Arxiu de la categoria 'Matemàtiques'

Manifest de superhome

Wednesday, 18/07/2012 (03:22)

Per als meus amors, vull que cap fet els interrompisca,
però que no siguen eterns: que acaben assimptòtics, sense brusquetats, de comú acord.
Per a la meua economia, que es deslligue completament de la meua felicitat,
com dues variables independents que ballen al so de l’existència.
Per al meu èxit professional, que els mèrits que se m’atribuïsquen
reflexen el veritable esforç, i a l’inrevés per tal que un possible èxit no m’acoste al camí fàcil.

I per a la meva vida vull el fat de la semirrecta,
puix que se sap el seu inici, però deambula infinita per l’espai euclidià, sense patiments ni rencors

Simplificar

Monday, 14/02/2011 (04:57)

Cada cop som més complexos aquells que modelitzem de forma euclidiana i cada cop més complicats. I resolem les vissicituts de manera somera i superficial amb la coneixença de negligir bona part de les raons profundes.

Ens cansem de simplificar cap a l’absurd, de convertir fets en inferències, d’aborronar catastròficament el desencadenant lògic de les cadenes de casualitats i d’imaginar possibles móns diferents sense comprendre aquest propi.

I mai ens imaginem la vida que mantenim al marge, a les vores de les interseccions de les taules de dades, a l’ombra dels plànols dièdrics que usem per comprendre-la millor.

D’esferes

Tuesday, 11/01/2011 (11:04)

D’aquelles set esferes que hi havien,
la guerra me n’ha llevat cinc,
i del substraent delator me’n queda, més que una amarga agonia de punçades,
una remor del potencial balafiat.

De les tres aquelles, de les que soles no valen res,
me n’he venut unes quatre en operacions de característiques adimensionals,
tensament viscudes, una rere altra, totes les possibles fòrmules de ferides a l’acomiadar.

Tanmateix me’n quede una per a mi, pobra, sola i rogolosa,
pel partir de gel al cor que a l’inici
una brisa que la va glaçar,
ella, tranquila i plorosa és conscient
de la decadència que destrossar-nos esdevé.

Seccions d’esferes

Friday, 30/04/2010 (15:53)

Seccions d’esferes en contactes regulars,
d’infestos i magnànims fluxes interiors,
tremoloses analogies al cosmos,
i a les subatòmiques partícules
que recobreixen la realitat de misteri n-dimensional.

Massisses, en general, per algun exerminador de bons propòsits
i de tall net, sempre perfectament circular,
com la maledicció primigènia allà per l’Edén.

Cobreixen el desfici amb una beneïda capa de pols.

Joc amb el Google

Tuesday, 08/07/2008 (17:00)

En la línia amb l’anterior aportació, hui postege amb un joc. Les instruccions són senzilles: proposades tres opcions heu de triar la que done més resultats al Google. Un cop teniu la resposta, heu d’anotar-vos la lletra que acompanya l’opció, que anirà formant una espècie de jeroglífic. L’objectiu del joc és descobrir què hi té a veure Jaume I en tot plegat. No està permès donar el resultat als comentaris, però sí petites pistes per als que vagen despistats. Seria interessant que a primeries no fereu ús del cercador, i intentareu per lògica trobar la solució, però bé, cadascú és lliure de fer el que li vinga en gana…

Per exemple:
Prova 0: (no vàlida)
a) jo (294.00 entrades)
b) tu (1.210.000.00 entrades)–> haurieu d’anotar-vos una b
c) ell (16.900.000 entrades)

Prova 1:
f) love
g) live
h) dead

Prova 2:
n) pulmó
o) fetge
p) cervell

Prova 3:
c) Letonia
d) Lituania
e) Estonia

Prova 4:
k) feudalism
l) communism
m) capitalism

Prova 5:
f) mac
g) linux
h) windows vista

Prova 6:
r) manjongar
s) recollons
t) desvanit

Prova 7:
r) avió
s) cotxe
t) coet

Molta sort!

Els nombres i Google

Monday, 30/06/2008 (04:38)

Google és l’eina que més acosta a la realitat global d’internet, per tant qualsevol estudi fet amb els resultats del famós cercador, ens donen una idea molt fiable de quina influència té en tot internet, i per extensió en tot el món informatitzat. Quelcom tan universal com els nombres no pot escapar a això, i per aquesta raó he fet el diagrama següent que il·lustra la incidència que tenen cadascun dels nombres de l’1 al 20 comptant únicament la quantitat de pàgines que els contenen: nombres-google.JPGClick per a veure-ho en gran

Les conclusions que extrec del gràfic són:

- La tendència a la baixa, molt notable amb els primers nombres, es desdibuixa després un poc, però segueix certa tònica descendent.
- Nombres “digitals”, que escapen a la tònica descendent, són el 10 i el 20 fonamentalment i per raons òbvies, i també destaquem ací el 15, on cal fer-se la pregunta: si els humans no tinguerem 5 dits a cada mà, aquestos nombres serien encara singulars?
- Nombres parells, els nombres parells tenen una incidència un poc major que els imparells: el 12 té més que l’11, igual com el 14 té més que el 13 i el 18 més que el 17.
- Nombre “temporal”, el 12, que té una incidència molt major a la esperada probablement degut a la referència temporal de partir el dia en dues parts de 12 hores cadascuna.
- Nombre socialment potenciat, és el cas de l’11, que a pesar de totes les adversitats es col.loca amb un nombre d’entrades molt digne, per damunt del 9, 8 i del 7. L’explicació més viable (i veient els primers resultats del cercador sembla no ser gens descabellada) és que aquest nombre ha guanyat moltes entrades per ser la data on es van cometre els famosos atemptats de Nova York i Madrid, la qual cosa fa pensar que aquesta gràfica no és universal i inamovible sinó que és orgànica i es mou als compassos de la comunitat global.