Cristian

La Renaixença va ser un moviment de recuperació de l’ús literari del català que comença l’any 1833 i acaba al 1877, es consolida el catalanisme que vol recuperar les institucions i l’oficialitat de la llengua. El català és perseguit, però es continua parlant col·loquialment.

La revolució burgesa del segle XIX crea la burgesia i el proletariat com a classes socials. Totes les revolucions burgeses es produïen perquè la burgesia volia tenir el poder polític. Es produeixen conflictes entre la burgesia catalana i els terratinents andalusos, ja que els primers defensen el proteccionisme i els segons el lliurecanvisme. Al 1868 la reina Isabel II és destronada i es produeix la restauració borbònica amb Alfons XII. La pèrdua de les últimes colònies (Cuba i Filipines) fa patent el fracàs del règim polític i s’ofereixen com a alternatives la regeneració d’Espanya des de Castella (la generació del 98 ) i la regeneració d’Espanya des de la perifèria (les Bases de Manresa).

El romanticisme a Catalunya suposa tornar al passat, és a dir, una època en la qual el català era respectat. La literatura popular es continua escrivint en català durant els segles XVIII i XIX, i així els autors dela Renaixença volen recuperar el prestigi del català. La seva obra més important és la restauració dels Jocs Florals.

El govern de Madrid segueix perseguint el català, però no serveix per a res, ja que l’ús literari del català cada vegada és més gran. Aquest és un moment en que el català és defensat per l’església, i tant per els moviments més conservadors com per els més republicans. L’aparició de la revista Avenç suposa la primera manifestació publica a favor del català que defensava una ortografia catalana moderna i unificada.

L’ús literari del català cada vegada serà més important fins a l’aparició del catalanisme, que era un moviment polític que volia recuperar la llengua i les institucions catalanes. Jacint Verdaguer, Àngel Guimerà i Narcís Oller seran considerats la segona generació d’escriptors catalans i donaran al català un valor literari molt més important.

En conclusió, l’aparició del catalanisme sorgeix gràcies als canvis socials i culturals i s’aconseguirà en el primer terç del segle XX.

Durant els segles XVI i XVII el castellà va tenir una lenta progressió en els territoris de llengua catalana. Hi ha una crisi política, ja que la monarquia volia imposar la centralització; això va provocar           

                                                                                                                                     la Guerra dels Segadors i el Rosselló va ser cedit a França. A més hi havia una crisi econòmica, ja que el Mediterrani va deixar de ser el centre del comerç, que va passar a l’Atlàntic. Per últim una crisi cultural, perquè el trasllat de les Corts va comportar l’emigració de part de la noblesa catalana.

El català es continua parlant, però hi ha escriptors que comencen a escriure en castellà, sobretot a València. Tant els que escriuen en català com els que escriuen en castellà justifiquen la seva tria, uns per fidelitat i uns altres per arribar més a la gent.
Passa el temps i la unitat lingüística es va perdent i cada vegada es parla més en valencià, mallorquí,etc…

Amb la mort de Carles II, al s. XVIII es produeix la guerra de Successió, que enfronta l’arxiduc Carles d’Àustria i Felip d’Anjou, amb la victòria final de Felip, després de que Carles fos nomenat emperador d’alemanya. El nou rei publica el Decret de Nova Planta, amb el qual desapareixen les institucions pròpies i els territoris de la corona d’Aragó, formant un sol regne : el Regne d’Espanya.Hi ha un conflicte lingüístic ja que el castellà domina políticament i el català domina socialment. Poc a poc el castellà es va imposant, però és difícil perquè és una llengua que la gent desconeix i per això el català es continua utilitzant de manera popular. Hi haurà gent que utilitzarà el castellà, com els il·lustrats, però també qui seguirà usant el català, com per exemple en la literatura popular.

LA TORNO A ESCRIURE PERQUÈ VEGIS COM HAN DE QUEDAR ELS PARÀGRAFS D’ACORD AMB L’ESQUEMA

FALTA LA INTRODUCCIÓ

Durant els segles XVI i XVII el castellà va tenir una lenta progressió en els territoris de llengua catalana. Hi ha una crisi política, ja que la monarquia volia imposar la centralització; això va provocar la Guerra dels Segadors i el Rosselló va ser cedit a França. A més hi havia una crisi econòmica, ja que el Mediterrani va deixar de ser el centre del comerç, que va passar a l’Atlàntic. Per últim una crisi cultural, perquè el trasllat de les Corts va comportar l’emigració de part de la noblesa catalana.

El català es continua parlant, però hi ha escriptors que comencen a escriure en castellà, sobretot a València. Tant els que escriuen en català com els que escriuen en castellà justifiquen la seva tria, uns per fidelitat i uns altres per arribar més a la gent. Passa el temps i la unitat lingüística es va perdent i cada vegada es parla més en valencià, mallorquí, etc…

Amb la mort de Carles II, al s. XVIII es produeix la guerra de Successió, que enfronta l’arxiduc Carles d’Àustria i Felip d’Anjou, amb la victòria final de Felip, després de que Carles fos nomenat emperador d’alemanya. El nou rei publica el Decret de Nova Planta, amb el qual desapareixen les institucions pròpies i els territoris de la corona d’Aragó, formant un sol regne, el Regne d’Espanya.

Hi ha un conflicte lingüístic ja que el castellà domina políticament i el català domina socialment. Poc a poc el castellà es va imposant, però és difícil perquè és una llengua que la gent desconeix i per això el català es continua utilitzant de manera popular. Hi haurà gent que utilitzarà el castellà, com els il·lustrats, però també qui seguirà usant el català, com per exemple en la literatura popular.

Com a conseqüència de la Marca Hispànica, hi ha una expansió territorial, però també una extensió del català. Hi ha una normalització de la llengua, el català s’acaba imposant al llatí i comença a ser una llengua parlada al s. XII. Passa el temps i guanya àmbits d’ús fins que al s. XV és la llengua de l’administració i de la literatura.

Catalunya s’origina gràcies a la Marca Hispànica i es formarà la Corona catalanoaragonesa. El pas del llatí al català és lent i fins al s. XV no hi ha una normalització lingüística completa.

Més tard hi ha una consolidació de la noblesa i la burgesia catalana , que no saben llatí i originen una llengua pròpia, i es fan els primers textos en català: Liber iudiciourum, era el codi de lleis visigòtic, i les Homilies d’Organyà, primer document en prosa de la llengua catalana.

També es realitza poesia catalana, la poesia popular que feien els trobadors, però aquests utilitzaven l’occità per fer les seves obres, i continuarà així fins els grans canvis del s. XV, quan s’imposarà la llengua catalana a la poesia.

Un dels més importants en aquest procés va ser Ramon Llull, que vas ser el que va iniciar la prosa literària catalana. Ell volia convèncer a jueus i àrabs de la superioritat de la fe cristiana, i va escriure en llatí, àrab i català. Pel que fa al camp sintàctic utilitza el seu coneixement de la gramàtica llatina, i pel lèxic utilitzà els mots populars hereditaris.

Per la consolidació del català és important la Cancelleria, que utilitza tres llengües: l’aragonès, el català i el llatí. El seu model arribarà a molts territoris i ho seguirà tothom.

Amb la conquesta de Nàpols per part d’Alfons el Magnànim, València substitueix Barcelona com a primer centre cultural i econòmic de la Corona. En aquest període destaca Ausiàs March i la seva poesia és coneguda per tothom.

Per tant, per la formació i expansió del català són importants autors com Ramon Llull i Ausiàs March i fets com la Marca Hispànica, la poesia trobadoresca i la Cancelleria Real.