Artisticitat…

Ho escrigué Hermann Hesse, i és una frase que m’encanta… Proveu-ho i voreu…

No caurem en l’error de dir res sobre aquesta peça

S’aparava a pensar,
reflexionava sobre l’estat de la totalitat,
i no s’adonava,
més que res podia seguir igual.

Sense doctrines, sense fronteres,
hi havia massa rics, i massa massa pobra.

Feia falta actuar?
N’estic ssegur que caurà,
sols s’ajuda a l’accelerar…

Heus aquí el paradigma de l’art. Malevitx és el geni que ha pogut convertir el no res en art. Aquí es confon la manca d’idea amb el final de tot, la fulla en blanc i la plenitud. No sobra res, no falta res, és un sospir. Ho hagués pogut fer un xiquet, i què?

Em fascina la humanitat, en la vessant natural com a éssers que pensem. I em fascinen les persones, en la vessant social, que sols es limiten a explotar la ínfima part del potencial. Després també em fascina la societat en la seua vessant del poder i del dret, en com s’estableixen injustícies a mansalva, i em fascine a mi mateix, en totes les vessants anteriors n que no sóc capaç de donar amb la solució perfecta i arreglar el món.

Hi ha vegades que no acabes mai de pujar una escala, que l’ascensor no saps com funciona, que et quedes atrapat a casa sense comprendre perquè no pots sortir a que et pegue l’aire, que et perds, que, en definitiva, estàs fora de lloc, però que en el fons de tu saps que segueixes un únic camí… Tots “sabem” que la nostra vida té sentit però ningú es planteja quin és aquest sentit, per la qual cosa la persona està convidada des de l’essència a compartir hipocresies, a creure en religions, o simplement a ser un nihilista passiu.

Acluca’ls, sobre l’espart humit,
els ulls clements…

sóc la teua envolvent…

Vigila!
que tot i estar segura,
la farsa roman.

Aquestes són les 7 arts definides des de 1914, ordenades de major a menor coherència a l’essència blocaire (és a dir, per facilitat de clavar una obra d’art literària a un bloc, i la quasi impossibilitat d’incloure-hi una dansa). Però aquestes nomenclatures s’han de trencar per acabar sols tenint en compte dos aspectes: L’art i el no-art. Així que anime a totes les lectores que participen d’aquesta proposta

Tot està per fer, i ací pretenc donar cabuda a tota l’art que els mitjans permeten, multilateralment, per enriquir-nos a tots, entre tots.