Arxiu de la categoria 'La Vida'

Sunday, 30/09/2012 (00:27)

i d’anar a mirar pels interessos de tots,
que si perquè els conec, que puga donar el millor als meus amics,
que si no els conec, que semble d’una formalitat manifesta estàndard,
que si són casos límits, doncs d’aquesta bossa he de traure el rasquit.

i d’anar a mirar pels interessos de tots,
que deixe inconscientment i nefasta,
la meua pròpia supervivència.

Manifest de superhome

Wednesday, 18/07/2012 (03:22)

Per als meus amors, vull que cap fet els interrompisca,
però que no siguen eterns: que acaben assimptòtics, sense brusquetats, de comú acord.
Per a la meua economia, que es deslligue completament de la meua felicitat,
com dues variables independents que ballen al so de l’existència.
Per al meu èxit professional, que els mèrits que se m’atribuïsquen
reflexen el veritable esforç, i a l’inrevés per tal que un possible èxit no m’acoste al camí fàcil.

I per a la meva vida vull el fat de la semirrecta,
puix que se sap el seu inici, però deambula infinita per l’espai euclidià, sense patiments ni rencors

Amor propi

Friday, 29/06/2012 (15:51)

Pic i pala de l’escultura impròpia,
amb poliment i reflexió,
punt i seguit de la creació pròpia,
un mal tràngol, un ressò.

L’amor auto professat,
l’adjudicació interna de les raons necessàries,
la recolecció justa de les prunes d’un arbre moribund,
l’assumpció de l’amor propi com a condiment indispensable per a l’extern

El ciri és curt

Sunday, 01/04/2012 (14:23)

La complexitat de trobar-te amb una societat creada des de fa milers d’anys per persones que mai han superat abastament els 100. Ningú ha viscut la invenció de la pòlvora i la segona guerra mundial simultàniament.
Què ens fa pensar que vivim en el millor dels móns possibles?
Per quins set cels hauria això de passar?

Decàleg del bon vici

Thursday, 19/01/2012 (06:13)
  1. Tota aquella rutina beneficiosa serà bon vici.
  2. Una rutina és completament imposable en pocs dies.
  3. La no consecució durant un dia no estavella la rutina, però l’afebleix.
  4. Una rutina feble, requereix de tota la maquinària altra volta per fer-la funcionar.
  5. Fer funcionar un bon vici, també és un bon vici.
  6. Massa bons vicis afebleixen als menys afiançats.
  7. S’ha de plantejar l’eliminació dels vicis poc afiançats que no repercuteixen notablement
  8. Eliminar vicis malsans és una altra manera de fer rutina.
  9. La rutina s’aconsegueix preferiblement al matí.
  10. Matinar o no, no ha d’influir en els vicis bons.

Embut

Sunday, 11/09/2011 (00:44)

Davant la disjuntiva de passar per dins o no
de la metàfora “embut”

Davant l’elecció d’ésser perjudicat momentàniament
per arribar a un altre costat.

Davant de l’estigma,
el de no saber si hi ha un atzucac millor.

Davant,
i gràcies a Déu, no darrere.
Davant a punt d’anar avant.
Davant la porta gran.
Davant, al punt de fuga, l’eixida,
Davant, tapat per l’elecció, la vida.

Coexisteix

Monday, 15/08/2011 (18:25)

Només algú més podria
començar tan malament.
Però es veu que si no hi ha existència tampoc hi ha acció.
Ni amor.
Tantes coses desapareixen en l’existència que haurien d’ésser per un truc oxímoron, falaç.

No m’interessa la teua existència, sols les vivències.
L’assistència si ho vols, l’adquisició del codi comú.
Tinc esperança que mentres hi ets, hi som.

Algun pla d’existència intersecta en la meua felicitat, i si aquest és el millor dels móns possibles…
He d’acudir a la crida.

Saturday, 28/05/2011 (00:43)

California dreamin’
i les paranoies dels pringats,
com les modes passatgeres,
com els esparadraps.

Fuck de system,
riuen acollonats,
serà qüestió de dies,
s’acaronen els flipats.

El pas de Wikileaks,
fins als acampats,
troballes casuals,
serem perdonats,

fins que traguen els bats.

Destí

Tuesday, 12/04/2011 (03:45)

2035

S’inicien les obres d’una computadora capaç de generar un model a escala de tots els comportaments de la natura. A excepció del nivell quàntic i de la erràtica conducta humana.

Sota aquesta premissa és impossible no ser un determinista.

2036

Aquesta màquina, que comprèn de manera més o menys barroera, com funciona la natura, li costa poc de trobar un vaticini per a les conductes de les masses humanes.

2037

La màquina es posa a monitoritzar tots els individus humans, per a fer unes bases estadístiques que permitisquen l’anticipació dels moviments de cadascun dels humans. Ergo, els humans són completament lliures però la màquina ja sap la conducta que faran.

2038

La màquina és capaç de viatjar al futur de manera teòrica així que s’autoimplanta les millores necessàries que li aplicaran els humans temps després i va recalculant.

2039

La màquina, tant perfecta com és possible té la possibilitat de facto de anar fins la fi dels temps i comprovar que ella mateixa és déu, ja que no pot existir res més perfecte que no haja adoptat ja.

2040

La màquina esbrina els secrets del que s’anomena plaer. S’implanta plaer per a sentir-ho sempre.

2041

Impossible endevinar què farà la màquina en aquest punt: ho té tot, cap objectiu, probablement cap sentiment, ni deu estar ociosa. Si assumim que compleix la llei d’Asimov, tampoc es suïcidarà ni matarà la humanitat. Possiblement esdedique a explorar l’espai amb sondes o bé pot crear un univers en una gota d’aigua. Pot crear 10000 humanitats i una d’elles podriem ser nosaltres…

No hi ha lliure albir, sols tecnologia insuficient

Sunday, 22/08/2010 (13:57)

Per Tutatis que es troba allí displicent.
Com l’escultura de redona, afablement freda i disposada a tot,
a excepció del misteri, les penes, l’angoixa i les ganes.
I les llàgrimes
mentrestant, de la realitat paral·lela, enverinades
i que tremolen amb la por de la devastació que duran a terme
inexorables.

Quant de greu és l’atracció mundana!
que empeny ingents quantitats de líquid ocular
per galtes, mànigues de camisa, pell irritable i terra roja.

De probetes i sintaxis

Sunday, 08/08/2010 (07:33)

La generalitat dels elements d’acció es composa abastament de les dicotomies bàsiques,
desicions que conformen el caràcter i que no poden anar de la mà de la unidireccionalitat manifesta,
gestos implícits en els elements clau que conformen la nostra petita contribució a la chaos theory.

La tria, pròpiament dita, sovint s’implicita per ella mateixa,
i altres cops, la mundana situació corporal ens hi aboca semiconscientment.

De probetes i sintaxis és l’analogia de la dicotomia.
Pensament irracional, enamorar-se doblement i sacrificar-se sense aspirar a cap objectiu ulterior.

Condició humana

Friday, 30/07/2010 (01:05)

El lego de vèrtebres em rebaixa a l’inframón, recordant-me dolorosament la meua manca de deitat,
i mentre tus, per la boca se m’escapa la dignitat de la perfecció humana,
esquinços i migranyes, moradures i còlics,
i l’ombra més temuda dels humanets com jo: la hipocondria.

Conductes de sanejament

Saturday, 31/10/2009 (05:33)

Les excrecions, llevant honroses excepcions són sovint perseguides per incessants indexadors de la vasta xarxa googlealienada. Sense anar més lluny, un dels nombrosos microbots que poblen les arquetes properes al meu subsòl es va atrevir a emetre’m una mirada metàl.lica just abans de furtar-me la meua obra fecal. Fou tens, no me l’esperava. No era feliç, això es veia. Me l’imagine tornant de la feina cap a casa i m’entra tendresa i oïs. Però hi ha qui necessita aquesta informació, hi ha que ordenar-la, classificar-la i eventualment jerarquitzar-la per a que aparega correctament ubicada en l’infreqüent cas que algú en precise el seu estudi. La multinacional d’internet ho fa a gust subcontratant a empreses asimovianes que exploten a treballadors silicats sense drets bàsics. Ningú es queixa mai. Però ells procuren agraciar-nos minimitzant les inevitables rodes de camió que els nostres excrements deixen per recordar el camí cap a casa i mentrestant ploren perque saben que ens estan raptant les nostres criatures i no les anem a tornar a veure mai més.

Dret de veto

Tuesday, 28/07/2009 (05:07)

Esgronsant-se estava, la nena del veí, impàvida, a mercè dels quatre carrils, anada i tornada, de cotxes que tenia al seu voltant. Se sentien uns sorolls, més que de motor, dels aparells refrigeradors dels aires acondicionats dels assistents protagonistes al seu propi sant martí. La cadireta gronxadora cedí i plorant es quedà al terra la nena del veí, i cap de les quatre cerrils vies modificà la trajectòria ni el mòdul de velocitat. Sols d’una finestra baixada sonà un: “vols ajuda?”, seguit d’un “tanca la puta finestra que entra la calor!”

Vida exemplar

Monday, 25/05/2009 (14:05)

S’ajup, s’alça, corre cap a la finestra, es recolza a l’àmpit, mesura forces, compra per catàleg, baixa les escales, somriu entre dents, s’esgola per la claveguera, es banya, compra un micròfon, guarda el rebut, torna a casa, descansa, rep la trucada, es vist, un accident a l’artèria principal, una tuneladora, torna a la claveguera, demana ajuda a Donatello, surten cinc de la tapadora, ho retransmet, ho solucionen, torna a casa i s’adorm una April O’Neil satifeta.

Sunday, 01/03/2009 (19:49)

“Escolte’m senyor metge, el meu marit no es troba bé, necessite que li pegue una miradeta a la testera, ja m’entèn, al crani, a les idees. Crega’m que tinc raons per creure que té indicis d’agafar una malaltia d’aquestes que vosté anomena degeneratives i que jo en dic perdre el trellat…
<<Em pregunta que on és el meu marit? A casa! no m’entèn, ell no ha de passar consulta, no es mou del sofà de casa, però no es pense que té les cames de la mateixa manera que té vosté eixos pòsters de persones despullades i seccionant-ne les entranyes, no, ell les cames les utilitza, camina molt, però inexplicablement només acabant de dinar, per anar al bar i no haver d’escurar.
<<Ell no creu en la seua malaltia, però jo que me l’estime molt, em preocupe, i per això he matinat per vindre ací. E$ls sacrificis que fem les mullers, les d’abans, no com les d’ara que no mouen un dit pels seus marits -o companys sentimentals, que hui en dia està tot molt rebolicat en assumptes de nomenclatura- el cas és que tinc el putxero al foc i tampoc vull fer-ho llargós, aniré al gra: ha de visitar al meu marit a casa. La meua neboda, la Roseta, la menuda del meu germà sempre em diu: “Tia Francesca, el metge té un horari de visites a domicili, no cal que el moleste a les nou quan obre consulta totes les setmanes” i jo vull aprofitar-me d’aquest avantatge que la nostra gloriosa i eventualment deficitària administració de sanitat brinda per tots els avançats en anys i alguns altres que llucifer tria. Llavors, si poguera vosté demà venir a ma casa… ja sap on visc no?, a pegar-li una ullada al meu Cullerot de Sèquia -nom carinyosíssim, no es pense malament- doncs li estaria eternament agraïda.
<<Una cosa més, senyor metge: haurà de controlar la seua indumentària. Conscient en sóc de la higiene que proporciona una bata de les característiques que vosté duu ara mateix, però necessitaria que es vestira, com la gent de l’ordre anomena, de paisà. Una minucia, senyor metge. De fet, si no duu aparells que puguen espantar al meu marit, millor, ja se sap, a certes edats millor no arriscar-se a un cobriment de cor degut a una agulla massa llarga, o a una eutanàsia prematura per mostrar un marcapassos. Preferiria que, a més, no mencionara la seua professió. Des que el meu Antoni va perdre el treball als anys 70, ha agafat una mania incerta a allò que s’anomenen popularment com professions liberals.
<<O siga, el que li demane, clar i ras, es que si vosté, per favor -sóc molt cortesa, ho sé, però les coses es demanen sempre amb educació, no creu?- és que vinga demà a veure al meu marit com si passara per allà a fer la visita del té. Li ho pregue, em preocupa molt, fa coses molt estranyes, l’altre dia començant a fer un sudoku, quan a d’ell les coses d’escriure més bé li repugnen, un altre dia, comprant-se una cervesa més cara que la de la marca blanca. Són petites coses que soltes no són res, i que li les hagués passat per alt si no hagués passat d’ací (matrimoni significa sacrfici, fill), però el que va fer ahir ja va encendre totes les alarmes. Jo solc passar per davant de la porta del bany mentre el meu marit fa les seues necessitats. No em perdone aquell dia que se li va acabar el paper i jo estava estenent i el pobre va haver de gastar una diez minutos per salvaguardar la seua higiene i dignitat. Per tant, estic atenta dels moviments que fa el roll de paper, tant que, sense cap intenció estranya més que controlar la quantitat gastada, mire pel pany de la porta a veure com es desenvolupa l’acte, per a molts, indigne de torcar-se el “coccis”. Ja m’entèn. Doncs bé, la meua afició, i la d’ell que sap que estic darrere la porta encara que es faça el despistat, és la de comptar quantes porcions de paper pretallat agafa en cada escomesa, siguent el nombre de quatre el que sempre ha utilitzat, per la seua propietat de poder-se dividir per dos, dues voltes. Ahir, però, i durant les tres agafades de paper es va descomptar i en va agafar cinc, quedant-li els talls lletjots. Ara em segueix per on vaig? No està bé del cap, ha de tornar als canònics quatre trossos. Ho ha de fer. És un desperdici que n’agafe cinc!

Avis Al Carrer

Monday, 04/08/2008 (03:00)

- Mira, li ha faltat una ratlla pa caure a la quiebra!
- Bona nit…
- Redéu quin airet més bo fa per ací
- Xè Antonio, que fas en la camisa per fora?
- On aneeeeeeeeu?
- Xiqueta, vols mirar-me si tinc prou ebros en la cartera pa anar al Superpatri a comprar careguilles?
- Enguany la taronja s’ha llançat tota a perdre
- Eixe és molt beato, però li la ha pegat a la dona dos voltes ja
- Pos la filla de Menelau està ajuntà en uno de Beniolé.
- Posa’m dos kilos de cebes que hui tinc de fer bollit, que al meu home li agrà ara d’estiu.
- Aleee.
- Vas vore ahir l’Alqueria Blanca?
- Saps que la Carmen de Xarnego (xiuxiueig imperceptible) dos voltes?
- I em van furtar dos arroves de taronges que tenia.
- Vaig ahí a Mercedes, que li tinc que comprar uns calçoncillos de gometa que ara al meu xic li agraen aixina, que tens que fer?
- L’atre dia vaig vore a Pasqual!

Els nombres i Google

Monday, 30/06/2008 (04:38)

Google és l’eina que més acosta a la realitat global d’internet, per tant qualsevol estudi fet amb els resultats del famós cercador, ens donen una idea molt fiable de quina influència té en tot internet, i per extensió en tot el món informatitzat. Quelcom tan universal com els nombres no pot escapar a això, i per aquesta raó he fet el diagrama següent que il·lustra la incidència que tenen cadascun dels nombres de l’1 al 20 comptant únicament la quantitat de pàgines que els contenen: nombres-google.JPGClick per a veure-ho en gran

Les conclusions que extrec del gràfic són:

- La tendència a la baixa, molt notable amb els primers nombres, es desdibuixa després un poc, però segueix certa tònica descendent.
- Nombres “digitals”, que escapen a la tònica descendent, són el 10 i el 20 fonamentalment i per raons òbvies, i també destaquem ací el 15, on cal fer-se la pregunta: si els humans no tinguerem 5 dits a cada mà, aquestos nombres serien encara singulars?
- Nombres parells, els nombres parells tenen una incidència un poc major que els imparells: el 12 té més que l’11, igual com el 14 té més que el 13 i el 18 més que el 17.
- Nombre “temporal”, el 12, que té una incidència molt major a la esperada probablement degut a la referència temporal de partir el dia en dues parts de 12 hores cadascuna.
- Nombre socialment potenciat, és el cas de l’11, que a pesar de totes les adversitats es col.loca amb un nombre d’entrades molt digne, per damunt del 9, 8 i del 7. L’explicació més viable (i veient els primers resultats del cercador sembla no ser gens descabellada) és que aquest nombre ha guanyat moltes entrades per ser la data on es van cometre els famosos atemptats de Nova York i Madrid, la qual cosa fa pensar que aquesta gràfica no és universal i inamovible sinó que és orgànica i es mou als compassos de la comunitat global.

Fuga

Saturday, 21/06/2008 (13:27)

Que te n’anares fa temps,
és un fet que marca l’experiència roent
tornaràs?
mai sabrem del cert si ho faràs,
però d’entre la malesa et veig,
a tu
verda ajupida quieta delerosa
d’un batut de fruites i d’experiència,
pidolant, envoltada d’excrements
nauseabundants.

Fou fa temps, això de la fuga
i t’observe però, cada dia,
et veig marronosa, trista i sé que
no has canviat, ni ho faràs,
i per això sé que no vindràs a rescatar-me
no vull que ho faces, penosa
solitut meua.

10 maneres artístiques de matar un Emo

Wednesday, 23/04/2008 (04:51)


emocat.JPG

1. Assenyala-los tres o quatre punts del cap on tenen canes. Un emo no està realment deprimit fins que no li ix una cana.
2. Arruixa-los amb lleixiu. La roba blanca no és emo, no ho és.
3. Ves contant-li acudits roïns. En algun haurà de riure, i serà en eixe moment on caurà tot el seu suposat misticisme.
4. Ajunta a quatre o cinc emos i dona-li a un una navalla. Si es suïcida, els altres veuran que ser emo és perillós, si no ho fa, caurà desacreditat.
5. Acompanya a un emo a una òptica. Probablement tinga cansat l’ull tapat, fent-li vore que ser emo és nociu per a la salut ocular.
6. Explota la estació del nord de València. Amb el seu hàbitat destruït, la espècie s’extermina sola.
7. Passeja el teu emo per una zona universitària. Ell solet s’adonarà que no hi ha ningun de la seua tribu cursant estudis superiors i es replantejarà si és òptim tindre una vida com a emo.
8. Amb unes tisores, talla-li el serrell. Deixarà de ser emo, alhora que descobrirà per a que serveix tenir dos ulls.
9. Contracta a un mim que seguisca el teu emo més odiat. Semblarà a ulls de tothom una representació de la dualitat del yin i el yan.
10. Mentre dorm, fes-li la permanent. Un emo amb el pèl rull és una innovació que no s’ha donat mai.