Arxiu de la categoria 'Poesia'

Sunday, 30/09/2012 (00:27)

i d’anar a mirar pels interessos de tots,
que si perquè els conec, que puga donar el millor als meus amics,
que si no els conec, que semble d’una formalitat manifesta estàndard,
que si són casos límits, doncs d’aquesta bossa he de traure el rasquit.

i d’anar a mirar pels interessos de tots,
que deixe inconscientment i nefasta,
la meua pròpia supervivència.

Manifest de superhome

Wednesday, 18/07/2012 (03:22)

Per als meus amors, vull que cap fet els interrompisca,
però que no siguen eterns: que acaben assimptòtics, sense brusquetats, de comú acord.
Per a la meua economia, que es deslligue completament de la meua felicitat,
com dues variables independents que ballen al so de l’existència.
Per al meu èxit professional, que els mèrits que se m’atribuïsquen
reflexen el veritable esforç, i a l’inrevés per tal que un possible èxit no m’acoste al camí fàcil.

I per a la meva vida vull el fat de la semirrecta,
puix que se sap el seu inici, però deambula infinita per l’espai euclidià, sense patiments ni rencors

Amor propi

Friday, 29/06/2012 (15:51)

Pic i pala de l’escultura impròpia,
amb poliment i reflexió,
punt i seguit de la creació pròpia,
un mal tràngol, un ressò.

L’amor auto professat,
l’adjudicació interna de les raons necessàries,
la recolecció justa de les prunes d’un arbre moribund,
l’assumpció de l’amor propi com a condiment indispensable per a l’extern

Poltrona

Sunday, 13/05/2012 (16:05)

 

Des dels beneficis que em dóna l’atalaia del meu llit,
observe el desenvolupament de la societat que em frega,
i copse l’anhelada solució: que si ja no m’és preocupant, ja no hi ha fòbia,
i des dels beneficis d’estar darrere de l’acció ho veig irrefutable.

Tuesday, 01/11/2011 (14:16)

Gospel.
Poliomelitis.
Gospel.

Prebenda.
Fregall.
Prebenda.

Guspira.
Tornavís.
Guspira.

Eix transversal.
Rumba.
Eix longitudinal.

Vinalopó.
Vinalopo.
Vinalopó.

Olla a pressió.
Missil terra-aire.
Olla…

Gòspel.
Pòliomelitis.
Gòspel.

PVC.
Doctrina.
PVP.

Raïm.

Raïm.

Raïm.

.
.
.

[...]

Embut

Sunday, 11/09/2011 (00:44)

Davant la disjuntiva de passar per dins o no
de la metàfora “embut”

Davant l’elecció d’ésser perjudicat momentàniament
per arribar a un altre costat.

Davant de l’estigma,
el de no saber si hi ha un atzucac millor.

Davant,
i gràcies a Déu, no darrere.
Davant a punt d’anar avant.
Davant la porta gran.
Davant, al punt de fuga, l’eixida,
Davant, tapat per l’elecció, la vida.

Coexisteix

Monday, 15/08/2011 (18:25)

Només algú més podria
començar tan malament.
Però es veu que si no hi ha existència tampoc hi ha acció.
Ni amor.
Tantes coses desapareixen en l’existència que haurien d’ésser per un truc oxímoron, falaç.

No m’interessa la teua existència, sols les vivències.
L’assistència si ho vols, l’adquisició del codi comú.
Tinc esperança que mentres hi ets, hi som.

Algun pla d’existència intersecta en la meua felicitat, i si aquest és el millor dels móns possibles…
He d’acudir a la crida.

Assimptòtic

Saturday, 02/07/2011 (16:35)

Si tot és missa,
ací, m’és tot,
totsants i mica,
a simis nassuts.

Es tus ansiosa
gas-oil s’ajuste
és una liosa,
gasolines nues.

11111000000

Friday, 17/06/2011 (14:46)

Pecaminós,
en l’explosió del tot!

Tuneladora,
vòmits del pas inexorable!

I la brisa del maquillatge de les boniques siluetes dansarines que s’esberlen delicades a la vora
de la mar…
queta…

Sorolls estridents, dringadissa, fenòmens violents, arbitraris.
Esquers errants de les lluites perdudes.

Saturday, 28/05/2011 (00:43)

California dreamin’
i les paranoies dels pringats,
com les modes passatgeres,
com els esparadraps.

Fuck de system,
riuen acollonats,
serà qüestió de dies,
s’acaronen els flipats.

El pas de Wikileaks,
fins als acampats,
troballes casuals,
serem perdonats,

fins que traguen els bats.

La pastilla, la pastilla!

Saturday, 05/03/2011 (03:41)

Crim
letal
bombardeig
informació.

En eixe ordre.

D’esferes

Tuesday, 11/01/2011 (11:04)

D’aquelles set esferes que hi havien,
la guerra me n’ha llevat cinc,
i del substraent delator me’n queda, més que una amarga agonia de punçades,
una remor del potencial balafiat.

De les tres aquelles, de les que soles no valen res,
me n’he venut unes quatre en operacions de característiques adimensionals,
tensament viscudes, una rere altra, totes les possibles fòrmules de ferides a l’acomiadar.

Tanmateix me’n quede una per a mi, pobra, sola i rogolosa,
pel partir de gel al cor que a l’inici
una brisa que la va glaçar,
ella, tranquila i plorosa és conscient
de la decadència que destrossar-nos esdevé.

Sunday, 22/08/2010 (13:57)

Per Tutatis que es troba allí displicent.
Com l’escultura de redona, afablement freda i disposada a tot,
a excepció del misteri, les penes, l’angoixa i les ganes.
I les llàgrimes
mentrestant, de la realitat paral·lela, enverinades
i que tremolen amb la por de la devastació que duran a terme
inexorables.

Quant de greu és l’atracció mundana!
que empeny ingents quantitats de líquid ocular
per galtes, mànigues de camisa, pell irritable i terra roja.

De probetes i sintaxis

Sunday, 08/08/2010 (07:33)

La generalitat dels elements d’acció es composa abastament de les dicotomies bàsiques,
desicions que conformen el caràcter i que no poden anar de la mà de la unidireccionalitat manifesta,
gestos implícits en els elements clau que conformen la nostra petita contribució a la chaos theory.

La tria, pròpiament dita, sovint s’implicita per ella mateixa,
i altres cops, la mundana situació corporal ens hi aboca semiconscientment.

De probetes i sintaxis és l’analogia de la dicotomia.
Pensament irracional, enamorar-se doblement i sacrificar-se sense aspirar a cap objectiu ulterior.

Condició humana

Friday, 30/07/2010 (01:05)

El lego de vèrtebres em rebaixa a l’inframón, recordant-me dolorosament la meua manca de deitat,
i mentre tus, per la boca se m’escapa la dignitat de la perfecció humana,
esquinços i migranyes, moradures i còlics,
i l’ombra més temuda dels humanets com jo: la hipocondria.

Incandescències al XXVI

Sunday, 09/05/2010 (15:30)

La unitat d’aprenentatge/em fa tremolar/el XVIII: segle de les llums//
XXVI/i per molts anys/segle de les incandescències/vull creure//
no sols pel mineral/del V-3293/l’iridiscentment eterna unitralita//
[que emana energia atòmica/13 graus celsius]
sinó/sistema social/reforma salarial última/renovat ateisme//

Feina erradicada/voluntarietat//
Somnis de grandesa/immensitat de mons//

[/Abstracció]

A la vora de l’oceà/al teu món/cel color diamant//
l’èsser que estime//
re-bateja sobradament jaciments/mirada/silueta d’humanoide eixerit//
de les pedres recòndites/d’aquest segle///

Seccions d’esferes

Friday, 30/04/2010 (15:53)

Seccions d’esferes en contactes regulars,
d’infestos i magnànims fluxes interiors,
tremoloses analogies al cosmos,
i a les subatòmiques partícules
que recobreixen la realitat de misteri n-dimensional.

Massisses, en general, per algun exerminador de bons propòsits
i de tall net, sempre perfectament circular,
com la maledicció primigènia allà per l’Edén.

Cobreixen el desfici amb una beneïda capa de pols.

En canvi…

Saturday, 20/03/2010 (07:38)

Fariseus tots, incompetents, amb la mirada com acabada d’arribar de la fosca, la víscera, les necessitats, i totes les altres formes de vida cerrils, anades, tergiversades i punyents.

Cadascú viu la vida que vol.

Però tots tenim immersa, essencialment, apocada una ànima externa manipuladora, vehement, sacro-santa per a alguns, infinitesimal per a d’altres, un encanteri o un ésser humà desenvolupat extremament.

No patiu, no serveix de res patir.

Callareu, s’amagareu, cridareu els menuts i plorareu, sinuosament s’esvaïreu i deixareu abandonat el vostre estimat esquema mental d’ahir, que sols serà una polsosa, inconstant, històricament atractiva ucronia que sols farà bonic als noucentistes mobles i caps de les gents que mai mudaran.

I en eixe moment ens crideu, i ja estarem en igualtat de condicions.

Naturaleses

Monday, 09/11/2009 (07:22)

I es suma una visió més al pleniluni
una plena d’estampats vistosos,
que asserenen les marees
quan repten golafres i llòbregues.

I un raig solar cau atemporal a contrapeu,
el creacionisme d’un matoll fa la fotosíntesi
amb un arc de Sant Martí.

I crema, com crema l’estació de la tardor,
esdevé la definició de calor,
terra, mar i aire n’hi deixen pas
i el foc es refugia.
Entre febrer i març.

I l’olor de la sèquia truca a un tros de quars
- Sempre em fas el mateix- diu el mineral
-No, ara tinc envit.

I un arbre s’oblida d’armar els pilars,
amenaçaun castell poderós, dels de tota la vida
de sorra. Del nervi es descobreix la fusió nuclear
però no fa soroll

I treu espurnes la pluja,
en contacte amb el cel rogent.
No comprèn que està caient
horitzontalment.

I dos artròpodes són ballarins
trencant estereotips.
Tots contents en la fita
menys la pedra, sa casa, que es clavilla.

I una vall important demana audiència.
Es pregunta per què té forat,
i que pre tot i per tot vol ser mascle.

I si algun cop, un horari es destrueix
els àtoms que el conformaven
ja haurien fet tard, onsevulla que vagen.
Per sempre.

I es troba un estel fugaç
incandescent amb el creador.
- Quins jocs pretens amb l’univers?
- Senyor, no em frene,
no veu que ja està quasi partit en dos?

Ahir vaig vore un estel,

Sunday, 16/08/2009 (10:25)

estel de la marinada en una hora morta,
morta de fred i gèlid cor de super-nova,
nova forma d’amanir l’amargor de l’ésser,
l’esser viu que s’escola rere aquella dona,
i dóna albir a la fugaç i nostàlgica estona,
estona manllevada en un diferencial de cel.