Teranyines de calfor

cionarap | Autobiogràfic, General, Prosa | Dimecres 4 Juliol 2007

L’estiu, arma programada de crisi, on es desvelen els nombres que tot l’any busques, per donar-te compte que no arribes quasi mai al cinc, on es desvelen uns altres nombres que no busques però que no baixen de vint-i-cinc, on et despertes tenint malsons per la puta calor, on rebentes com un globus a les tres de la vesprada.

Deixes una vida dedicada al colze en exclusiva per emprendre’n una dedicada a la combinació colze-canell, on l’important és que el ventall estiga automatitzat mentre intentes traure una hora de profit de les vint-i quatre que té el dia.

La mala hòstia et persegueix com si estiguera tan desficiosa com tu, i si sumem, la televisió estival, i sumem, la sorra de la mar, i sumem, la mala maror, frecs de convivència, abandó generalitzat, i fúria sistemàtica, tens un quadre simptomàtic per a contraure milions i milions i milions de malalties psicològiques sols mitigables per granissats, orxates, gelats de flaix i/o dels altres, o/i aires acondicionats.

Perquè l’estiu va apoderant-se conforme avança el canvi climàtic, la meua solució la tinc clara: emigraré a l’àrtic que al dos mil setanta ja no quedarà gel i s’estarà allà a la fresqueta d’allò més bé. A qui li importen sis mesos de nit tenint el tema tèrmic solucionat?

No hi ha comentaris »

Encara no hi ha comentaris.

Suscripció RSS als comentaris de la entrada. URI per a retroenllaç.

Deixa un comentari

*
Per comprovar que ets una persona, i no un programa automatic que deixa comentaris-spam, copia la paraula que veus a la imatge.
Anti-Spam Image

Funcionant amb el WordPress | Tema de Roy Tanck