Cristian

Com a conseqüència de la Marca Hispànica, hi ha una expansió territorial, però també una extensió del català. Hi ha una normalització de la llengua, el català s’acaba imposant al llatí i comença a ser una llengua parlada al s. XII. Passa el temps i guanya àmbits d’ús fins que al s. XV és la llengua de l’administració i de la literatura.

Catalunya s’origina gràcies a la Marca Hispànica i es formarà la Corona catalanoaragonesa. El pas del llatí al català és lent i fins al s. XV no hi ha una normalització lingüística completa.

Més tard hi ha una consolidació de la noblesa i la burgesia catalana , que no saben llatí i originen una llengua pròpia, i es fan els primers textos en català: Liber iudiciourum, era el codi de lleis visigòtic, i les Homilies d’Organyà, primer document en prosa de la llengua catalana.

També es realitza poesia catalana, la poesia popular que feien els trobadors, però aquests utilitzaven l’occità per fer les seves obres, i continuarà així fins els grans canvis del s. XV, quan s’imposarà la llengua catalana a la poesia.

Un dels més importants en aquest procés va ser Ramon Llull, que vas ser el que va iniciar la prosa literària catalana. Ell volia convèncer a jueus i àrabs de la superioritat de la fe cristiana, i va escriure en llatí, àrab i català. Pel que fa al camp sintàctic utilitza el seu coneixement de la gramàtica llatina, i pel lèxic utilitzà els mots populars hereditaris.

Per la consolidació del català és important la Cancelleria, que utilitza tres llengües: l’aragonès, el català i el llatí. El seu model arribarà a molts territoris i ho seguirà tothom.

Amb la conquesta de Nàpols per part d’Alfons el Magnànim, València substitueix Barcelona com a primer centre cultural i econòmic de la Corona. En aquest període destaca Ausiàs March i la seva poesia és coneguda per tothom.

Per tant, per la formació i expansió del català són importants autors com Ramon Llull i Ausiàs March i fets com la Marca Hispànica, la poesia trobadoresca i la Cancelleria Real.