Greu

cionarap | General, Prosa | Dimarts 23 Octubre 2007

Tu, i els estels, sou greus, de l’agonia que someteu, de l’odi que em provoqueu. Tu, en canvi, eres com un verd al cel; potser més estrany, que bonic. Greues paraules que anuncien grans coses, sense paranoies, amb complexos d’alegria, d’hora baixa.
Un cop més, les imperfeccions deixen d’esser importants, les lleis de la gravetat així ho indiquen, en un va esforç d’homogeneïtzar allò que d’ordinari no ho és -i és possible que mai més ho siguen-. Una nota al frigorífic, una porta oberta, greu situació: por.

No hi ha comentaris »

Encara no hi ha comentaris.

Suscripció RSS als comentaris de la entrada. URI per a retroenllaç.

Deixa un comentari

*
Per comprovar que ets una persona, i no un programa automatic que deixa comentaris-spam, copia la paraula que veus a la imatge.
Anti-Spam Image

Funcionant amb el WordPress | Tema de Roy Tanck