06 La crisi lingüística

cristianpizarro | redaccions història de la llengua | Dimarts 6 Novembre 2007

Durant els segles XVI i XVII el castellà va tenir una lenta progressió en els territoris de llengua catalana. Hi ha una crisi política, ja que la monarquia volia imposar la centralització; això va provocar           

                                                                                                                                     la Guerra dels Segadors i el Rosselló va ser cedit a França. A més hi havia una crisi econòmica, ja que el Mediterrani va deixar de ser el centre del comerç, que va passar a l’Atlàntic. Per últim una crisi cultural, perquè el trasllat de les Corts va comportar l’emigració de part de la noblesa catalana.

El català es continua parlant, però hi ha escriptors que comencen a escriure en castellà, sobretot a València. Tant els que escriuen en català com els que escriuen en castellà justifiquen la seva tria, uns per fidelitat i uns altres per arribar més a la gent.
Passa el temps i la unitat lingüística es va perdent i cada vegada es parla més en valencià, mallorquí,etc…

Amb la mort de Carles II, al s. XVIII es produeix la guerra de Successió, que enfronta l’arxiduc Carles d’Àustria i Felip d’Anjou, amb la victòria final de Felip, després de que Carles fos nomenat emperador d’alemanya. El nou rei publica el Decret de Nova Planta, amb el qual desapareixen les institucions pròpies i els territoris de la corona d’Aragó, formant un sol regne : el Regne d’Espanya.Hi ha un conflicte lingüístic ja que el castellà domina políticament i el català domina socialment. Poc a poc el castellà es va imposant, però és difícil perquè és una llengua que la gent desconeix i per això el català es continua utilitzant de manera popular. Hi haurà gent que utilitzarà el castellà, com els il·lustrats, però també qui seguirà usant el català, com per exemple en la literatura popular.

LA TORNO A ESCRIURE PERQUÈ VEGIS COM HAN DE QUEDAR ELS PARÀGRAFS D’ACORD AMB L’ESQUEMA

FALTA LA INTRODUCCIÓ

Durant els segles XVI i XVII el castellà va tenir una lenta progressió en els territoris de llengua catalana. Hi ha una crisi política, ja que la monarquia volia imposar la centralització; això va provocar la Guerra dels Segadors i el Rosselló va ser cedit a França. A més hi havia una crisi econòmica, ja que el Mediterrani va deixar de ser el centre del comerç, que va passar a l’Atlàntic. Per últim una crisi cultural, perquè el trasllat de les Corts va comportar l’emigració de part de la noblesa catalana.

El català es continua parlant, però hi ha escriptors que comencen a escriure en castellà, sobretot a València. Tant els que escriuen en català com els que escriuen en castellà justifiquen la seva tria, uns per fidelitat i uns altres per arribar més a la gent. Passa el temps i la unitat lingüística es va perdent i cada vegada es parla més en valencià, mallorquí, etc…

Amb la mort de Carles II, al s. XVIII es produeix la guerra de Successió, que enfronta l’arxiduc Carles d’Àustria i Felip d’Anjou, amb la victòria final de Felip, després de que Carles fos nomenat emperador d’alemanya. El nou rei publica el Decret de Nova Planta, amb el qual desapareixen les institucions pròpies i els territoris de la corona d’Aragó, formant un sol regne, el Regne d’Espanya.

Hi ha un conflicte lingüístic ja que el castellà domina políticament i el català domina socialment. Poc a poc el castellà es va imposant, però és difícil perquè és una llengua que la gent desconeix i per això el català es continua utilitzant de manera popular. Hi haurà gent que utilitzarà el castellà, com els il·lustrats, però també qui seguirà usant el català, com per exemple en la literatura popular.

Funcionant amb el WordPress | Tema de Roy Tanck