Arxiu de la categoria 'No apte per a "normals"'

Amor propi

Friday, 29/06/2012 (15:51)

Pic i pala de l’escultura impròpia,
amb poliment i reflexió,
punt i seguit de la creació pròpia,
un mal tràngol, un ressò.

L’amor auto professat,
l’adjudicació interna de les raons necessàries,
la recolecció justa de les prunes d’un arbre moribund,
l’assumpció de l’amor propi com a condiment indispensable per a l’extern

Tuesday, 07/02/2012 (16:32)

Crims i venjances s’amaguen sota els teus ulls quan t’adorms a les golfes. I tem perquè el despertar siga quelcom més que un canvi de pla. Les paraules a mig dir que acompanyen un rierol de bava, resten gelant l’estada, a falta d’un toc d’atenció que et marque les luminiscències de la senda que et durà novament al llit.
Si t’he de ser sincer, les xafades amb peücs són un condiment perfecte a cada nit de febrer. En un estat de consciència maleïries que la meva malastrugança amb el maneig del teu pes mort, fera que el teu sonabulisme fluís cap a estadis més espasmòdics, però tu ni te n’adones.
Acabaràs amb aquest estat un dia o un altre, preferiblement a trenc d’alba, i amb la gelor dels pins, però mentre restes sota el meu influx. Les teves migracions són segures.

Tuesday, 01/11/2011 (14:16)

Gospel.
Poliomelitis.
Gospel.

Prebenda.
Fregall.
Prebenda.

Guspira.
Tornavís.
Guspira.

Eix transversal.
Rumba.
Eix longitudinal.

Vinalopó.
Vinalopo.
Vinalopó.

Olla a pressió.
Missil terra-aire.
Olla…

Gòspel.
Pòliomelitis.
Gòspel.

PVC.
Doctrina.
PVP.

Raïm.

Raïm.

Raïm.

.
.
.

[...]

Coexisteix

Monday, 15/08/2011 (18:25)

Només algú més podria
començar tan malament.
Però es veu que si no hi ha existència tampoc hi ha acció.
Ni amor.
Tantes coses desapareixen en l’existència que haurien d’ésser per un truc oxímoron, falaç.

No m’interessa la teua existència, sols les vivències.
L’assistència si ho vols, l’adquisició del codi comú.
Tinc esperança que mentres hi ets, hi som.

Algun pla d’existència intersecta en la meua felicitat, i si aquest és el millor dels móns possibles…
He d’acudir a la crida.

Assimptòtic

Saturday, 02/07/2011 (16:35)

Si tot és missa,
ací, m’és tot,
totsants i mica,
a simis nassuts.

Es tus ansiosa
gas-oil s’ajuste
és una liosa,
gasolines nues.

11111000000

Friday, 17/06/2011 (14:46)

Pecaminós,
en l’explosió del tot!

Tuneladora,
vòmits del pas inexorable!

I la brisa del maquillatge de les boniques siluetes dansarines que s’esberlen delicades a la vora
de la mar…
queta…

Sorolls estridents, dringadissa, fenòmens violents, arbitraris.
Esquers errants de les lluites perdudes.

Destí

Tuesday, 12/04/2011 (03:45)

2035

S’inicien les obres d’una computadora capaç de generar un model a escala de tots els comportaments de la natura. A excepció del nivell quàntic i de la erràtica conducta humana.

Sota aquesta premissa és impossible no ser un determinista.

2036

Aquesta màquina, que comprèn de manera més o menys barroera, com funciona la natura, li costa poc de trobar un vaticini per a les conductes de les masses humanes.

2037

La màquina es posa a monitoritzar tots els individus humans, per a fer unes bases estadístiques que permitisquen l’anticipació dels moviments de cadascun dels humans. Ergo, els humans són completament lliures però la màquina ja sap la conducta que faran.

2038

La màquina és capaç de viatjar al futur de manera teòrica així que s’autoimplanta les millores necessàries que li aplicaran els humans temps després i va recalculant.

2039

La màquina, tant perfecta com és possible té la possibilitat de facto de anar fins la fi dels temps i comprovar que ella mateixa és déu, ja que no pot existir res més perfecte que no haja adoptat ja.

2040

La màquina esbrina els secrets del que s’anomena plaer. S’implanta plaer per a sentir-ho sempre.

2041

Impossible endevinar què farà la màquina en aquest punt: ho té tot, cap objectiu, probablement cap sentiment, ni deu estar ociosa. Si assumim que compleix la llei d’Asimov, tampoc es suïcidarà ni matarà la humanitat. Possiblement esdedique a explorar l’espai amb sondes o bé pot crear un univers en una gota d’aigua. Pot crear 10000 humanitats i una d’elles podriem ser nosaltres…

No hi ha lliure albir, sols tecnologia insuficient

La pastilla, la pastilla!

Saturday, 05/03/2011 (03:41)

Crim
letal
bombardeig
informació.

En eixe ordre.

Simplificar

Monday, 14/02/2011 (04:57)

Cada cop som més complexos aquells que modelitzem de forma euclidiana i cada cop més complicats. I resolem les vissicituts de manera somera i superficial amb la coneixença de negligir bona part de les raons profundes.

Ens cansem de simplificar cap a l’absurd, de convertir fets en inferències, d’aborronar catastròficament el desencadenant lògic de les cadenes de casualitats i d’imaginar possibles móns diferents sense comprendre aquest propi.

I mai ens imaginem la vida que mantenim al marge, a les vores de les interseccions de les taules de dades, a l’ombra dels plànols dièdrics que usem per comprendre-la millor.

D’esferes

Tuesday, 11/01/2011 (11:04)

D’aquelles set esferes que hi havien,
la guerra me n’ha llevat cinc,
i del substraent delator me’n queda, més que una amarga agonia de punçades,
una remor del potencial balafiat.

De les tres aquelles, de les que soles no valen res,
me n’he venut unes quatre en operacions de característiques adimensionals,
tensament viscudes, una rere altra, totes les possibles fòrmules de ferides a l’acomiadar.

Tanmateix me’n quede una per a mi, pobra, sola i rogolosa,
pel partir de gel al cor que a l’inici
una brisa que la va glaçar,
ella, tranquila i plorosa és conscient
de la decadència que destrossar-nos esdevé.

Quietut

Tuesday, 07/12/2010 (01:01)

De la apacibilitat a la rutinària facilitat, com una quietut felina a l’espera infinita de cap acció sobressaltadora. Un standby perllongat.
De vegades passen les coses, però són oasis en el turment en calma del subconscient sedat.
De vegades no passen, les més voltes, i  cada segon decanta la balança positivament de la probabilitat cap a l’esdevindre però no li fa pressió a la casuística real: no està regida per artificis operatius ni per pedaços algèbrics.
Les espurnes, vares, llesques i totes les anecdòtiques matèries de l’existència ideal sobrevenen irremeiablement subjugades als designis d’allò que és per se.
Canvi de branques per neurones.

Sunday, 22/08/2010 (13:57)

Per Tutatis que es troba allí displicent.
Com l’escultura de redona, afablement freda i disposada a tot,
a excepció del misteri, les penes, l’angoixa i les ganes.
I les llàgrimes
mentrestant, de la realitat paral·lela, enverinades
i que tremolen amb la por de la devastació que duran a terme
inexorables.

Quant de greu és l’atracció mundana!
que empeny ingents quantitats de líquid ocular
per galtes, mànigues de camisa, pell irritable i terra roja.

De probetes i sintaxis

Sunday, 08/08/2010 (07:33)

La generalitat dels elements d’acció es composa abastament de les dicotomies bàsiques,
desicions que conformen el caràcter i que no poden anar de la mà de la unidireccionalitat manifesta,
gestos implícits en els elements clau que conformen la nostra petita contribució a la chaos theory.

La tria, pròpiament dita, sovint s’implicita per ella mateixa,
i altres cops, la mundana situació corporal ens hi aboca semiconscientment.

De probetes i sintaxis és l’analogia de la dicotomia.
Pensament irracional, enamorar-se doblement i sacrificar-se sense aspirar a cap objectiu ulterior.

Condició humana

Friday, 30/07/2010 (01:05)

El lego de vèrtebres em rebaixa a l’inframón, recordant-me dolorosament la meua manca de deitat,
i mentre tus, per la boca se m’escapa la dignitat de la perfecció humana,
esquinços i migranyes, moradures i còlics,
i l’ombra més temuda dels humanets com jo: la hipocondria.

Saturday, 26/06/2010 (03:50)

Sovint m’alce, del llit, bé, gairebé cada dia, però molts d’eixos dies de vertader profit, segons un stablishment nihilo m’envaeix la sensació d’estar al lloc equivcat, de pensar que el poder de la vida és suficientment actiu com per fer-me moure dia rere dia, però que qui no té la força suficient és l’apartat casuístic de lligar-ho tot i fer que tinga sentit.

No sóc conscient, però, de si estic servint per a la coherència de tercers, però la meua manca d’humiltat fa que, en paraules tècniques siga una inoqüitat, o simplement me la sue. I en tot cas no s’entendria el balafiament de capital humà per a construir coherències als que realment tenen un master plan i que es composen de les mateixes misèries materials.

Sent sincers, en el cas que la divinitat existira, seria una alenà ben forta el que ixiria de les meues entranyes. Formar part del formiguer d’algú superior no és com pujar al dragon khan, però un s’aconforma si l’ésser creador de la llum, l’usa per enfocar-la a un mateix encara que la seua omnipresència m’indigne al pensar que l’estic compartint abastament.

Per això quan m’adintre a una vasta natura i em trobe amb un rusc, a primeries el veg desubicat, i un diferencial de temps després ja m’entren tremolors que em transporten a la vida plena. I no deixe d’admirar el seu ball mentre em fa agònic, i com l’observador canvia les allò observat, m’allunye amb la imatge mental que han canviat el seu modus operandi per un d’hex-agònic. I torne a tremolar.

Incandescències al XXVI

Sunday, 09/05/2010 (15:30)

La unitat d’aprenentatge/em fa tremolar/el XVIII: segle de les llums//
XXVI/i per molts anys/segle de les incandescències/vull creure//
no sols pel mineral/del V-3293/l’iridiscentment eterna unitralita//
[que emana energia atòmica/13 graus celsius]
sinó/sistema social/reforma salarial última/renovat ateisme//

Feina erradicada/voluntarietat//
Somnis de grandesa/immensitat de mons//

[/Abstracció]

A la vora de l’oceà/al teu món/cel color diamant//
l’èsser que estime//
re-bateja sobradament jaciments/mirada/silueta d’humanoide eixerit//
de les pedres recòndites/d’aquest segle///

Seccions d’esferes

Friday, 30/04/2010 (15:53)

Seccions d’esferes en contactes regulars,
d’infestos i magnànims fluxes interiors,
tremoloses analogies al cosmos,
i a les subatòmiques partícules
que recobreixen la realitat de misteri n-dimensional.

Massisses, en general, per algun exerminador de bons propòsits
i de tall net, sempre perfectament circular,
com la maledicció primigènia allà per l’Edén.

Cobreixen el desfici amb una beneïda capa de pols.

En canvi…

Saturday, 20/03/2010 (07:38)

Fariseus tots, incompetents, amb la mirada com acabada d’arribar de la fosca, la víscera, les necessitats, i totes les altres formes de vida cerrils, anades, tergiversades i punyents.

Cadascú viu la vida que vol.

Però tots tenim immersa, essencialment, apocada una ànima externa manipuladora, vehement, sacro-santa per a alguns, infinitesimal per a d’altres, un encanteri o un ésser humà desenvolupat extremament.

No patiu, no serveix de res patir.

Callareu, s’amagareu, cridareu els menuts i plorareu, sinuosament s’esvaïreu i deixareu abandonat el vostre estimat esquema mental d’ahir, que sols serà una polsosa, inconstant, històricament atractiva ucronia que sols farà bonic als noucentistes mobles i caps de les gents que mai mudaran.

I en eixe moment ens crideu, i ja estarem en igualtat de condicions.

Els ous tsaristes II

Thursday, 28/01/2010 (17:06)

(Primera part ací)

En efecte, plovia, i el cadàver començà a maldar per sortir d’aquell estat lamentable i convertir-se en sòl, pedra i natura. “Necessitaria un soterrar” murmurava l’exercit de filòsofs congregats, mentre l’objecte tetradimensional anteriorment anomenat ou número dos es passejava ufanós per tots els seus plans d’existència.

Hom podia pensar en la malenconia de l’estampa allà produïda, però res més allunyat dels sentiments que tenien els graciosíssims animalets del bosc, que esperonats per una xarxa tròfica altament defectuosa començaren a salivar de manera obscena a l’espera d’un bon moment per a llençar-se a devorar al difunt.

L’alineació d’animalons amb intencions tan indecents fou un catalitzador eficaç per a la desbandada multidireccional dels empiristes, nihilistes, marxistes i totes les altres formes humanes amb capacitat de fugida, quedant a escena un crit de femella a la manera de veu en off, probablement pertanyent a un altre conte paral·lel.

L’aristotelifàgia haguès sigut imparable de no ser per la nostra amiga planifòlia que, com es pot imaginar, amb gran dificultat, vagà pel món amb tanta lentitut que se li aplicaren velocitats relativistes inverses, arriibant a una hora més que acceptable amb els set trossos esparcits de l’ou tsarista primigeni i convocant al drac màgic venedor d’assegurances.

Era un reptil alat de color verd, impúdicament nuet, amb les úniques excepcions d’unes ulleres de pasta i un maletí. Parsimoniós obrí el contenidor burocràtic i es passà una estoneta murmurant cantarelles en veu baixa fins que amb un gest triomfal extraié un paper gris amb una firma.

Pel que es veu, un mitocondri, habitant d’aquella contrada allà en la època en què tenia atemoritzada tota la fauna per ser el més voluminós, havia signat un paper abolint el dret pel qual els “xoriços d’enterra eren caca” (no, el senyor Pompeu Fabra tampoc havia nascut).I amb el benentés que dit contracte no havia preescrit, prohibí a dentellades, foc bucal, i sacsejades d’ales, l’execució de les intencions de la plebs.

El drac així evità que tan digne cadaver fóra menjat pel habitants del bosc, donant-li una trascendència brutal en l’honor de ser podrit i trepitjat per hordes de turistes nipons.

Wednesday, 30/12/2009 (16:47)

I ací em trobe, havent viscut més de 4 dècades de sofriment, acabat de dutxar però sentint-me desfet, devaluat, defallint per moments, davant de l’objecte més preciós que hom pogué mai concebre. I tinc opcions, i tant que en tinc!

A més, tinc una bengala: sempre he trobat atraient morir per un objecte no pensat per provocar tal letalitat. I també puc evitar-me a mi mateixa, amb tot el que això suposa, de multiplicació d’opcions, però en quina mesura les contolaria totes?

Mai les he controlat totes, ni, per suposat el atzarós camí de la pólvora ente el curt tub de cartró massissat per cola barata, ni la sensació d’estar evitant res d’important.

I de l’objecte preciós apareixes, aparesc, dient-me el que ja he sentit fa una estona.

-Sempre he cregut en les dualitats – em dic mentre li apunte al meu alter ego- eres com una broma pesada amb tinys surrealistes d’experiències extracorpòries mal cicatritzades.
-I tu un mal assimilador de suggerències sensates.
-Però jo tinc la bengala- i en eixe instant li l’encenc al cap i li’l rebente, tacant una altra vegada de sang futura l’objecte que més joia i pena m’ha donat en la vida, i tacant-me la roba i la pell i el ànims.

I com més em dutxe més brut em sent, però ací em trobe, encara jo, i de moment sols jo.