Claustrofòbia
Ferment de sola
de sabata vella que mai no
ix de casa,
i bull, si, i molt, quan la
porta oberta sols rebota
l’aspror
d’unes burilles de dens tabac
i un mocador ja negre.
Refrega vigorosament el cos
contra elements immobles,
decorada garjola i cassettes
gravats amb ultrasons,
mala postura.
Queden les fitxes d’un
joc vell, que vibren amb el desfici i
el fàstic, quatre de negres,
verdes, quatre
i quatre grogues,
tres roges, un dau
i… jo.