Artisticitat…

A tots ens afecta la crisi…

Google és l’eina que més acosta a la realitat global d’internet, per tant qualsevol estudi fet amb els resultats del famós cercador, ens donen una idea molt fiable de quina influència té en tot internet, i per extensió en tot el món informatitzat. Quelcom tan universal com els nombres no pot escapar a això, i per aquesta raó he fet el diagrama següent que il·lustra la incidència que tenen cadascun dels nombres de l’1 al 20 comptant únicament la quantitat de pàgines que els contenen: Click per a veure-ho en gran

Les conclusions que extrec del gràfic són:

- La tendència a la baixa, molt notable amb els primers nombres, es desdibuixa després un poc, però segueix certa tònica descendent.
- Nombres “digitals”, que escapen a la tònica descendent, són el 10 i el 20 fonamentalment i per raons òbvies, i també destaquem ací el 15, on cal fer-se la pregunta: si els humans no tinguerem 5 dits a cada mà, aquestos nombres serien encara singulars?
- Nombres parells, els nombres parells tenen una incidència un poc major que els imparells: el 12 té més que l’11, igual com el 14 té més que el 13 i el 18 més que el 17.
- Nombre “temporal”, el 12, que té una incidència molt major a la esperada probablement degut a la referència temporal de partir el dia en dues parts de 12 hores cadascuna.
- Nombre socialment potenciat, és el cas de l’11, que a pesar de totes les adversitats es col.loca amb un nombre d’entrades molt digne, per damunt del 9, 8 i del 7. L’explicació més viable (i veient els primers resultats del cercador sembla no ser gens descabellada) és que aquest nombre ha guanyat moltes entrades per ser la data on es van cometre els famosos atemptats de Nova York i Madrid, la qual cosa fa pensar que aquesta gràfica no és universal i inamovible sinó que és orgànica i es mou als compassos de la comunitat global.

abcadefbghisjklumnorpqrdstuuvwxmyz
abacdbefsghuijrkldmnuopmqr
aabbcsduerfdguhmi
absurdum
puuff

1. Assenyala-los tres o quatre punts del cap on tenen canes. Un emo no està realment deprimit fins que no li ix una cana.
2. Arruixa-los amb lleixiu. La roba blanca no és emo, no ho és.
3. Ves contant-li acudits roïns. En algun haurà de riure, i serà en eixe moment on caurà tot el seu suposat misticisme.
4. Ajunta a quatre o cinc emos i dona-li a un una navalla. Si es suïcida, els altres veuran que ser emo és perillós, si no ho fa, caurà desacreditat.
5. Acompanya a un emo a una òptica. Probablement tinga cansat l’ull tapat, fent-li vore que ser emo és nociu per a la salut ocular.
6. Explota la estació del nord de València. Amb el seu hàbitat destruït, la espècie s’extermina sola.
7. Passeja el teu emo per una zona universitària. Ell solet s’adonarà que no hi ha ningun de la seua tribu cursant estudis superiors i es replantejarà si és òptim tindre una vida com a emo.
8. Amb unes tisores, talla-li el serrell. Deixarà de ser emo, alhora que descobrirà per a que serveix tenir dos ulls.
9. Contracta a un mim que seguisca el teu emo més odiat. Semblarà a ulls de tothom una representació de la dualitat del yin i el yan.
10. Mentre dorm, fes-li la permanent. Un emo amb el pèl rull és una innovació que no s’ha donat mai.

En la pintura clàssica, el pintor havia de dominar la tècnica de la pintura amb una gran precisió ja que la seua matèria primera, o diferencial d’art, eren els propis àtoms pictòrics, que són poc més que inabastables. A un ordinador, els diferencials d’art són els píxels, i no cal dir que la diferència entre ambdós és abismal. Lluny de la impotència de no poder fer un art, amb orgull d’art, per ordinador, amb els eventuals crítics puristes, desmontant-lo cada dos per tres, he optat per fer de la necessitat virtut, i fer-ne una apologia de dita matèria primera potenciant-la fins a límits quasi obscens:

He triat Bambi, sí què passa? No ha sigut un referent per a mi, ja que mai l’he vista tota ( la pel.lícula) però he pensat que és un ninot de referència. Jo diria que és un dels ícons més grans de segona meitat de segle XX. Actualitzat com queda ara, fins i tot està guapa/o (una qüestió, Bambi és mascle o femella?), i millor que l’original.

A partir d’ací es poden extraure les teories que es vulguen com:
- L’autor ha volgut expressar el neoconservadurisme duent a terme una censura d’un animal nuet
- L’autor fa apologia de la situació de vexació que li fan els conills envers al diferent, sovint amb inferioritat de condicions
- L’artista es val de la part infantil de tota persona per retornar-li la cruesa d’un món que no ha triat.
- El beatus ille sucumbit davant la industrialització de la vida en general, i de l’art en particular.

Però en realitat he fet açò perquè m’ha donat la gana