Arxiu del July del 2007

Decàleg Decadent

Tuesday, 31/07/2007 (03:07)

1.- Ser massa covard per a ser un suïcida.
2.- Fer massa calor, pluja, fred, bon temps per a fer res.
3.- Dormir de dia per no sentir remordiments per la nit.
4.- Buscar excuses per evadir responsabilitats, per mínimes que siguen.
5.- Tirar-li la culpa al model socioeconòmic capitalista de tot allò dolent que ens passa.
6.- Ser original també pot ser no fer res, amb estil.
7.- Sentir mal de panxa només per excés/manca de menjar/beguda.
8.- Qualsevol festa és irrepetible, i qualsevol assignatura té almenys dues convocatòries. Elegeix bé.
9.- Planificar-se el temps, mentre es fa semblarà que treballes però no ho estaràs fent
10.- Els teus superiors no han de saber que fas cas a un decàleg d’aquesta calanya

Trenquem

Wednesday, 18/07/2007 (17:37)

S’aferren a la realitat, els somiadors d’ara, que ja no volen utopies, que ja no volen tan alt.
És un instint supervivent, malaltís i natural.
En decadència es gaudeixen dels petits plaers que la grandiloqüència relega al sub-plà.
I tornen, i tornaràn per sempre més els bons temps, o això diuen, en èxtasi.
No precise d’un anàlisi materialista, per copsar per la finestra, el carrer.
Comproveu, de vegades com d’odiosa és la urbanitat, en general.
Fora els mecanismes de traïció conscients.
Ens multipliquem i no sabem ni com ni perquè…

Minut

Thursday, 05/07/2007 (16:31)

cronometro.jpg

Els primers segons passen i s’esgolen, i quan et dones compte quinze segons del minut han desaparegut. El trajecte fins als vint és curt però inexplicablement es fa llarg. Ara sols esperes que arriben els trenta segons per establir una proporció 1/2 entre el que has passat i el total del minut. 40 segons 41, 42 segons , 43 segonots llargs i feixucs… t’adones que mirant fixament el rellotge el temps s’apara momentàniament, quan ja estàs als cinquanta i penses en quants minuts es composa la vida, perquè realment, la vida, són minuts, més o menys ben aprofitats, però no res més.


PD: Fem càlculs: Minuts que viu una persona fins als 80 anys.
80anys x 365 dies/any x 24 h/dia x 60 minuts/h = 42,048,000 minuts
Fa que pensar que la vida siga aquest numeret…

Teranyines de calfor

Wednesday, 04/07/2007 (07:58)

L’estiu, arma programada de crisi, on es desvelen els nombres que tot l’any busques, per donar-te compte que no arribes quasi mai al cinc, on es desvelen uns altres nombres que no busques però que no baixen de vint-i-cinc, on et despertes tenint malsons per la puta calor, on rebentes com un globus a les tres de la vesprada.

Deixes una vida dedicada al colze en exclusiva per emprendre’n una dedicada a la combinació colze-canell, on l’important és que el ventall estiga automatitzat mentre intentes traure una hora de profit de les vint-i quatre que té el dia.

La mala hòstia et persegueix com si estiguera tan desficiosa com tu, i si sumem, la televisió estival, i sumem, la sorra de la mar, i sumem, la mala maror, frecs de convivència, abandó generalitzat, i fúria sistemàtica, tens un quadre simptomàtic per a contraure milions i milions i milions de malalties psicològiques sols mitigables per granissats, orxates, gelats de flaix i/o dels altres, o/i aires acondicionats.

Perquè l’estiu va apoderant-se conforme avança el canvi climàtic, la meua solució la tinc clara: emigraré a l’àrtic que al dos mil setanta ja no quedarà gel i s’estarà allà a la fresqueta d’allò més bé. A qui li importen sis mesos de nit tenint el tema tèrmic solucionat?