Arxiu del April del 2007

Historietes surrealistes

Wednesday, 25/04/2007 (02:17)

I

- Pare Arquitecte, perquè no vas vindre a vore’m al partit de béisbol?
- Sí jo hi era allà al costat! Al solar on jugues anem a fer oficines…

II

- Pep! Pep! El veí de dalt fuma porros!!
- Vicenta, vivim a l’àtic…

III

Titular de premsa: un nou estat ha declarat la independència. Segons els experts: més boques que alimentar

IV

- Pare, per què l’om no dóna peres?
- Perquè a Pfizer no li dóna la gana.
V

- I per a entrar al carrer no tens una clau?

VI

- Calentament global…
- Barbacoa tot l’any!
VII

- Ja tinc televisió per cable
- Jo preferisc la soga de tota la vida
VIII

- I aquesta assignatura quina utilitat diu que té?
- Augmentar significativament la fama de xunga que té aquesta carrera.
XIX

Titular: Criminal reconegut es sent ofès perquè se’l considerarava “innocent fins que es demostre el contrari”

XX

- Matemàtic que eres i no saps contar en números romans?
- Recordar dades històriques sempre se m’ha donat fatal.

Historietes d’un món “massa” perfecte

Friday, 06/04/2007 (16:37)

Al Restaurant

L’Home Gros demanà per dinar:
- Vull de primer sopa de cocodril amb bròcoli, i de segon un entrecot d’adolescent saharauí.
- Ho sent senyor, els saharauís s’han estingit ja.
- Ja m’ho temia, ja, que passaria, ningú em féu cas quan vaig proposar la protecció d’espècies en perill.

Educació

L’Home Gros no entenia perquè se’ls obligava als seus fill a anar a una escola amb altra gent…
- Si no es sembla en res la tasca que faran els meus i els dels altres- rondinava sovint. Però la seva dona sempre sortia defenent el sistema:
- Marit meu, si no és ara, quan coneixeran “altra” gent?

Subcontractes

En un accident laboral moriren tres obrers. L’Home Gros era propietari de quatre de les set empreses jeràrquicament subcontractades on, en l’últim esglaó, treballaven els desgraciats.
- I troben el temps i el mode de morir, tinguent set empreses que acontentar… Tot per molestar als qui els donem de menjar a aquestos desagraïts…
Per sort per al nostre home, l’interrogatori no fou espés.

Arrels
L’Home Gros no és de cap nació, va tenir la sort de nàixer en una multinacional.

Nomenclatura

Home Gros té nom i cognoms, però féu fortuna venent-los