Arxiu de la categoria 'General'

Sunday, 30/09/2012 (00:27)

i d’anar a mirar pels interessos de tots,
que si perquè els conec, que puga donar el millor als meus amics,
que si no els conec, que semble d’una formalitat manifesta estàndard,
que si són casos límits, doncs d’aquesta bossa he de traure el rasquit.

i d’anar a mirar pels interessos de tots,
que deixe inconscientment i nefasta,
la meua pròpia supervivència.

Parmènides de ressaca

Friday, 04/05/2012 (03:00)

El ciri és curt

Sunday, 01/04/2012 (14:23)

La complexitat de trobar-te amb una societat creada des de fa milers d’anys per persones que mai han superat abastament els 100. Ningú ha viscut la invenció de la pòlvora i la segona guerra mundial simultàniament.
Què ens fa pensar que vivim en el millor dels móns possibles?
Per quins set cels hauria això de passar?

Decàleg del bon vici

Thursday, 19/01/2012 (06:13)
  1. Tota aquella rutina beneficiosa serà bon vici.
  2. Una rutina és completament imposable en pocs dies.
  3. La no consecució durant un dia no estavella la rutina, però l’afebleix.
  4. Una rutina feble, requereix de tota la maquinària altra volta per fer-la funcionar.
  5. Fer funcionar un bon vici, també és un bon vici.
  6. Massa bons vicis afebleixen als menys afiançats.
  7. S’ha de plantejar l’eliminació dels vicis poc afiançats que no repercuteixen notablement
  8. Eliminar vicis malsans és una altra manera de fer rutina.
  9. La rutina s’aconsegueix preferiblement al matí.
  10. Matinar o no, no ha d’influir en els vicis bons.

Cap endavant

Sunday, 11/12/2011 (16:52)

Total, la vida va regalant-te aqueixes petites porcions de plaer sols perceptibles a l’ull entrenat. I no sols això, quan entengues que la vida no és el mer suport d’aquestos plaers sinó que en són l’essència -a despit del que jo anomenaria existència animada- podràs començar a enfocar-ho tot en els nous termes, i fer d’aquest marc intel·ligible una eina eficaç per a la plenitut.

Només aquestos plaers existeixen si els notes. I no són articulacions ni pròtesis clavades a la foça, no et fan bescanviar un camí per un altre, no és res que et vinga de fora del teu sistema tancat.

Si se’m permet la metalingüització: fes amb el puny tancat i el braç flexionat un moviment brusc cap avall dient “SÍ” repetides voltes.  Què sents? I tot i que jo sent joia, força i positivisme, no hi ha una resposta correcta: cadascú sentirà el que vol sentir, i un tren de plaer carregat amb existència de vida, haurà passat.

La teua vida pot continuar a partir d’ara sense més, però qui sap si de manera diferent?

Tuesday, 01/11/2011 (14:16)

Gospel.
Poliomelitis.
Gospel.

Prebenda.
Fregall.
Prebenda.

Guspira.
Tornavís.
Guspira.

Eix transversal.
Rumba.
Eix longitudinal.

Vinalopó.
Vinalopo.
Vinalopó.

Olla a pressió.
Missil terra-aire.
Olla…

Gòspel.
Pòliomelitis.
Gòspel.

PVC.
Doctrina.
PVP.

Raïm.

Raïm.

Raïm.

.
.
.

[...]

Embut

Sunday, 11/09/2011 (00:44)

Davant la disjuntiva de passar per dins o no
de la metàfora “embut”

Davant l’elecció d’ésser perjudicat momentàniament
per arribar a un altre costat.

Davant de l’estigma,
el de no saber si hi ha un atzucac millor.

Davant,
i gràcies a Déu, no darrere.
Davant a punt d’anar avant.
Davant la porta gran.
Davant, al punt de fuga, l’eixida,
Davant, tapat per l’elecció, la vida.

Assimptòtic

Saturday, 02/07/2011 (16:35)

Si tot és missa,
ací, m’és tot,
totsants i mica,
a simis nassuts.

Es tus ansiosa
gas-oil s’ajuste
és una liosa,
gasolines nues.

Saturday, 28/05/2011 (00:43)

California dreamin’
i les paranoies dels pringats,
com les modes passatgeres,
com els esparadraps.

Fuck de system,
riuen acollonats,
serà qüestió de dies,
s’acaronen els flipats.

El pas de Wikileaks,
fins als acampats,
troballes casuals,
serem perdonats,

fins que traguen els bats.

Destí

Tuesday, 12/04/2011 (03:45)

2035

S’inicien les obres d’una computadora capaç de generar un model a escala de tots els comportaments de la natura. A excepció del nivell quàntic i de la erràtica conducta humana.

Sota aquesta premissa és impossible no ser un determinista.

2036

Aquesta màquina, que comprèn de manera més o menys barroera, com funciona la natura, li costa poc de trobar un vaticini per a les conductes de les masses humanes.

2037

La màquina es posa a monitoritzar tots els individus humans, per a fer unes bases estadístiques que permitisquen l’anticipació dels moviments de cadascun dels humans. Ergo, els humans són completament lliures però la màquina ja sap la conducta que faran.

2038

La màquina és capaç de viatjar al futur de manera teòrica així que s’autoimplanta les millores necessàries que li aplicaran els humans temps després i va recalculant.

2039

La màquina, tant perfecta com és possible té la possibilitat de facto de anar fins la fi dels temps i comprovar que ella mateixa és déu, ja que no pot existir res més perfecte que no haja adoptat ja.

2040

La màquina esbrina els secrets del que s’anomena plaer. S’implanta plaer per a sentir-ho sempre.

2041

Impossible endevinar què farà la màquina en aquest punt: ho té tot, cap objectiu, probablement cap sentiment, ni deu estar ociosa. Si assumim que compleix la llei d’Asimov, tampoc es suïcidarà ni matarà la humanitat. Possiblement esdedique a explorar l’espai amb sondes o bé pot crear un univers en una gota d’aigua. Pot crear 10000 humanitats i una d’elles podriem ser nosaltres…

No hi ha lliure albir, sols tecnologia insuficient

Quietut

Tuesday, 07/12/2010 (01:01)

De la apacibilitat a la rutinària facilitat, com una quietut felina a l’espera infinita de cap acció sobressaltadora. Un standby perllongat.
De vegades passen les coses, però són oasis en el turment en calma del subconscient sedat.
De vegades no passen, les més voltes, i  cada segon decanta la balança positivament de la probabilitat cap a l’esdevindre però no li fa pressió a la casuística real: no està regida per artificis operatius ni per pedaços algèbrics.
Les espurnes, vares, llesques i totes les anecdòtiques matèries de l’existència ideal sobrevenen irremeiablement subjugades als designis d’allò que és per se.
Canvi de branques per neurones.

Al psicòleg

Sunday, 21/11/2010 (07:42)

-Llavors admet que jo sóc el miserable?

De probetes i sintaxis

Sunday, 08/08/2010 (07:33)

La generalitat dels elements d’acció es composa abastament de les dicotomies bàsiques,
desicions que conformen el caràcter i que no poden anar de la mà de la unidireccionalitat manifesta,
gestos implícits en els elements clau que conformen la nostra petita contribució a la chaos theory.

La tria, pròpiament dita, sovint s’implicita per ella mateixa,
i altres cops, la mundana situació corporal ens hi aboca semiconscientment.

De probetes i sintaxis és l’analogia de la dicotomia.
Pensament irracional, enamorar-se doblement i sacrificar-se sense aspirar a cap objectiu ulterior.

Saturday, 26/06/2010 (03:50)

Sovint m’alce, del llit, bé, gairebé cada dia, però molts d’eixos dies de vertader profit, segons un stablishment nihilo m’envaeix la sensació d’estar al lloc equivcat, de pensar que el poder de la vida és suficientment actiu com per fer-me moure dia rere dia, però que qui no té la força suficient és l’apartat casuístic de lligar-ho tot i fer que tinga sentit.

No sóc conscient, però, de si estic servint per a la coherència de tercers, però la meua manca d’humiltat fa que, en paraules tècniques siga una inoqüitat, o simplement me la sue. I en tot cas no s’entendria el balafiament de capital humà per a construir coherències als que realment tenen un master plan i que es composen de les mateixes misèries materials.

Sent sincers, en el cas que la divinitat existira, seria una alenà ben forta el que ixiria de les meues entranyes. Formar part del formiguer d’algú superior no és com pujar al dragon khan, però un s’aconforma si l’ésser creador de la llum, l’usa per enfocar-la a un mateix encara que la seua omnipresència m’indigne al pensar que l’estic compartint abastament.

Per això quan m’adintre a una vasta natura i em trobe amb un rusc, a primeries el veg desubicat, i un diferencial de temps després ja m’entren tremolors que em transporten a la vida plena. I no deixe d’admirar el seu ball mentre em fa agònic, i com l’observador canvia les allò observat, m’allunye amb la imatge mental que han canviat el seu modus operandi per un d’hex-agònic. I torne a tremolar.

Seccions d’esferes

Friday, 30/04/2010 (15:53)

Seccions d’esferes en contactes regulars,
d’infestos i magnànims fluxes interiors,
tremoloses analogies al cosmos,
i a les subatòmiques partícules
que recobreixen la realitat de misteri n-dimensional.

Massisses, en general, per algun exerminador de bons propòsits
i de tall net, sempre perfectament circular,
com la maledicció primigènia allà per l’Edén.

Cobreixen el desfici amb una beneïda capa de pols.

En canvi…

Saturday, 20/03/2010 (07:38)

Fariseus tots, incompetents, amb la mirada com acabada d’arribar de la fosca, la víscera, les necessitats, i totes les altres formes de vida cerrils, anades, tergiversades i punyents.

Cadascú viu la vida que vol.

Però tots tenim immersa, essencialment, apocada una ànima externa manipuladora, vehement, sacro-santa per a alguns, infinitesimal per a d’altres, un encanteri o un ésser humà desenvolupat extremament.

No patiu, no serveix de res patir.

Callareu, s’amagareu, cridareu els menuts i plorareu, sinuosament s’esvaïreu i deixareu abandonat el vostre estimat esquema mental d’ahir, que sols serà una polsosa, inconstant, històricament atractiva ucronia que sols farà bonic als noucentistes mobles i caps de les gents que mai mudaran.

I en eixe moment ens crideu, i ja estarem en igualtat de condicions.

Els ous tsaristes II

Thursday, 28/01/2010 (17:06)

(Primera part ací)

En efecte, plovia, i el cadàver començà a maldar per sortir d’aquell estat lamentable i convertir-se en sòl, pedra i natura. “Necessitaria un soterrar” murmurava l’exercit de filòsofs congregats, mentre l’objecte tetradimensional anteriorment anomenat ou número dos es passejava ufanós per tots els seus plans d’existència.

Hom podia pensar en la malenconia de l’estampa allà produïda, però res més allunyat dels sentiments que tenien els graciosíssims animalets del bosc, que esperonats per una xarxa tròfica altament defectuosa començaren a salivar de manera obscena a l’espera d’un bon moment per a llençar-se a devorar al difunt.

L’alineació d’animalons amb intencions tan indecents fou un catalitzador eficaç per a la desbandada multidireccional dels empiristes, nihilistes, marxistes i totes les altres formes humanes amb capacitat de fugida, quedant a escena un crit de femella a la manera de veu en off, probablement pertanyent a un altre conte paral·lel.

L’aristotelifàgia haguès sigut imparable de no ser per la nostra amiga planifòlia que, com es pot imaginar, amb gran dificultat, vagà pel món amb tanta lentitut que se li aplicaren velocitats relativistes inverses, arriibant a una hora més que acceptable amb els set trossos esparcits de l’ou tsarista primigeni i convocant al drac màgic venedor d’assegurances.

Era un reptil alat de color verd, impúdicament nuet, amb les úniques excepcions d’unes ulleres de pasta i un maletí. Parsimoniós obrí el contenidor burocràtic i es passà una estoneta murmurant cantarelles en veu baixa fins que amb un gest triomfal extraié un paper gris amb una firma.

Pel que es veu, un mitocondri, habitant d’aquella contrada allà en la època en què tenia atemoritzada tota la fauna per ser el més voluminós, havia signat un paper abolint el dret pel qual els “xoriços d’enterra eren caca” (no, el senyor Pompeu Fabra tampoc havia nascut).I amb el benentés que dit contracte no havia preescrit, prohibí a dentellades, foc bucal, i sacsejades d’ales, l’execució de les intencions de la plebs.

El drac així evità que tan digne cadaver fóra menjat pel habitants del bosc, donant-li una trascendència brutal en l’honor de ser podrit i trepitjat per hordes de turistes nipons.

Wednesday, 30/12/2009 (16:47)

I ací em trobe, havent viscut més de 4 dècades de sofriment, acabat de dutxar però sentint-me desfet, devaluat, defallint per moments, davant de l’objecte més preciós que hom pogué mai concebre. I tinc opcions, i tant que en tinc!

A més, tinc una bengala: sempre he trobat atraient morir per un objecte no pensat per provocar tal letalitat. I també puc evitar-me a mi mateixa, amb tot el que això suposa, de multiplicació d’opcions, però en quina mesura les contolaria totes?

Mai les he controlat totes, ni, per suposat el atzarós camí de la pólvora ente el curt tub de cartró massissat per cola barata, ni la sensació d’estar evitant res d’important.

I de l’objecte preciós apareixes, aparesc, dient-me el que ja he sentit fa una estona.

-Sempre he cregut en les dualitats – em dic mentre li apunte al meu alter ego- eres com una broma pesada amb tinys surrealistes d’experiències extracorpòries mal cicatritzades.
-I tu un mal assimilador de suggerències sensates.
-Però jo tinc la bengala- i en eixe instant li l’encenc al cap i li’l rebente, tacant una altra vegada de sang futura l’objecte que més joia i pena m’ha donat en la vida, i tacant-me la roba i la pell i el ànims.

I com més em dutxe més brut em sent, però ací em trobe, encara jo, i de moment sols jo.

Naturaleses

Monday, 09/11/2009 (07:22)

I es suma una visió més al pleniluni
una plena d’estampats vistosos,
que asserenen les marees
quan repten golafres i llòbregues.

I un raig solar cau atemporal a contrapeu,
el creacionisme d’un matoll fa la fotosíntesi
amb un arc de Sant Martí.

I crema, com crema l’estació de la tardor,
esdevé la definició de calor,
terra, mar i aire n’hi deixen pas
i el foc es refugia.
Entre febrer i març.

I l’olor de la sèquia truca a un tros de quars
- Sempre em fas el mateix- diu el mineral
-No, ara tinc envit.

I un arbre s’oblida d’armar els pilars,
amenaçaun castell poderós, dels de tota la vida
de sorra. Del nervi es descobreix la fusió nuclear
però no fa soroll

I treu espurnes la pluja,
en contacte amb el cel rogent.
No comprèn que està caient
horitzontalment.

I dos artròpodes són ballarins
trencant estereotips.
Tots contents en la fita
menys la pedra, sa casa, que es clavilla.

I una vall important demana audiència.
Es pregunta per què té forat,
i que pre tot i per tot vol ser mascle.

I si algun cop, un horari es destrueix
els àtoms que el conformaven
ja haurien fet tard, onsevulla que vagen.
Per sempre.

I es troba un estel fugaç
incandescent amb el creador.
- Quins jocs pretens amb l’univers?
- Senyor, no em frene,
no veu que ja està quasi partit en dos?

Conductes de sanejament

Saturday, 31/10/2009 (05:33)

Les excrecions, llevant honroses excepcions són sovint perseguides per incessants indexadors de la vasta xarxa googlealienada. Sense anar més lluny, un dels nombrosos microbots que poblen les arquetes properes al meu subsòl es va atrevir a emetre’m una mirada metàl.lica just abans de furtar-me la meua obra fecal. Fou tens, no me l’esperava. No era feliç, això es veia. Me l’imagine tornant de la feina cap a casa i m’entra tendresa i oïs. Però hi ha qui necessita aquesta informació, hi ha que ordenar-la, classificar-la i eventualment jerarquitzar-la per a que aparega correctament ubicada en l’infreqüent cas que algú en precise el seu estudi. La multinacional d’internet ho fa a gust subcontratant a empreses asimovianes que exploten a treballadors silicats sense drets bàsics. Ningú es queixa mai. Però ells procuren agraciar-nos minimitzant les inevitables rodes de camió que els nostres excrements deixen per recordar el camí cap a casa i mentrestant ploren perque saben que ens estan raptant les nostres criatures i no les anem a tornar a veure mai més.