Historietes d’un món “massa” perfecte

cionarap | Contes, General | Divendres 6 Abril 2007

Al Restaurant

L’Home Gros demanà per dinar:
- Vull de primer sopa de cocodril amb bròcoli, i de segon un entrecot d’adolescent saharauí.
- Ho sent senyor, els saharauís s’han estingit ja.
- Ja m’ho temia, ja, que passaria, ningú em féu cas quan vaig proposar la protecció d’espècies en perill.

Educació

L’Home Gros no entenia perquè se’ls obligava als seus fill a anar a una escola amb altra gent…
- Si no es sembla en res la tasca que faran els meus i els dels altres- rondinava sovint. Però la seva dona sempre sortia defenent el sistema:
- Marit meu, si no és ara, quan coneixeran “altra” gent?

Subcontractes

En un accident laboral moriren tres obrers. L’Home Gros era propietari de quatre de les set empreses jeràrquicament subcontractades on, en l’últim esglaó, treballaven els desgraciats.
- I troben el temps i el mode de morir, tinguent set empreses que acontentar… Tot per molestar als qui els donem de menjar a aquestos desagraïts…
Per sort per al nostre home, l’interrogatori no fou espés.

Arrels
L’Home Gros no és de cap nació, va tenir la sort de nàixer en una multinacional.

Nomenclatura

Home Gros té nom i cognoms, però féu fortuna venent-los

2 comentaris »

  1. I ei hola què tal.

    Comentari per icaria — 9 Abril 2007 @ 4:29

  2. Fer-la petar amb més calma?
    Oi tant, a veure si tenim sort :)

    Comentari per Icària — 10 Abril 2007 @ 7:19

Suscripció RSS als comentaris de la entrada. URI per a retroenllaç.

Deixa un comentari

*
Per comprovar que ets una persona, i no un programa automatic que deixa comentaris-spam, copia la paraula que veus a la imatge.
Anti-Spam Image

Funcionant amb el WordPress | Tema de Roy Tanck