Deixa’m fer

cionarap | Prosa, Selecció personal, Sexe | Diumenge 30 Desembre 2007

Deixa’m dir-te que sóc lliure, encara que a cada bes, un poc menys, a cada carícia, un cadenat em rodeja sencer, a l’espera de ser executat, d’amor o una quintaessència exuberant. Deixa’m fer-te una proposició, on la indesència l’elegisques tu, on els batecs tinguen sincopades nostres veus, i on els crits vinguen de fora i no de la nostra cova nuclear. Deixa’m fer, que jo sé el que em dic, i encara que no poguera controlar-me ningú ha d’impedir-me enganyar-me: Al teu costat, o amb els milions de cossos bruns que s’amuntonen per les metròpolis. Deixa’m assegurar-te que acabarem plens de ferides, i cap goig serà major que sangrar-nos junts. Deixa’m sense moure’t, cap gest, cap intent, res pot impedir-me besar aquesta cara a deu centímetres de mi, delerosa, i amb el punt just de malícia, que em fa deixar-me embadalir.

No hi ha comentaris »

Encara no hi ha comentaris.

Suscripció RSS als comentaris de la entrada. URI per a retroenllaç.

Deixa un comentari

*
Per comprovar que ets una persona, i no un programa automatic que deixa comentaris-spam, copia la paraula que veus a la imatge.
Anti-Spam Image

Funcionant amb el WordPress | Tema de Roy Tanck