Una de les cultures que més m’interessa és la cultura anglesa, ja que un dels meus somnis seria anar a viure a Anglaterra, més en concret a la seva capital, és a dir, a Londres.
M’agrada molt la gran passió que tenen els anglesos per qualsevol cosa, però sobretot per el futbol. Ells no paren d’animar al seu equip, guanyi o perdi els és indiferent, ells mai fallaran al seu equip. Jo soc un gran aficionat al futbol i quan veig partits d’equips anglesos sento una emoció molt especial però cap ningú con el meu equip Santi el millor el F.C.Barcelona encara que ara no estem en molt bones condicions.
Una de les coses que més m’agraden de la cultura anglesa és el seu idioma, per la televisió surten noticies que diuen que gairebé sempre les seves coses sempre son bones o que la seva gent te una capacitat intel•lectual molt elevada, també Anglaterra no només hi ha la cultura anglesa, hi ha una gran diversitat de cultures que encara la fan molt més interessant.
En conclusió també vull dir que el clima de Anglaterra m’agrada molt, com moltes altres coses que crec que fan d’aquest país un magnífic allotjament de convivència sense tenir ninguna por a atemptats terroristes però les grans normes de seguretat instal•lades ara.
203
El pròleg és un text breu que podem trobar al principi d’una obra extensa, i té objectius molt diversos, des de presentar l’autor i la seva trajectòria com a escriptor fins a donar els agraïments a qui a fet possible aquest llibre. Quan un autor és novell el pròleg el sol escriure un altre escriptor reconegut per presentar-ho, però en la resta de casos el sol escriure el mateix autor que ha fet l’obra.
La introducció es diferencia del pròleg en el fet que es dirigeix directament a l’obra i sol estar escrita per el propi autor que expressa la seva opinió i els seus punts de vista sobre l’obra. Per tant, la introducció va directe a introduir l’obra i no a explicar res de l’autor ni de les seves idees.
La presentació és una breu exposició que pot ser de manera oral sobre un tema o una obra que es realitza de forma oral i pot anar recolzada per fotos o petits esquemes on estan representats els punts més importants.
En conclusió, els pròlegs, les introduccions i les presentacions són textos orals o escrits que ens serveixen per presentar una obra o un tema però cadascun de manera diferent.
201
El gènere teatral és un gènere literari que es centra en el diàleg, en prosa o en vers, una característica més que té és que inclou la representació. Aquest gènere inclou el diàleg, el diàleg és la part representada i també pot ser un monòleg i de vegades pot tenir un narrador, també té acotacions de l’autor cap als actors o directors per aconsellar-los del funcionament de l’obra.
Per tant, el teatre és un conjunt de fets escrits per un autor i que són reproduïts més tard per altres persones que són actors, en un espai físic determinat i davant de més gent, és a dir, el teatre no es llegeix, es veu. Com elements principals del teatre podem trobar els actes, que són les parts de l’obra, les escenes, que són les parts d’un acte, les acotacions, que són l’actitud que ha de prendre l’actor davant d’una situació determinada i el diàleg que és la conversa entre personatges.
Com en els altres gèneres, en el teatre també trobem subgèneres, entre els quals cal destacar la tragèdia, la comèdia i el drama. La tragèdia conta la història d’un heroi que lluita contra el destí i les lleis humanes per defensar a la seva gent, la comèdia té com objectiu fer riure al públic contant les històries quotidianes d’uns personatges, i el drama conta la història d’uns personatges populars que viuen situacions dramàtiques moguts per les seves passions.
El llibre de Terra Baixa, és una obra on es pot veure clarament el contrast entre el bo i el dolent, on es representa la dolentia en els seus habitants, que són malvats i hipòcrites, i la terra alta, on els seus habitants són bones persones, això si, una mica ignorants.Els seus tres personatges principals: en Manelic, la Marta i el Sebastià.
El Sebastià i la Marta són dos habitants de la Terra Baixa que estan enamorats i mantenen una relació en secret. En Sebastià s’ha de casar amb una dona de bona família i rica, i decideix casar a la Marta amb el Manelic, que procedeix de la terra alta, però ell seguirà tenint relacions amb la Marta. En Sebastià farà creure a la Marta que el Manelic sap tot el que passa i ella li agafarà molt d’odi, però en veritat Manelic no en sap res.
Finalment, la Marta s’adonarà de que en Manelic no en sabia res i començarà a estimar-lo, però un dia mentre ella i el Sebastià estan tenint relacions en Manelic els enxampa, i en un atac de ràbia mata al Sebastià, i juntament amb la Marta, s’escapen cap a la terra alta.
Els gèneres periodístics són una manera formal que serveix per explicar coses d’actualitat a través d’un mitjà de comunicació. En la premsa hi ha dos grans tipus de gèneres periodístics: l’informatiu i el d’opinió, cadascun amb les seves corresponents característiques.
El gènere d’opinió té dues parts, les editorials i els articles d’opinió, es publiquen opinions particulars referents a algun tema d’actualitat i tot el món pot dir la seva opinió. El gènere informatiu es centra en notícies i reportatges objectius, sobretot d’actualitat, no inclou l’opinió de l’autor, el que dificulta dir l’opinió personal. Dintre del gènere informatiu es poden trobar la notícia i el reportatge.
Entre aquests dos gèneres es troba també el gènere interpretatiu, un gènere que barreja la informació objectiva d’alguna tema amb l’opinió i una mena de conclusió, per exemple seria la crítica.
Per tant, els gèneres periodístics ens ajuden a entendre, criticar i trobar la forma periodística que més ens agradi per informar-nos o informar a altres persones. També hi ha gèneres més objectiu per no donar l’opinió personal i més obert i més lliure referent al pensament de cada persona en concret.
