Arxiu del January del 2007

Monday, 29/01/2007 (14:14)

Hui deixe açò del bon amic Aaron, el meu iniciador poètic:

Entre tu i jo: anem a mitges
l’aspencat fa temps que espera, deixa
que mulle l’oli, parlem.

Entre tu i jo, que saps ens coneixem.
No forces ganyotes, que fa temps
que et veig; i tu dius que no.

Entre tu i jo, saps que no ens va bé.
Sí, ens podem enganyar, amor,
però què difícil que és.

Entre tu i jo, rimem assonantment.
ho veus: a mitges ens hem parit,
i hem anat nasquent els dos.

Entre tu i jo, nosaltres també.
Ens direm a l’orella: et vull.
I, anar, ho saps: no podem.

Entre nosaltres, diguem-ho bé.
De saó en tenim suficient, deixa
que bega el terra, adéu.

Aaron Franco

Matèria

Tuesday, 23/01/2007 (02:08)

A la biblioteca:

“A veure, les roques ignies, en la seva macroestructura, són generalment massisses, les que no ho són, és perquè s’han constituït per capes diverses. Solen presentar disjunció… ai! que trobe que m’ha mirat!… disjunció… disjunció… ahh sí que en limita l’explotació, recorda’t, Laia, disjunció i explotació rimen… Microestructuralment presenten textures diverses, són comunes la vesicular, la …ara sí que l’he pillat mirant-me, no hi ha dubte, uff que nerviosa m’estic posant!… però m’he de concentrar. Textures: vesicular, granular, orbicular i porfírica; vesicular, granular, orbicular i porfírica; ja m’ho sé… La classificació d’aquestes roques es fa seguint un criteri, la cama! m’ha tocat la cama amb el peu! no em puc concentrar així, vaig a canviar-me de lloc, però es que tinc massa coses damunt la taula i em fa vergonya canviar-me a dos taules més enllà, el millor serà que l’ignore… el criteri de classificació es fa segons l’acidesa, o pel contingut de SiO2 que és l’element que les nodreix. No obstant, la classificació més extesa es basa en la seua gènesi podent ser plutòniques, filonianes o efusives. Les roques plutòniques resulten de, què estrany, ja no em fa res. Li he donat a entendre alguna cosa que no és? S’ha cansat de mi? Què està fent? Merda!!! m’ha pillat mirant-lo! i m’ha somrigut el molt cabró. Aquest vol alguna cosa però no vaig a donar-li el plaer, que tinc examen demà… a allò que anàvem, les roques plutòniques resulten de, però es que no està malament el xic, si em diu alguna cosa li seguiré la veta, però que no es faça illusions que tinc un exmen eh? i no em sé les roques plutòniques!!! A vore de què resultaven les roques plutòniques? mmm, ho he de mirar al llibre, nome’n recorde, ah clar de la solidificació de magmes a grans profunditats i per això no excapen els gasos. Ara ja m’ix tot de carrereta segur. Les característiques que presenten, però si em diguera esta nit d’eixir una estona no li diria que no, els professors sempre diuen que és bo desemboirar-se abans d’un examen, que millora el rendiment, si m’ho demanara li diria que una estoneta, però li deixaria ben clar que res de alcohol ni sexe, que vull dormir prou i arribar sense son a l’examen, les característiques de les roques plutòniques són: estructura agregada i massissa i textura granada, trobe que vaig a dir-li d’eixir una estona aquesta nit, sinó no podré desemboirar-me, i em passaré la matinada estudiant i encara serà pitjor, uff, però com li entre? va, m’armaré de valor…”

- Perdona, tens plans per a aquesta nit?

-Excuse me I don’t understand you but, Do you have a cigarrette?

“les roques filonianes resulten de la solidificació de magmes en condicions intermèdies, per la qual cosa no se n’escapen excessius gasos. Les caraterístiques que presenten són, estructura agregada i massissa com les plutòniques i textura porfírica. Les roques efusives resuldten de la solidificació de les laves i per això…”

Poesia visual

Monday, 22/01/2007 (03:25)

p1120586.JPG

Llapis de poeta

Friday, 19/01/2007 (17:24)

Quants somnis han de passar per fer-se realitat?
Quantes persones hem de xafar per ser “algú”?
Qui s’enduu el progrés?
Quantes paelles hem de fer per tenir algun mànec?
Per què el poble no es sent representat pels seus representants?
Per què el poble no es sent segur amb les forces de seguretat?
Han trencat la punta del llapis del poeta…

Urbs

Monday, 15/01/2007 (12:58)

No sé fins a quin punt avui és un dia normal a la vista de la meua monòtona existència. El sol fet de sortir al carrer i veure el sol m’ha fet caminar ballant amb la música de ferralla humana. No hi havia res més que gent sota un sol d’hivern prepotent que calfava a despit de tota precaució i negligència. Anava, a cada pas veient les cares dels éssers que es creuavem i m’ha donat la impressió que els repugnava. La vida ha sigut dura per a tots, i per això, quan he girat la cantonada per a agafar el cotxe, no m’ha sorprés gens la dèria destructiva que tenien alguns operaris municipals. Capcot i amb la idea de treballar inserida al meu si, m’he encaminat cap a l’avinguda més saturada i allí, ja pres d’un trànsit mig intestinal, mig pol.lutiu he començat a veure arcs de sant-martí per la finestreta. Ja no hi havia cap dubte, estava a l’urbs…

Gravetat

Wednesday, 10/01/2007 (13:53)

L’any MMCCVII, i degut a una conjuntura macroespacial interplanetària, segons els científics, o a una conspiració d’estat, segons els experts de la rebel.lió, la gravetat va canviar el seu sentit.

No fou un canvi brusc. Durant una mesada llarga la gent va poder sentir en les seues pells que anava disminuint el seu pes i, posteriorment que anava augmentant-lo en el seu sentit oposat. Les instal.lacions es van adaptar conforme pogueren a aquest significatiu canvi en la macroestructura terràquia, i, si bé es van tenir que lamentar algunes morts(sobretot en alguns poblats africans i entre la indigència), la gravetat va variar sense catàstrofes significatives.

Amb l’adaptació superada, venien els problemes secundaris. Tots estaven pendents que la Associació Filològica es pronunciara sobre l’assumpte. Aquestos convocaren un congrés extraordinari per a debatir els temes que afectaven a la població en un moment de canvi tan pronunciat.

Cautament l’AF va esperar fins al 25 d’abril per comunicar, en roda de premsa, les conclusions a les quals havien arribat en el congrés.

Ermessenda Grau comparegué sola davant la premsa, amb un bolígraf en la mà. L’ambient es respirava sacsejat, i es sentia un gran rebombori a la sala, però quan la filòloga començà a parlar les altres veus callaren sobtadament: ningú es volia perdre aquell comunicat.

- Benvolguts compatriotes, perdoneu l’espera, però les coses no han sigut fàcils per a l’AF. Som conscients del pes social que carreguem a les nostres esquenes i per això hem volgut ser cauts. No obstant, avui és el dia que esperavem. No duc cap discurs, sols aquest bolígraf digital. Tampoc el faré servir per escriure res. Sols per a que compreneu la magnitud de les meues paraules…

S’atansà a una finestra i llençà l’aparell, que es precipità sobre l’atmosfera.

- Com comprendreu, ja no podem dir: “d’aquí no passa”

I esclatà la revolta.

FRASES!

Wednesday, 03/01/2007 (12:33)

“el dualisme regnava al món fins que va aparéixer ns/nc”

“cadascú només és imprescindible per a si mateix”

“quan es trenca la rutina és quan es veu la fragilitat de la vida”

Són frases d’algú que té tines_@hotmail.com com a correu escombreria. Mai seran famoses.

Wednesday, 03/01/2007 (12:24)

…i continue fidel als ideals proposats ahir perquè encara em trobe en l’etapa nihilista…

…a més avui escriuré dos posts, perquè és una cosa que no m’havia atrevit mai…

…hi ha coses que si no les poses entre punts suspensius no cobren vida…

…continuem lluitant…

Cap on ens duu el sentit de coherència?

Tuesday, 02/01/2007 (16:45)

Sí, és clar que està molt bé rememorar espurnes d’art que siguen interessants als meus ulls, però és quelcom que ja no m’interessa, perquè em causa cansament, desassossec, i malestar genenral. Em comence a donar ràbia fins i tot. Però no queda bé trencar els esquemes que u mateix s’imposa no?Doncs això faré.

Per als lectors, que no deuen estar molt ben acabats tampoc [eh que no?] sóc un anònim pedant, que se les dóna d’acpreciar l’art i no viu al carrer on la gent es baralla per la molla que li cau al ric, doncs bé, no vull per a mi aquesta etiqueta. Em dic Marc i tinc 19 anys (encara que d’ací a un mes ja no), i passe de la merda contemplativa a l’acció. Renúncie a la tasca anterior, qui vulga que la reprenga, i vaig a fer el meu camí, amb tota la gent disposada a ajudar-me, per fer un bloc almenys humà.

PD. L’any nou no és la causa, perquè no hi ha causa.