Açò algun dia ’semblarà’ un bloc “normal”?

cionarap | Autobiogràfic, General, Revolta | Dilluns 26 Febrer 2007

Entrar en un procés d’autoreconfiguració, encara que siga a nivell de bloc, implica això, qüestionar-te els fonaments on t’asseus. De vegades tens sort i comproves que era una bogeria dubtar, però altres vegades, t’adones que penges d’un fil. Hi ha un altra possibilitat encara més esfereïdora: que no pugues saber on estàs recolzat per circumstàncies internes o externes, a disputa quina de les dues és més perillosa, i vagues esperant a Déu o a la ruleta, que ve a ser el mateix.

Em trobe, crec, en aquesta última hipòtesi. En un nihilisme quasi total, i sense saber molt bé a què m’expose fent canvis tan bruscos. M’he arriscat bastant amb ells. Com apostar per un cavall que té un nom que et recorda a la teua infantesa, i cegament creus, contra tot pronòstic, que guanyarà.

M’expose a que no se’m prenguen seriosament, a que em titllen de boig, ratllat, burgeset, o simplement gilipolles, m’arrisque a que hi haja gent que no torne a xafar el meu ‘jo’ a la web, i el més important, m’arrisque a deixar-ho estar.

Voldries morir si tingueres vida eterna?
Voldries no poder comprar alguna cosa si disposares d’infinits diners?
Voldries deixar a alguna persona si l’estimares fins a límits no humans?

Doncs si em prenc la potestat de ser més Déu en aquest bloc, es quedarà orfe, amb un Déu més o menys cristià o musulmà, que diuen que hi és però que no intercedeix per a res en el món que ha creat.

3 comentaris »

  1. dubtar és d’humans, no tenguis mai la necessitat de repenjar-te a ningú (ni menys un Déu) per a que et doni la solució! tateix segur que faràs lo que et surti dels … i la teva coherència entre cap i cor serà qui et farà entendre que has escollit bé.

    ànims

    Comentari per rata — 27 Febrer 2007 @ 11:45

  2. Tot canvi comporta un risc. Si no ens arrisquèssim les coses seguirien sempre igual. Intenta-ho, arrisca’t i si fracasses, no et preocupis, doncs el fet d’adonar-te’n, de tenir la sensació que alguna cosa falla, que alguna cosa ha de canviar és el que realment pesa. Un no canvia res fins que no s’adona que alguna cosa ha de canviar.
    No sé si aquest és el comentari correcte per aquest post, però almenys és el que he interpretat jo.
    I respecte al meu últim post escrit en castellà… Com tu, jo també sóc bilingüe i m’aprofito d’aquest mèrit que pocs tenen; hi ha dies que em ve de gust expressar-me en català i d’altres, com ahir, en castellà. És una sort poder expressar-se en dues llengües diferents! Pobres desgraciats els qui no poden fer-ho!

    Seguiré passant per aquí que la cosa fa molt bona pinta :)

    Comentari per Icària — 27 Febrer 2007 @ 12:11

  3. “Per això em sorprén que tractes tan lleugerament el tema, ja que, si almenys t’estimares les dues llengües per igual, intentaries que a nivell social es fera palesa aquesta igualtat. ”

    No tracto pas lleugerament aquest tema. Pot ser t’ho ha semblat, però jo sóc la primera en adonar-me que de les dues llengües que parlo, una i concretament la materna no està en igualtat de condicions que l’altra.

    El que intentava dir-te en el comentari anterior, és que hi ha dies que pel que sigui, quan poses les mans sobre el teclat o agafes el bolígraf i a sobre ets bilingüe et surten les paraules en una llengua o en una altra. Jo quan m’expresso no em paro a pensar amb què ho faig, sino com ho faig. I hi ha dies, repeteixo, que pel que sigui, les paraules et surten en castellà i d’altres en català.
    I sincerament, no crec que penjar posts en castellà sigui desaprofitar els pocs recursos que tenim al nostre abast per a que el català no mori. Seria trist fer-ho sempre en castellà, però fer-ho de tant en tant trobo que enriqueix brutalment la persona. Cada llengua té el seu encant i per segons quines coses prefereixo utilitzar-ne una o una altra.

    La llengua i la cultura no només es protegeixen en un blog, la llengua i la cultura es protegeix i alhora creix al carrer, al dia a dia. És important doncs, com dius tu, potenciar-la, sigui en blogs, diaris, cartells, converses… Ara ve, que el fet de potenciar-ne una no ens fassi pas perdre l’altra. I amb això no vull dir que el castellà perdi força, sino que les persones la perdin al no saber parlar-les, utilitzar- les per igual. Quan arribi el dia en que aquí als Països Catalans s’utilitzin les dues per igual, quan arribi aquest dia, seré la primera també en obrir l’ampolla de xampany .

    Comentari per Icària — 27 Febrer 2007 @ 15:04

Suscripció RSS als comentaris de la entrada. URI per a retroenllaç.

Deixa un comentari

*
Per comprovar que ets una persona, i no un programa automatic que deixa comentaris-spam, copia la paraula que veus a la imatge.
Anti-Spam Image

Funcionant amb el WordPress | Tema de Roy Tanck