El gènere poètic és una manera d’expressar sentiments, emocions i pensaments a través de diferents recursos poètics i característiques lingüístiques que ens dona el autor. L’ús de recursos literaris fa que la comprensió d’aquesta requereixi un major esforç per part del lector que en altres gèneres narratius.
La principal característica de la poesia és que està escrita en vers, peró també podem trobar la prosa poètica, en la qual l’autor també expressa els seus sentiments de la mateixa manera que en la poesia i té la mateixa musicalitat i ritme però que està escrita en prosa en comptes d’estar escrita en vers. La subjectivitat predomina dins la poesia, ja que és l’autor d’aquesta el que transmet els seus sentiments. La mètrica que presenta el gènere poètic està ben elaborada, amb una quantitat de síl·labes i una estructura elegant.
La figures literaries son molt important per donar més bellesa al poema o per donar-li més importància a algunes expressions que calen ser resaltades, també donen musicalitat al poema i ens ajuden a imaginar-nos imatges relacionades amb el tema del poema. Com exemples de figures literàries, l’encavalcament, la metáfora entre altres.
El valor simbolic en el génere poètic també és una de les coses importants per interpretar el significat del poema.
Per tant, el gènere poètic és un tipus de gènere en el que qual el poeta vol expressa tots el seus sentiments amb una bellesa de característiques propies i que pot arribar a ser difícil de comprendre per diferents recursos lingüístics o diferents simbolismes que el autor pot donar.
La literatura modernista va ser un moviment literari va aparèixer en Catalunya a finals del segle XIX i a principis del segle XX. Destaca espacialment Joan Maragall que buscava en les seves obres escapar de la realitat, per això intentava buscar la perfecció en la bellesa. Va ser molt important sobretot en poesia, on utilitza característiques de la musicalitat, la natura i els sentits.
La seva poesia van viure dues etapes: el vitalisme i el decadentisme. Durant la primera etapa vitalista (1888-1893) va publicar el seu primer gran poema, L’oda infinita al 1888 i a partir del 1893 va començar ha ser conegut i estimat. Entre el 1894 i el 1895 va viure una etapa decadentista deixant-se portar per la moda del moment.
Al llarg de la segona etapa vitalista es distancia del modernisme i es converteix en un autor consagrat, publicant el llibre Visions & Cants. Del 1906 al 1909 viu la segona etapa decadentista on entra en una depressió degut a la incomprensió que pateix. A la tercera etapa vitalista, recupera l’individualisme i el vitalisme perduts.
Els principals temes de l’obra de Joan Maragall són molt diversos, però destaquen l’amor, la natura, el cant de la seva terra, la llegenda i els elements espirituals. La temàtica de Joan Maragall és una de les més extenses ja que conté tots el temes eterns de la poesia.
Els textos científics tenen com a tema principal la ciència i tenen com a objectiu informar a un receptor amb molta precisió i amb un llenguatge molt intel·lectual i culte, i per aquest motiu solen anar adreçats a persones que coneixen bastant bé el tema.
Les característiques més importants dels textos científics són el tema, la terminologia, l’estil i la gramàtica. El fet de que vagin adreçats a persones que saben molt del tema provoca la necessitat d’usar llengua culta i expressions pròpies de la ciència.
Un característica molt important és l’objectivitat que tenen, sempre justificant les hipòtesis formulades amb proves i exemples. Per aquest motiu l’estructura ha de ser similar a la dels textos argumentatius, que solen formular una hipòtesis per despés complementarla. En els textos científics hi ha un gran predomini de l’ús del substantiu i de l’adjectiu especificatiu.
Per tant, l’objectiu dels textos científics és informar a un tipus de persones en concret. Per això s’utilitza un llenguatge amb expressions pròpies de la ciència, de temes que tracten sobre la ciència, i que en general són textos argumentatius amb unes característiques lingüístiques pròpies d’aquestos.
