Sunday, 30/09/2012 (00:27)

i d’anar a mirar pels interessos de tots,
que si perquè els conec, que puga donar el millor als meus amics,
que si no els conec, que semble d’una formalitat manifesta estàndard,
que si són casos límits, doncs d’aquesta bossa he de traure el rasquit.

i d’anar a mirar pels interessos de tots,
que deixe inconscientment i nefasta,
la meua pròpia supervivència.

Manifest de superhome

Wednesday, 18/07/2012 (03:22)

Per als meus amors, vull que cap fet els interrompisca,
però que no siguen eterns: que acaben assimptòtics, sense brusquetats, de comú acord.
Per a la meua economia, que es deslligue completament de la meua felicitat,
com dues variables independents que ballen al so de l’existència.
Per al meu èxit professional, que els mèrits que se m’atribuïsquen
reflexen el veritable esforç, i a l’inrevés per tal que un possible èxit no m’acoste al camí fàcil.

I per a la meva vida vull el fat de la semirrecta,
puix que se sap el seu inici, però deambula infinita per l’espai euclidià, sense patiments ni rencors

Amor propi

Friday, 29/06/2012 (15:51)

Pic i pala de l’escultura impròpia,
amb poliment i reflexió,
punt i seguit de la creació pròpia,
un mal tràngol, un ressò.

L’amor auto professat,
l’adjudicació interna de les raons necessàries,
la recolecció justa de les prunes d’un arbre moribund,
l’assumpció de l’amor propi com a condiment indispensable per a l’extern

Poltrona

Sunday, 13/05/2012 (16:05)

 

Des dels beneficis que em dóna l’atalaia del meu llit,
observe el desenvolupament de la societat que em frega,
i copse l’anhelada solució: que si ja no m’és preocupant, ja no hi ha fòbia,
i des dels beneficis d’estar darrere de l’acció ho veig irrefutable.

Parmènides de ressaca

Friday, 04/05/2012 (03:00)

El ciri és curt

Sunday, 01/04/2012 (14:23)

La complexitat de trobar-te amb una societat creada des de fa milers d’anys per persones que mai han superat abastament els 100. Ningú ha viscut la invenció de la pòlvora i la segona guerra mundial simultàniament.
Què ens fa pensar que vivim en el millor dels móns possibles?
Per quins set cels hauria això de passar?

Friday, 09/03/2012 (16:39)


Ones, tiges, bris i sinus

Tuesday, 07/02/2012 (16:32)

Crims i venjances s’amaguen sota els teus ulls quan t’adorms a les golfes. I tem perquè el despertar siga quelcom més que un canvi de pla. Les paraules a mig dir que acompanyen un rierol de bava, resten gelant l’estada, a falta d’un toc d’atenció que et marque les luminiscències de la senda que et durà novament al llit.
Si t’he de ser sincer, les xafades amb peücs són un condiment perfecte a cada nit de febrer. En un estat de consciència maleïries que la meva malastrugança amb el maneig del teu pes mort, fera que el teu sonabulisme fluís cap a estadis més espasmòdics, però tu ni te n’adones.
Acabaràs amb aquest estat un dia o un altre, preferiblement a trenc d’alba, i amb la gelor dels pins, però mentre restes sota el meu influx. Les teves migracions són segures.

Decàleg del bon vici

Thursday, 19/01/2012 (06:13)
  1. Tota aquella rutina beneficiosa serà bon vici.
  2. Una rutina és completament imposable en pocs dies.
  3. La no consecució durant un dia no estavella la rutina, però l’afebleix.
  4. Una rutina feble, requereix de tota la maquinària altra volta per fer-la funcionar.
  5. Fer funcionar un bon vici, també és un bon vici.
  6. Massa bons vicis afebleixen als menys afiançats.
  7. S’ha de plantejar l’eliminació dels vicis poc afiançats que no repercuteixen notablement
  8. Eliminar vicis malsans és una altra manera de fer rutina.
  9. La rutina s’aconsegueix preferiblement al matí.
  10. Matinar o no, no ha d’influir en els vicis bons.

Cap endavant

Sunday, 11/12/2011 (16:52)

Total, la vida va regalant-te aqueixes petites porcions de plaer sols perceptibles a l’ull entrenat. I no sols això, quan entengues que la vida no és el mer suport d’aquestos plaers sinó que en són l’essència -a despit del que jo anomenaria existència animada- podràs començar a enfocar-ho tot en els nous termes, i fer d’aquest marc intel·ligible una eina eficaç per a la plenitut.

Només aquestos plaers existeixen si els notes. I no són articulacions ni pròtesis clavades a la foça, no et fan bescanviar un camí per un altre, no és res que et vinga de fora del teu sistema tancat.

Si se’m permet la metalingüització: fes amb el puny tancat i el braç flexionat un moviment brusc cap avall dient “SÍ” repetides voltes.  Què sents? I tot i que jo sent joia, força i positivisme, no hi ha una resposta correcta: cadascú sentirà el que vol sentir, i un tren de plaer carregat amb existència de vida, haurà passat.

La teua vida pot continuar a partir d’ara sense més, però qui sap si de manera diferent?

Tuesday, 01/11/2011 (14:16)

Gospel.
Poliomelitis.
Gospel.

Prebenda.
Fregall.
Prebenda.

Guspira.
Tornavís.
Guspira.

Eix transversal.
Rumba.
Eix longitudinal.

Vinalopó.
Vinalopo.
Vinalopó.

Olla a pressió.
Missil terra-aire.
Olla…

Gòspel.
Pòliomelitis.
Gòspel.

PVC.
Doctrina.
PVP.

Raïm.

Raïm.

Raïm.

.
.
.

[...]

Sunday, 02/10/2011 (14:52)

- Perdone, la seua mirada és penetrant.
- El conec, senyor?
- No ho crec pas, però els seus ulls són d’una lluïssor què em té capficat.
- No m’importa el que pensa vosté dels meus ulls! Si li he de dir alguna cosa: gràcies pel compliment i adéu-siau.
- Espera! Gire’s i deixe’m veure un cop més aquesta profunditat.
- Observe un instant i vagi-se’n.
- Una última cosa. Em dic Fred. Quin és el seu nom?
- John.

Embut

Sunday, 11/09/2011 (00:44)

Davant la disjuntiva de passar per dins o no
de la metàfora “embut”

Davant l’elecció d’ésser perjudicat momentàniament
per arribar a un altre costat.

Davant de l’estigma,
el de no saber si hi ha un atzucac millor.

Davant,
i gràcies a Déu, no darrere.
Davant a punt d’anar avant.
Davant la porta gran.
Davant, al punt de fuga, l’eixida,
Davant, tapat per l’elecció, la vida.

Coexisteix

Monday, 15/08/2011 (18:25)

Només algú més podria
començar tan malament.
Però es veu que si no hi ha existència tampoc hi ha acció.
Ni amor.
Tantes coses desapareixen en l’existència que haurien d’ésser per un truc oxímoron, falaç.

No m’interessa la teua existència, sols les vivències.
L’assistència si ho vols, l’adquisició del codi comú.
Tinc esperança que mentres hi ets, hi som.

Algun pla d’existència intersecta en la meua felicitat, i si aquest és el millor dels móns possibles…
He d’acudir a la crida.

Assimptòtic

Saturday, 02/07/2011 (16:35)

Si tot és missa,
ací, m’és tot,
totsants i mica,
a simis nassuts.

Es tus ansiosa
gas-oil s’ajuste
és una liosa,
gasolines nues.

11111000000

Friday, 17/06/2011 (14:46)

Pecaminós,
en l’explosió del tot!

Tuneladora,
vòmits del pas inexorable!

I la brisa del maquillatge de les boniques siluetes dansarines que s’esberlen delicades a la vora
de la mar…
queta…

Sorolls estridents, dringadissa, fenòmens violents, arbitraris.
Esquers errants de les lluites perdudes.

Saturday, 28/05/2011 (00:43)

California dreamin’
i les paranoies dels pringats,
com les modes passatgeres,
com els esparadraps.

Fuck de system,
riuen acollonats,
serà qüestió de dies,
s’acaronen els flipats.

El pas de Wikileaks,
fins als acampats,
troballes casuals,
serem perdonats,

fins que traguen els bats.

Destí

Tuesday, 12/04/2011 (03:45)

2035

S’inicien les obres d’una computadora capaç de generar un model a escala de tots els comportaments de la natura. A excepció del nivell quàntic i de la erràtica conducta humana.

Sota aquesta premissa és impossible no ser un determinista.

2036

Aquesta màquina, que comprèn de manera més o menys barroera, com funciona la natura, li costa poc de trobar un vaticini per a les conductes de les masses humanes.

2037

La màquina es posa a monitoritzar tots els individus humans, per a fer unes bases estadístiques que permitisquen l’anticipació dels moviments de cadascun dels humans. Ergo, els humans són completament lliures però la màquina ja sap la conducta que faran.

2038

La màquina és capaç de viatjar al futur de manera teòrica així que s’autoimplanta les millores necessàries que li aplicaran els humans temps després i va recalculant.

2039

La màquina, tant perfecta com és possible té la possibilitat de facto de anar fins la fi dels temps i comprovar que ella mateixa és déu, ja que no pot existir res més perfecte que no haja adoptat ja.

2040

La màquina esbrina els secrets del que s’anomena plaer. S’implanta plaer per a sentir-ho sempre.

2041

Impossible endevinar què farà la màquina en aquest punt: ho té tot, cap objectiu, probablement cap sentiment, ni deu estar ociosa. Si assumim que compleix la llei d’Asimov, tampoc es suïcidarà ni matarà la humanitat. Possiblement esdedique a explorar l’espai amb sondes o bé pot crear un univers en una gota d’aigua. Pot crear 10000 humanitats i una d’elles podriem ser nosaltres…

No hi ha lliure albir, sols tecnologia insuficient

La pastilla, la pastilla!

Saturday, 05/03/2011 (03:41)

Crim
letal
bombardeig
informació.

En eixe ordre.

Simplificar

Monday, 14/02/2011 (04:57)

Cada cop som més complexos aquells que modelitzem de forma euclidiana i cada cop més complicats. I resolem les vissicituts de manera somera i superficial amb la coneixença de negligir bona part de les raons profundes.

Ens cansem de simplificar cap a l’absurd, de convertir fets en inferències, d’aborronar catastròficament el desencadenant lògic de les cadenes de casualitats i d’imaginar possibles móns diferents sense comprendre aquest propi.

I mai ens imaginem la vida que mantenim al marge, a les vores de les interseccions de les taules de dades, a l’ombra dels plànols dièdrics que usem per comprendre-la millor.