiques. El 1977, el govern de l’Estat va restablir provisionalment la Generalitat de Catalunya, de la qual va ser nomenat president Josep Tarradellas. Dos anys més tard s’aprova l’Estatut d’Autonomia.
Aprovada la Constitució Espanyola l’any 1978, s’aproven diversos estatuts autònoms i s’estableix que el català és la llengua pròpia a Catalunya, Valencia i Illes Balears. L’ús del català és regulat per les lleis de normalització lingüística de cada comunitat.

La Renaixença va ser un moviment de recuperació de l’ús literari del català que comença l’any 1833 i acaba al 1877, es consolida el catalanisme que vol recuperar les institucions i l’oficialitat de la llengua. El català és perseguit, però es continua parlant col·loquialment.

La revolució burgesa del segle XIX crea la burgesia i el proletariat com a classes socials. Totes les revolucions burgeses es produïen perquè la burgesia volia tenir el poder polític. Es produeixen conflictes entre la burgesia catalana i els terratinents andalusos, ja que els primers defensen el proteccionisme i els segons el lliurecanvisme. Al 1868 la reina Isabel II és destronada i es produeix la restauració borbònica amb Alfons XII. La pèrdua de les últimes colònies (Cuba i Filipines) fa patent el fracàs del règim polític i s’ofereixen com a alternatives la regeneració d’Espanya des de Castella (la generació del 98 ) i la regeneració d’Espanya des de la perifèria (les Bases de Manresa).

El romanticisme a Catalunya suposa tornar al passat, és a dir, una època en la qual el català era respectat. La literatura popular es continua escrivint en català durant els segles XVIII i XIX, i així els autors dela Renaixença volen recuperar el prestigi del català. La seva obra més important és la restauració dels Jocs Florals.

El govern de Madrid segueix perseguint el català, però no serveix per a res, ja que l’ús literari del català cada vegada és més gran. Aquest és un moment en que el català és defensat per l’església, i tant per els moviments més conservadors com per els més republicans. L’aparició de la revista Avenç suposa la primera manifestació publica a favor del català que defensava una ortografia catalana moderna i unificada.

L’ús literari del català cada vegada serà més important fins a l’aparició del catalanisme, que era un moviment polític que volia recuperar la llengua i les institucions catalanes. Jacint Verdaguer, Àngel Guimerà i Narcís Oller seran considerats la segona generació d’escriptors catalans i donaran al català un valor literari molt més important.

En conclusió, l’aparició del catalanisme sorgeix gràcies als canvis socials i culturals i s’aconseguirà en el primer terç del segle XX.

Durant els segles XVI i XVII el castellà va tenir una lenta progressió en els territoris de llengua catalana. Hi ha una crisi política, ja que la monarquia volia imposar la centralització; això va provocar           

                                                                                                                                     la Guerra dels Segadors i el Rosselló va ser cedit a França. A més hi havia una crisi econòmica, ja que el Mediterrani va deixar de ser el centre del comerç, que va passar a l’Atlàntic. Per últim una crisi cultural, perquè el trasllat de les Corts va comportar l’emigració de part de la noblesa catalana.

El català es continua parlant, però hi ha escriptors que comencen a escriure en castellà, sobretot a València. Tant els que escriuen en català com els que escriuen en castellà justifiquen la seva tria, uns per fidelitat i uns altres per arribar més a la gent.
Passa el temps i la unitat lingüística es va perdent i cada vegada es parla més en valencià, mallorquí,etc…

Amb la mort de Carles II, al s. XVIII es produeix la guerra de Successió, que enfronta l’arxiduc Carles d’Àustria i Felip d’Anjou, amb la victòria final de Felip, després de que Carles fos nomenat emperador d’alemanya. El nou rei publica el Decret de Nova Planta, amb el qual desapareixen les institucions pròpies i els territoris de la corona d’Aragó, formant un sol regne : el Regne d’Espanya.Hi ha un conflicte lingüístic ja que el castellà domina políticament i el català domina socialment. Poc a poc el castellà es va imposant, però és difícil perquè és una llengua que la gent desconeix i per això el català es continua utilitzant de manera popular. Hi haurà gent que utilitzarà el castellà, com els il·lustrats, però també qui seguirà usant el català, com per exemple en la literatura popular.

LA TORNO A ESCRIURE PERQUÈ VEGIS COM HAN DE QUEDAR ELS PARÀGRAFS D’ACORD AMB L’ESQUEMA

FALTA LA INTRODUCCIÓ

Durant els segles XVI i XVII el castellà va tenir una lenta progressió en els territoris de llengua catalana. Hi ha una crisi política, ja que la monarquia volia imposar la centralització; això va provocar la Guerra dels Segadors i el Rosselló va ser cedit a França. A més hi havia una crisi econòmica, ja que el Mediterrani va deixar de ser el centre del comerç, que va passar a l’Atlàntic. Per últim una crisi cultural, perquè el trasllat de les Corts va comportar l’emigració de part de la noblesa catalana.

El català es continua parlant, però hi ha escriptors que comencen a escriure en castellà, sobretot a València. Tant els que escriuen en català com els que escriuen en castellà justifiquen la seva tria, uns per fidelitat i uns altres per arribar més a la gent. Passa el temps i la unitat lingüística es va perdent i cada vegada es parla més en valencià, mallorquí, etc…

Amb la mort de Carles II, al s. XVIII es produeix la guerra de Successió, que enfronta l’arxiduc Carles d’Àustria i Felip d’Anjou, amb la victòria final de Felip, després de que Carles fos nomenat emperador d’alemanya. El nou rei publica el Decret de Nova Planta, amb el qual desapareixen les institucions pròpies i els territoris de la corona d’Aragó, formant un sol regne, el Regne d’Espanya.

Hi ha un conflicte lingüístic ja que el castellà domina políticament i el català domina socialment. Poc a poc el castellà es va imposant, però és difícil perquè és una llengua que la gent desconeix i per això el català es continua utilitzant de manera popular. Hi haurà gent que utilitzarà el castellà, com els il·lustrats, però també qui seguirà usant el català, com per exemple en la literatura popular.

Com a conseqüència de la Marca Hispànica, hi ha una expansió territorial, però també una extensió del català. Hi ha una normalització de la llengua, el català s’acaba imposant al llatí i comença a ser una llengua parlada al s. XII. Passa el temps i guanya àmbits d’ús fins que al s. XV és la llengua de l’administració i de la literatura.

Catalunya s’origina gràcies a la Marca Hispànica i es formarà la Corona catalanoaragonesa. El pas del llatí al català és lent i fins al s. XV no hi ha una normalització lingüística completa.

Més tard hi ha una consolidació de la noblesa i la burgesia catalana , que no saben llatí i originen una llengua pròpia, i es fan els primers textos en català: Liber iudiciourum, era el codi de lleis visigòtic, i les Homilies d’Organyà, primer document en prosa de la llengua catalana.

També es realitza poesia catalana, la poesia popular que feien els trobadors, però aquests utilitzaven l’occità per fer les seves obres, i continuarà així fins els grans canvis del s. XV, quan s’imposarà la llengua catalana a la poesia.

Un dels més importants en aquest procés va ser Ramon Llull, que vas ser el que va iniciar la prosa literària catalana. Ell volia convèncer a jueus i àrabs de la superioritat de la fe cristiana, i va escriure en llatí, àrab i català. Pel que fa al camp sintàctic utilitza el seu coneixement de la gramàtica llatina, i pel lèxic utilitzà els mots populars hereditaris.

Per la consolidació del català és important la Cancelleria, que utilitza tres llengües: l’aragonès, el català i el llatí. El seu model arribarà a molts territoris i ho seguirà tothom.

Amb la conquesta de Nàpols per part d’Alfons el Magnànim, València substitueix Barcelona com a primer centre cultural i econòmic de la Corona. En aquest període destaca Ausiàs March i la seva poesia és coneguda per tothom.

Per tant, per la formació i expansió del català són importants autors com Ramon Llull i Ausiàs March i fets com la Marca Hispànica, la poesia trobadoresca i la Cancelleria Real.

El llatí es parlava en diferents territoris de l’Imperi romà, va anar perdent cohesió, i va començar a diversificar-se, així va començar a rebre la influència d’altres llengües. Al segle v, els pobles germànics van iniciar l’ocupació del territoris de l’Imperi romà. L’invasió dels visigots  no va comportar grans influències sobre la població, amb el temps els visigots es van integrar a la població, lingüísticament van acabar adoptant el llatí. Els francs s’establiren a la zona de
la Catalunya vella.

El català ha conservat força mots de lèxic comú, topònims i antropònims germànics, per exemple: espia, treva, bandera, gana, escuma, baró, ban, roba, randa, sàrria, etc. Molts arabismes que es van introduir en el català designen elements de la vida quotidiana  com per exemple: Vegetals- albercoc, albergínia, alfàbrega, alfals, arròs,  llimona, safrà. Obres de canalització i construcció, materials- sèquia, sènia, nòria. Atuells domèstics- catifa, matalàs, setrill, aixeta. Etc.

L’ocupació musulmana de la península Ibèrica, va començar l’any 711, constitueix un fet molt important per a la configuració lingüística del territori, perquè va tenir lloc en el període de formació de les llengües romàniques. La presencia àrab no va tenir la mateixa durada en tots els territoris, a
la Catalunya vella el contacte va durar uns cent anys, a
la Catalunya nova en va durar uns quatre-cents. Els monarques carolingis  van emprendre o formar un nucli intel·lectual en el seu imperi a la vegada van proposar de recuperar el llatí clàssic això va posar en manifest la diferencia que s’havia creat entre la llengua parlada i el llatí clàssic. Les primeres mostres de llengua catalana es troben en els textos redactats en llatí.    

El resum del que diu el autor és que Espanya al segle XX vol igualar-se económicament i també a l’ambit polític amb Europa, i això es observat per els països europeus.

Catalunya destaca com una de les comunitats que volen tenir el seu reconeixent nacional, existeix el “fet català”que constitueix una condició necesaria.

El fet català esta format per un territori, una llengua, una cultúra comua i un conjunt històric innegable però tampoc sense haver arribat a implantar un estat-nació.

La part de l’oceà també succeeix això, un espai territorial ben definit per les proteccions terrestres i sobretot per l’orientació marítima.

Per tant podem arribar a la conclusió que “el fet català” esta definit per un territori (Catalunya), un llengua (el català), una cultura molt rica i un gran conjunt históric, que en conjunt fan posible de fundar una comunitat rica i estable en el seu conjunt.

En aquesta redacció parlarem de l’origen i evolució social de la llengua catalana .

El mot Romània s’adopta al conjunt de territoris en què és parlada   una llengua derivada del llatí és a dir , una llengua romànica.

Les llengües romàniques actuals són el galaicoportuguès el castellà , el català , l’occità , el francès , el retoromànic  , l’italià el romanès i el sard.

Les llengües romàniques es poden classificar en dos grups diferents , l’oriental i l’occidental.

El grup de l’oriental es característic pel manteniment dels son oclusius sords intervocàlics i formació del plural sense-s. El grup de l’occidental és característic per la sonorització dels sons oclusius sords intervocàlics i formació del plural en-s.

La romanització es el procés d’implantació de la cultura de Roma en els territoris que van entrar a formar part de l’imperi Romà. El procés de romanització va ser lent i va tenir comportaments diferents segons qui territori , els pobles costaners van assimilar mes ràpidament la cultura que els de l’interior. L’imperi va aconseguir una unitat de política i la unitat lingüística a través de la llatinització.

El llatí la llengua que imposava l’administració , l’exèrcit , el comerç , l’ensenyança i les manifestacions tots dirigides a la vida romana.

La sociolingüística és la disciplina que estudia la relació entre la societat i el llenguatge, tant en la manera amb una comunitat usa la llengua amb els trets culturals que es poden deduir del discurs. La sociolingüística s’ocupa tant dels usos afectius com del simbólics així tots els canvis estructurals que són l’objecte de la lingüística històrica i tracta d’explicar el fet mateix del canvi, mentre que la lingüística estricta es limita a la descripció de la forma.La sociolingüística és la disciplina que estudia la relació entre la societat i el llenguatge, tant en la manera com una comunitat usa la llengua con els trets culturals que es poden deduir del discurs. La sociolingüística s’ocupa tant dels usos afectius com del simbólics així tots els canvis estructurals que són l’objecte de la lingüística historica i tracta d’explicar el fet mateix del canvi, mentre que la lingüística estricta es limita a la descripció de la forma.

A Espanya les primeres regions que hi arriba és a Catalunya gracies al catedràtic Antoni Maria Badia i Margarit.

El bilingüìsme és un fenomen que es dona quan una persona parla dues llengües, un a nivell culte i l’altra a nivell col·loquial.

La diglòssia és una situació que es dóna quan, en una societat donada, hi ha dues llengues relacionades de forma propera, una de prestigi alt, que s’utilitza generalment pel govern i en texts formals, i una de prestigi baix, que és normalment la llengua parlada.

El conflicte lingüístic és un terme de la sociolingüística que expressa la tensió conflictiva entre grups en què les diferències idomàtiques esdevenen el símbol fonamental de l’antagonista.

A Espanya les primeres regions que hi arriba és a Catalunya gracies al catedràtic Antoni Maria Badia i Margarit

El bilingüísme és un fenomen que es dona quan una persona parla dues llengues, un a nivell culte i l’altra a nivell col·loquial.

La diglòssia és una situació que es dóna quan, en una societat donada, hi ha dues llengües relacionades de forma propera, una de prestigi alt, que s’utilitza generalment pel govern i en texts formals, i una de prestigi baix, que és normalment la llengua parlada.

El conflicte lingüístic és un terme de la sociolingüística que expressa la tensió conflictiva entre grups en què les diferències idomàtiques esdevenen el símbol fonamental de l’antagonista