Arxiu de la categoria 'meta-art'

On van a parar els posts que no naixen?

Monday, 26/03/2007 (09:53)

Des del dimecres fins avui, se m’han ocorregut diverses idees per continuar amanint aquest espai informàtic en xarxa. El que els ha passat a totes és que la gossera ha anat matant-les una a una sense cap remordiment. Ara em pose a escriure, i volia retre una espècie d’homenatge a totes les idees que no s’han escrit mai. La de brillants obres mestres que s’han quedat fora de l’abast de la existència i que simplement vaguen en el limb. Algun dia es podra fer alguna cosa amb tant de malbaratament?

Les lleis de composició

Sunday, 04/03/2007 (13:19)

Tots hem sentit a dir, “això ho pintaria un xiquet”, “això també ho sé fer jo”, i semblants. Són opinions de gent que pensa que l’actual art no es regeix per cap llei, i que careix de mèrit. Jo li he pegat voltes al tema i trobe que he vist un poc de llum.

En qualsevol obra d’art, hi ha una matèria prima, que l’autor modifica per causar quelcom a un “consumidor d’art”. Les arts que més a prop em toquen són l’arquitectura i la música, ja que estic formant-me en aquestes dues branques, i és una visió complementària a la que puga tenir qualsevol estudiant de Belles arts.

Doncs bé, tant a l’hora de crear un nou projecte arquitectònic, com a l’hora de crear una obra musical, no s’hi val tot, t’has de definir les teues pròpies regles, que han de ser compatibles amb unes lleis no escrites d’estètica anomenades Lleis de composició, que tenim per cultura inserides al nostre cervell, i que fa falta explotar-les.

Antigament les lleis eren molt rígides i no tenien en compte l’artista, sinó el corrent a la qual s’inseria, i per tant l’artista ja tenia les lleis fetes, i per això m’atreviria a dir que té més mèrit una obra actual ben feta, que molts creadors que no aportaren novetats al seu moviment artístic.

Degut a aquestes lleis, hi ha obres d’art “roïns” i obres “bones” independentment del gust de la persona que les consumeix.
Espere una correcció per part de gent més entesa, perquè són idees molt bàsiques que em fa falta desenvolupar.

Ideari

Wednesday, 28/02/2007 (10:03)

Fa temps que em ronda pel cap la idea d’escriure quelcom d’unes dimensions majors a les que solc escriure. Propostes no me’n falten, però factors com el poc temps de què dispose la meua manera de ser (sóc dispers en la majoria de les coses que faig), doncs impossibiliten en gran part aquesta tasca.

Llavors he pensat fer com el Venedor de contes de Jostein Gaarder i proporcionar idees al públic per estimular la producció de literatura. No pretenc que se seguisquen al peu de la lletra, sols que a algú li agafe el cuquet i es pose mans a l’obra, basant-se o no en alguna de les propostes.

Aquí van:

- Agranant cap a casa, algú pot usar com a format d’escriptura la típica d’un bloc. Podria ser interessant per a idees molt personals en primera persona. Té l’avantatge que pots col.locar comentaris per a donar visions des de fora de la trama que s’explica…

- Retratar l’ambient que es viu en un lloc en canvi, com puga ser la construcció d’un hotel, d’un camp de golf, un centre històric en rehabilitació, qualsevol excusa per a la convivència d’obrers de construcció, gent pobra i gent d’alt poder en un lloc que serà en un futur bonic, però que actualment és completament hostil i/o no humanitzat.

- Retratar la vida d’un dictador o dictadora des de la seua infància,mantenint aquest fet en secret, donant a entendre a la persona lectora que és un ésser que ho ha tingut difícil, i per això es van descobrint unes idees nocives que al final el porten a assumir autoritàriament el poder d’un estat en un futur no molt llunyà. Si aquest estat foren els països catalans, es podria fer la reflexió que amb aconseguir la independència no hi ha prou, que hi ha que vetllar per que siga un estat just.

- Fer una trama criminal destapada per un historiador amb la unió de certs documents antics.

- Narrar la vida d’una persona immortal que va passant per totes les èpoques de la nostra història, relacionant-ho sempre amb els problemes de l’època, i amb el risc que descobresquen que no envelleix.

- Crear un món amb dues espècies no massa intel.ligents en un ecosistema tancat: una espècie es menja a l’altra i viceversa, no tenint cap altre aliment. La guerra és contínua en aquest món, i hi ha fases en què augmenten uns i fases que passa el contrari perquè els que eren majoria no tenen suficient menjar. En això que arriba un objecte de brossa espacial, que potser una ampolla de vidre de coca-cola o el que vulgueu, que fa que la espècie que el tinga aconseguisca un avantatge substancial en contra de l’altra. Això desemboca en l’aniquilació d’una de les espècies, i per tant un suïcidi per a l’espècie avantatjada.

A veure, si a una persona li ha servit d’alguna cosa, em sentiré satisfet, si no, tampoc cauré en depressió, diré que ho he intentat i quedaré bé.