Ei, clar

cionarap | Autobiogràfic, General | Dimecres 14 Març 2007

Feia temps que no estava tan feliç, i per la qual cosa, per donar-li una airejada al bloc, aquest post desdramatitzarà la tònica general.

Per fer-ho m’he proposat a analitzar les conductes socials més estranyes que s’han inserit en la nostra conducta de manera inconscient…

No trobeu penosa la cara que posem quan la persona amb la qual anem, saluda a una tercera que no coneguem? La tendència és a situar-se a mig metre de la conversa. Distància que vol significar que no escoltes les anècdotes que es conten (i que tracten d’un tal Pep que fa la tira que no veuen), però que tb vol dir que no estàs esperant tot sol sense fer res… la expressió de la cara va, a voltes de sol a sostre intermitentment, a voltes perduda a la llunyania, o amb una mal dissimulada tendència a la esbrinació…
Pitjor és aquesta situació si la tercera persona és atractiva: no hi ha un canvi substancial, sols una accentuació dels gestos ja descrits.

Per a situacions coentes, la de trobar-te amb alguna persona amb la qual no tens la suficient confiança per saludar-la, i la veus acostar-se, i dissimules malament fent tombarelles amb el cap, moguent el cap a llocs impossibles, excepte on està la susdita persona. En aquest cas, també la exageració dels gestos és proporcional al nivell d’atracció que pugues sentir sobre aquesta persona. Si tenim sort, i aquesta persona no ens ha vist, o ha fet com si no ens veiera, estem salvats, però en el cas que aquest persona si que trobe que et té prou confiança i et diga alguna cosa, la cara de dissimul mal dissimulat que fem tots per a denostar que no teniem ni idea que aquesta persona estava allà, no té cap tipus de preu…

Si li peguem una altra volta de rosca, i açò va per als alcohòlics, sol passar que el nivell de persones saludades en un estat etílic avançat (però on encara conservem la memòria) és molt major que en situacions normals. Per això la situació d’abans encara és més crua si una de les nits anteriors tu si que vas saludar dita persona, però en sobrietat no trobes que siga adequat. La solució potser saludar sempre a tot el món que ens sona…

Bé, doncs ara el cas real:

Anava amb un amic i veiem a un grupet de gent. Un dels d’aquest grupet se li acosta al que anava amb mi i jo comence a mirar cap a totes bandes, a mig metre de la conversa. Per inèrcia mire al grup del qual procedia l’amistat del meu amic, i crec reconéixer una xica que vaig conéixer fa temps una nit de festa, mire cap a una altra banda, pegant-li ullades al grupet per veure si s’acostava, que no em pillara de sobte. La note inquieta, potser fins i tot més que jo, prò al final s’acosta: ho tenia fàcil, estava tot sol. Jo faig la farsa que no l’havia vista, conscient que la mentida no colava. El cas és que no tenia escapatòria. Vaig tenir que aguantar la farsa uns minuts, mentre el meu amic acabava la seua conversa. El meu nerviosisme anava en augment, i en un moviment de cap em gire i veig a uns metres una altra xica que no solc saludar però que e una escomesa etílica, el dissabte anterior si que havia saludat. Li vaig dir al meu amic que s’afanyara a acabar i que ens n’anarem, que jo no aguantava més allí, i per sort em va fer cas i sortirem per potes.

Em pregunte que haguessiu fet en aqesta situació, si el que vaig fer era la solució millor, o si per contra, vosaltres trobeu que sóc un hipocrita…

1 comentari »

  1. Què tal per terres estrangeres? Espero que quasi com a casa!
    Bon viatge

    Comentari per Icària — 19 Març 2007 @ 11:02

Suscripció RSS als comentaris de la entrada. URI per a retroenllaç.

Deixa un comentari

*
Per comprovar que ets una persona, i no un programa automatic que deixa comentaris-spam, copia la paraula que veus a la imatge.
Anti-Spam Image

Funcionant amb el WordPress | Tema de Roy Tanck