Reflexió III

cionarap | Autobiogràfic, General, La Vida, No apte per a "normals", Prosa, Sentiments | Diumenge 18 Febrer 2007

Em causa pànic veure les cares dels milions d’anònims que es mouen per carrers de ciutat amb un blindatge màxim. La desconfiança és extrema. A cel obert, la distància ve a ser la millor aliada, però als transports públics atapeïts, aquest luxe no es dóna. Les mirades van cap al sostre de l’aparell o cap als peus teus i dels intrusos que t’envolten. Vols que tot això s’acabe i es produeix l’efecte contrari: més obstacles, i més sensació de poca velocitat. Al final conseguixes baixar, i després d’una caminada t’inserixes al teu món domèstic. Et sents cansada i et notes el cor: va ràpid… Tens estrés per tenir por a la gent com tu.

1 comentari »

  1. Si, ja veig el que els principis són difícils, com en tot. :)
    Però el que també veig és que tu te n’has sortit prou bé!. Et seguiré llegint i intentaré escriure quan no tingui l’agenda més buida.

    Sort.

    Comentari per Icària — 20 Febrer 2007 @ 8:04

Suscripció RSS als comentaris de la entrada. URI per a retroenllaç.

Deixa un comentari

*
Per comprovar que ets una persona, i no un programa automatic que deixa comentaris-spam, copia la paraula que veus a la imatge.
Anti-Spam Image

Funcionant amb el WordPress | Tema de Roy Tanck