Naturaleses
I es suma una visió més al pleniluni
una plena d’estampats vistosos,
que asserenen les marees
quan repten golafres i llòbregues.
I un raig solar cau atemporal a contrapeu,
el creacionisme d’un matoll fa la fotosíntesi
amb un arc de Sant Martí.
I crema, com crema l’estació de la tardor,
esdevé la definició de calor,
terra, mar i aire n’hi deixen pas
i el foc es refugia.
Entre febrer i març.
I l’olor de la sèquia truca a un tros de quars
- Sempre em fas el mateix- diu el mineral
-No, ara tinc envit.
I un arbre s’oblida d’armar els pilars,
amenaçaun castell poderós, dels de tota la vida
de sorra. Del nervi es descobreix la fusió nuclear
però no fa soroll
I treu espurnes la pluja,
en contacte amb el cel rogent.
No comprèn que està caient
horitzontalment.
I dos artròpodes són ballarins
trencant estereotips.
Tots contents en la fita
menys la pedra, sa casa, que es clavilla.
I una vall important demana audiència.
Es pregunta per què té forat,
i que pre tot i per tot vol ser mascle.
I si algun cop, un horari es destrueix
els àtoms que el conformaven
ja haurien fet tard, onsevulla que vagen.
Per sempre.
I es troba un estel fugaç
incandescent amb el creador.
- Quins jocs pretens amb l’univers?
- Senyor, no em frene,
no veu que ja està quasi partit en dos?