Crims i venjances s’amaguen sota els teus ulls quan t’adorms a les golfes. I tem perquè el despertar siga quelcom més que un canvi de pla. Les paraules a mig dir que acompanyen un rierol de bava, resten gelant l’estada, a falta d’un toc d’atenció que et marque les luminiscències de la senda que et durà novament al llit.
Si t’he de ser sincer, les xafades amb peücs són un condiment perfecte a cada nit de febrer. En un estat de consciència maleïries que la meva malastrugança amb el maneig del teu pes mort, fera que el teu sonabulisme fluís cap a estadis més espasmòdics, però tu ni te n’adones.
Acabaràs amb aquest estat un dia o un altre, preferiblement a trenc d’alba, i amb la gelor dels pins, però mentre restes sota el meu influx. Les teves migracions són segures.

Pots deixar un comentari

*
Per comprovar que ets una persona, i no un programa automatic que deixa comentaris-spam, copia la paraula que veus a la imatge.
Anti-Spam Image

Comment moderation is enabled. Your comment may take some time to appear.