Arxiu del May del 2007

Sur réalisme

Wednesday, 23/05/2007 (18:06)

Amb els elixirs de la musiqueta, no he pres al.lucinògens, estic en tranç (entrance a la nouvel vie) sense coneixer françois ni allemande, tampoc conec el català normativista, però meinem autocomplacionen me fa la ma face to sun. S’hacabat (saca bado saca badete) no tinc respecte ni per góngora, ni per Fuster , ni per Llapissera, fill de Goethe, no és una paranoia, imitation is not a joke!!! Peris! un gin-tònic! Penis! un gir-tonic!. No faig ni riure ni plorar, sols evolucione cap on no puc pas tornar i es que le llop me l’ha mossegada massa vegades com per a sentir ni critiques ni falagueres. Tremolez Mitòlegs mondrials de cap squardrat!! Arribe i arribederci , c’est la vie un ludotema per partir-se la caixa i no pots dir ni taut!
El tò elegètic l’elegeisc jo, perquè si, perquè vull, perquè arribem tots a cent graus, i si no, alopècia. Conscientment, recorde minerals sòlids, aerosols que ni volen ni il.luminen, partícules incomparticulables, i bicicletes contra el vici car.
Frena nyeeeeec!! O no, milor, m’atropelles, com un vulgar ot esculpturat per una ear gens tzarda.
Art is Ticitat really? Tixou? Tinglad? Tipex contra l’esperculació d’esfinters esfumats per incendis incendiaris inciendívols d’incendificacions provoquincendiades per piromotors inmobiliats del cap, que què? Americans Cap!! Algun algor, per recordar el que totlobody we now, el perquè bull del planet (roundet) Whenever tu vas, We never coud live sens nevera, i això no es healthy, el gel de la dutxa també és dolent too, ets el culpable? o és el teu cap el pable? haurem de fer el dia del pable acàs? o esperem que te waiting el ocaso del món?
Que no thing sia, o que sia el que la Cia vulga, o que el vulgo desida, que pa això és el que pag el pat, el cat i el rat, en zòoctel de barman, comal nou antiqueroi heroitic i hieràtic.
Ja ho diu el speech: qui no ploma no rama! Obrirem pas per trencar tabics nassals (Barrandats?) als dels països sense nom! Eixos que mos volen furtar la paella en fesols i naps!! Feso’ls si vols sense fer nyaps , que paga el contribuyend (m. angl. Combatedor de la fi de les compres) I ja ho diuen ja que si no és comprés pas, no vages a l’era!!!!!!!!

A cops

Monday, 21/05/2007 (07:29)

A cops em reballes,
et rius de la sang que em raja,
CRUEL!!!
Comportant-te com el caixer automàtic de la nit,
indiferent a l’espera de l’error,
i et rius pèrfidament, de mi,
i jo vole per estavellar-me demacrat,
enganxant-me amb els cordons que un dia tan bé lligares,
cansat, i t’estime, encara per damunt de tot, i ho saps
comprovant que per molt que em senta gran, estic als teus peus
Insolent, apallissant-me inconscient,
TORTURA!!!
Sabent on sóc i qui ets, que sent i on vaig,
prement el botó just al moment fatídic,
allunyant-te em podrixes,
no seràs tan insolent,
la frustració és la teua manilla,
i mai pararàs,
que saps com ets de perfecta
!!!

Alterat

Thursday, 17/05/2007 (02:18)

Potser les últimes cuetejades de primavera,
necessitats primàries,
tinc tendència a l’amor,
amb o sense
sexe eufemitzat.

Felicitat, si
es pot dir,
però no per una acceptació i resignació,
per tenir un nord, sinó,
trobant-me,
agradant-me, sentint-me viu
somie agradant-me
demà.

Fem

Sunday, 13/05/2007 (15:43)

La convivència plaenta entre la pell de plàtan i el plàstic del gelat de flaix, només amagava, un poc més al fons la crua realitat. Un condó usat romania discret prop del seu company el paquet de bebé, molt brut, on la merda no es veia, però ambientava les caixes de cartró que demà usaria la indigència per llençols. D’aquestos també hi havia un parell, molt foradats i més tacats, eren el suport de gots de plàstic d’un botellot pretèrit i que ara perdia tot sentit. Campaven molts vidres, papers i bricks, paradigma de tot allò reciclable. Una televisió vella sobreeixia del munt amb ufanosa presència, com si no li importara tenir la pantalla feta miques, i on algú s’havia tallat només quedant el testimoni de la sang alarmant. Sols escarbant vigorosa i sistemàticament trobaries quelcom digne d’estudi: un trosset de progrés.

Autòmat

Monday, 07/05/2007 (02:03)

A cavall entre poble i ciutat, odiant ambdós, i amb un amor infinit que traspassa qualsevol intent de comprensió. Visc, i mor amb una celeritat pasmosa sense fre, sense parar, sols gaudint del paisatge de fracció de segon. L’skyline de la meva existència va donant pas a nous horitzons de merda que no acabe de comprendre sense refugiar-me en déus forasters o en creències científiques poc serioses. No sóc un animal racional, sóc un cos vital a l’espera que tot cobre algun mínim de sentit, mentre hi ha morts sense justícia, hi ha dolents, i molts dolents rascant-se els ous i hi ha moltes idees que són afusellades sense tenir en compte res més que el seu amo i senyor. Tornaré amb un somriure si ho preferisc, però hui, les coses van bastant malament com per a posar-me a parlar d’herba fresca i tulipans

Sensacions

Wednesday, 02/05/2007 (01:23)

Acabaran amb mala gana
Irrisoris i hipòcrites i imbècils,
asquerosos, amb poca faena,
petits i simples i itinerants,
acaparen fòcus cometent
homicidis i inicis d’inèrcia,
Cavant fosses comunes
Fills de prínceps incipients,
Mateu al veinatge,
Pròxims i subtils; il.límits
Ràbia cega, por,
pànic, i silencis,
per als caiguts en batalla