<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<!-- generator="wordpress/2.3.3" -->
<rss version="2.0"
	xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/"
	xmlns:wfw="http://wellformedweb.org/CommentAPI/"
	xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/"
	>

<channel>
	<title>chevi</title>
	<link>http://cat.bloctum.com/chevi</link>
	<description>Català 1BTX A</description>
	<pubDate>Mon, 16 Jun 2008 22:28:46 +0000</pubDate>
	<generator>http://wordpress.org/?v=2.3.3</generator>
	<language>en</language>
			<item>
		<title>07 Característiques dels textos crítics</title>
		<link>http://cat.bloctum.com/chevi/2008/06/01/07-caracteristiques-dels-textos-critics/</link>
		<comments>http://cat.bloctum.com/chevi/2008/06/01/07-caracteristiques-dels-textos-critics/#comments</comments>
		<pubDate>Sun, 01 Jun 2008 21:35:56 +0000</pubDate>
		<dc:creator>chevi</dc:creator>
		
		<category><![CDATA[Redaccions 3ª Avaluació]]></category>

		<guid isPermaLink="false">http://cat.bloctum.com/chevi/2008/06/01/07-caracteristiques-dels-textos-critics/</guid>
		<description><![CDATA[Consisteix en valorar-ne una opinió sobre els temes requerits textos teatrals, cinematogràfics, literaris etc. Principalment la valoració critica utilitza un vocabulari estàndard que es fàcil d’entendre ames de donar una opinió adreçada al lector que decidirà qual d’elles es la correcte segons ell, per això es tracta d’un text argumentatiu per tant la seva estructura [...]]]></description>
			<content:encoded><![CDATA[<p>Consisteix en valorar-ne una opinió sobre els temes requerits textos teatrals, cinematogràfics, literaris etc. Principalment la valoració critica utilitza un vocabulari estàndard que es fàcil d’entendre ames de donar una opinió adreçada al lector que decidirà qual d’elles es la correcte segons ell, per això es tracta d’un text argumentatiu per tant la seva estructura es basa en:</p>
<p>·L’exposició que és la presentació del teatre o pel·lícula.<br />
·demostració que és la valoració personal sobre l’obra o pel·lícula.<br />
·Per últim la conclusió que és la decisió definitiva i clara de la tesi.</p>
<p>Es fan servir preguntes retòriques i altres elements per cridar l’atenció del lector, són comunes les frases negatives junt amb els connectors i tracta de convèncer el lector amb el vocabulari.</p>
<p>En definitiva un text crític seria una exposició critica, raonada i argumentada del text teatral, cinematogràfic, literal&#8230;. on es fa l’enfrontament de les idees del autor amb les nostres.</p>
]]></content:encoded>
			<wfw:commentRss>http://cat.bloctum.com/chevi/2008/06/01/07-caracteristiques-dels-textos-critics/feed/</wfw:commentRss>
		</item>
		<item>
		<title>00s2 valoració crítica del llibre</title>
		<link>http://cat.bloctum.com/chevi/2008/05/18/00s2-valoracio-critica-del-llibre/</link>
		<comments>http://cat.bloctum.com/chevi/2008/05/18/00s2-valoracio-critica-del-llibre/#comments</comments>
		<pubDate>Sun, 18 May 2008 15:58:44 +0000</pubDate>
		<dc:creator>chevi</dc:creator>
		
		<category><![CDATA[proves 3ª avaluació]]></category>

		<guid isPermaLink="false">http://cat.bloctum.com/chevi/2008/05/18/00s2-valoracio-critica-del-llibre/</guid>
		<description><![CDATA[Aquesta obra m&#8217;ha agradat perquè tracta dels sentiments de la gent i l&#8217;estimació que es pot crear al conviure dia a dia. També tracta molt bé el tema de les classes socials, perquè diferencia la posició de cadascú i fa que cada personatge parli d&#8217;acord amb la seva posició social, llegir aquesta història ha estat [...]]]></description>
			<content:encoded><![CDATA[<p>Aquesta obra m&#8217;ha agradat perquè tracta dels sentiments de la gent i l&#8217;estimació que es pot crear al conviure dia a dia. També tracta molt bé el tema de les classes socials, perquè diferencia la posició de cadascú i fa que cada personatge parli d&#8217;acord amb la seva posició social, llegir aquesta història ha estat la manera de tractar els sentiments i la manera de jugar amb ells, això m&#8217;ha fet pensar bastant.</p>
<p>La lectura no es fa pesada perquè el final pot variar segons el que vagui passant i segons l&#8217;actitud i la personalitat dels protagonistes de la història. Es una obra teatral per això, tè un ritme narratiu molt àgil perquè tot el seu contingut es basa en el diàleg i no hi ha cap anticipació de les accions que succeiran, facilitant la lectura per no avorrir-se.</p>
<p>La terra baixa simbolitza la nova societat que està naixent, i és una crítica a aquesta societat perquè és on els homes es tornen malvats i perden una mica la visió de la vida. Es reivindica un retorn cap a la tradició, per això els dos protagonistes principals, al final de l’obra, se’n tornen a la terra alta, al lloc on res no ha canviat i els homes són bons, innocents on tot segueix sent igual.</p>
<p>El que menys m&#8217;ha agradat és que el triangle amorós que succeeix durant l’obra acaba amb la mort merescuda d’en Sebastià per tractat d’aquella manera a la Marta, em refereixo a que els triangles amorosos gairebé sempre acaben en tragèdia.</p>
]]></content:encoded>
			<wfw:commentRss>http://cat.bloctum.com/chevi/2008/05/18/00s2-valoracio-critica-del-llibre/feed/</wfw:commentRss>
		</item>
		<item>
		<title>06 L&#8217;amor adolescent i l&#8217;amor adult</title>
		<link>http://cat.bloctum.com/chevi/2008/05/18/06-lamor-adolescent-i-lamor-adult/</link>
		<comments>http://cat.bloctum.com/chevi/2008/05/18/06-lamor-adolescent-i-lamor-adult/#comments</comments>
		<pubDate>Sun, 18 May 2008 15:41:15 +0000</pubDate>
		<dc:creator>chevi</dc:creator>
		
		<category><![CDATA[Redaccions 3ª Avaluació]]></category>

		<guid isPermaLink="false">http://cat.bloctum.com/chevi/2008/05/18/06-lamor-adolescent-i-lamor-adult/</guid>
		<description><![CDATA[Diuen que l’amor adolescent i l’amor adult són diferents i que no tenen res a veure l’un amb l’altre, però jo personalment penso que no és així, tenen les seves diferencies però també les seves semblances com veurem a continuació.
L&#8217;amor adolescent es caracteritza normalment per l&#8217;exploració del sexe i les noves sensacions a conèixer, per [...]]]></description>
			<content:encoded><![CDATA[<p>Diuen que l’amor adolescent i l’amor adult són diferents i que no tenen res a veure l’un amb l’altre, però jo personalment penso que no és així, tenen les seves diferencies però també les seves semblances com veurem a continuació.</p>
<p>L&#8217;amor adolescent es caracteritza normalment per l&#8217;exploració del sexe i les noves sensacions a conèixer, per ser impacient i per la importància que dóna a la part física i a ser correspost. Els adolescents busquen una aventura normalment per tenir relacions amb la parella i prou, un rotllet, un dia amb una un altre dia amb una altre i successivament, però qui assegura que també pot passar que t’enamoris de debò amb la finalitat de formar una família, és adir també nosaltres podem dir que volem estar sempre amb la parella, el que passa és que com adolescents que som potser em de passar moltes coses per poder arribar a casar-nos i poder mantenir una família la qual cosa fa que sigui molt menys duradores i estable, però això no bol dir que podria passar encara que és menys habitual.</p>
<p>Tot i imitar els models adults, aquest tipus d&#8217;amor pot arribar a ser absorbent i la fidelitat és un dels valors més importants.</p>
<p>L’amor adult és més tranquil i igual o més apassionant, els adults ja penses en formar una família seriosament i mantenir una relació estable en un entorn determinat amb la parella, suposadament ja tenen els recursos necessaris per poder mantenir una relació tant l’un com l’altre, encara que això no vol dir que els adults també busquin una relació d’un dia nomes o per una estona.</p>
]]></content:encoded>
			<wfw:commentRss>http://cat.bloctum.com/chevi/2008/05/18/06-lamor-adolescent-i-lamor-adult/feed/</wfw:commentRss>
		</item>
		<item>
		<title>05 comentari personal contraban</title>
		<link>http://cat.bloctum.com/chevi/2008/05/13/05-comentari-personal-contraban/</link>
		<comments>http://cat.bloctum.com/chevi/2008/05/13/05-comentari-personal-contraban/#comments</comments>
		<pubDate>Tue, 13 May 2008 20:04:54 +0000</pubDate>
		<dc:creator>chevi</dc:creator>
		
		<category><![CDATA[Redaccions 3ª Avaluació]]></category>

		<guid isPermaLink="false">http://cat.bloctum.com/chevi/2008/05/13/05-comentari-personal-contraban/</guid>
		<description><![CDATA[Josep Pla escriptor català més popular, nascut a Palafrugell el 1897 – Mas Pla de Llofriu 1981 va dedicar la seva vida a la literatura i el periodisme. Pla va haver de viure durant gran part de la seva vida sota la censura, en la dictadura de Primo de, després a Itàlia i Alemanya (on [...]]]></description>
			<content:encoded><![CDATA[<p>Josep Pla escriptor català més popular, nascut a Palafrugell el 1897 – Mas Pla de Llofriu 1981 va dedicar la seva vida a la literatura i el periodisme. Pla va haver de viure durant gran part de la seva vida sota la censura, en la dictadura de Primo de, després a Itàlia i Alemanya (on va treballar com a corresponsal en l&#8217;època d&#8217;ascens dels feixismes europeus) durant el franquisme.<br />
Les característiques més importants del seu estil són la senzillesa, la ironia i la claredat. Durant tota la seva vida literària, va ser fidel a l’escriptura clara, precisa i sòbria i al seu desinterès per la ficció literària. Les seves obres mostren una visió subjectiva i col·loquial antiliterària en la qual destaca, un enorme treball estilístic per anomenar les coses pel seu nom i relacionar-la amb l’adjectiu precís, una de les seves obsessions literàries més persistents.</p>
<p>L’obra Contraban de Josep Pla està situada en la postguerra, el contraban era una manera de guanyar diners. Era difícil troba treball i es passava gana. En Víctor va agafar dos homes i se’n van anar al Rosselló a intentar fer negoci. Víctor agafa el seu vaixell i endinsen un viatge cap a França per intentar fer negocis, ells portaven oli i volien aconseguir vi i un gramòfon per a vendre a Cadaqués. El punt destinat de la transferència de la mercaderia era l’estany de Salses, prop del illot de Leucata. S’hi havien de trobar amb un home amb el qual havien de fer negocis però que no hi aparegué. Decebuts van retornar a Cadaqués sense haver aconseguit el que volien, però amb una aventura més.</p>
]]></content:encoded>
			<wfw:commentRss>http://cat.bloctum.com/chevi/2008/05/13/05-comentari-personal-contraban/feed/</wfw:commentRss>
		</item>
		<item>
		<title>00s1 Característiques principals dels textos científics</title>
		<link>http://cat.bloctum.com/chevi/2008/04/27/05-caracteristiques-principals-dels-textos-cientifics/</link>
		<comments>http://cat.bloctum.com/chevi/2008/04/27/05-caracteristiques-principals-dels-textos-cientifics/#comments</comments>
		<pubDate>Sun, 27 Apr 2008 21:34:09 +0000</pubDate>
		<dc:creator>chevi</dc:creator>
		
		<category><![CDATA[proves 3ª avaluació]]></category>

		<guid isPermaLink="false">http://cat.bloctum.com/chevi/2008/04/27/05-caracteristiques-principals-dels-textos-cientifics/</guid>
		<description><![CDATA[Els textos científics fan servir el llenguatge culte (científic) on s’adapten els especialistes i el públic en general, qualsevol situació comunicativa. Els textos científics són aquells que pertanyen a les ciències experimentals pures, les quals estudien les realitats físiques de tot el món i es caracteritzen per la observació de principis i lleis generals que [...]]]></description>
			<content:encoded><![CDATA[<p>Els textos científics fan servir el llenguatge culte (científic) on s’adapten els especialistes i el públic en general, qualsevol situació comunicativa. Els textos científics són aquells que pertanyen a les ciències experimentals pures, les quals estudien les realitats físiques de tot el món i es caracteritzen per la observació de principis i lleis generals que continguin validesa universal. Les ciències tecnològiques són les encarregades d’estudiar les possibles aplicacions i derivacions dels principis i lleis generals establertes per les ciències experimentals.</p>
<p>A aquests tipus de textos predomina la exposició i argumentació, però també pot aparèixer la descripció. En comú englobem dos tipus de textos referint-se a ells com text científic-tècnic i les seves qualitats són:</p>
<p>La claredat dels textos s’aconsegueix utilitzant oracions ben construïdes, ordenades  i amb un únic significat.</p>
<p>La precisió del text on no es fan servir terminologies ambigües ni la subjectivitat, en el seu lloc fan servir terminis amb un sol significat i significant.</p>
<p>La especificació que en tot moment s’ha de poder comprovar la certesa del que ens volen comunicar això s’aconsegueix mitjançant lleis científiques i amb hipòtesis.</p>
<p>I per últim la universalitat on el text científic escrit pugui ser comunicat a tot arreu del món, per aquesta raó esta adaptat a una terminologia especifica que es pot traduir amb molta facilitat a moltes llengües, aquests terminis es poden dir tecnicismes, on designen una única y precisa realitat.</p>
<p>No es poden desar comentaris. És massa literal i poc estructurada.<br />
1,4</p>
]]></content:encoded>
			<wfw:commentRss>http://cat.bloctum.com/chevi/2008/04/27/05-caracteristiques-principals-dels-textos-cientifics/feed/</wfw:commentRss>
		</item>
		<item>
		<title>04 El català, una llengua que es parla en diversos estats</title>
		<link>http://cat.bloctum.com/chevi/2008/04/27/04-el-catala-una-llengua-que-es-parla-en-diversos-estats/</link>
		<comments>http://cat.bloctum.com/chevi/2008/04/27/04-el-catala-una-llengua-que-es-parla-en-diversos-estats/#comments</comments>
		<pubDate>Sun, 27 Apr 2008 21:31:44 +0000</pubDate>
		<dc:creator>chevi</dc:creator>
		
		<category><![CDATA[Redaccions 3ª Avaluació]]></category>

		<guid isPermaLink="false">http://cat.bloctum.com/chevi/2008/04/27/04-el-catala-una-llengua-que-es-parla-en-diversos-estats/</guid>
		<description><![CDATA[El català es una llengua que es parla en diverses parts determinades que no tenen per que tenir relació amb fronteres lingüístiques ni polítiques. Espanya es un país on es parla diferents llengües el català, castellà, basc, aragonès, gallec etc. Però el català es una llengua que es parla en diferents països.
ha de dir-se que [...]]]></description>
			<content:encoded><![CDATA[<p>El català es una llengua que es parla en diverses parts determinades que no tenen per que tenir relació amb fronteres lingüístiques ni polítiques. Espanya es un país on es parla diferents llengües el català, castellà, basc, aragonès, gallec etc. Però el català es una llengua que es parla en diferents països.</p>
<p>ha de dir-se que el català no és parlat solament pels catalans. Valencians i balears també el parlen com a llengua materna. El valencià és un dialecte del català, com ho son el central, el nord-occidental i el balear. És perfectament normal parlar de valencià entre valencians, però a l&#8217;hora de parlar amb els forasters, és preferible parlar de català.<br />
Ha de quedar clar que, independentment del terme que s’utilitza, sempre es fa referència a la mateixa realitat lingüística. La unitat de la llengua és evident per a filòlegs, científics i acadèmics. personalment penso que aquest debat ha de ser transmès a la gent del carrer, tant els qui parlen el català com els qui no. El problema lingüístic d&#8217;Espanya és l&#8217;existència d&#8217;unes llengües sense normalitzar, els diferents dialectes han de ser respectats.</p>
<p>El mateix es pot dir quan diferents comunitats parlen llengües diferents. Aquest fet no és motiu d&#8217;enfrontament, sinó una oportunitat per a establir un intercanvi cultural i lingüístic potencialment molt productiu.</p>
]]></content:encoded>
			<wfw:commentRss>http://cat.bloctum.com/chevi/2008/04/27/04-el-catala-una-llengua-que-es-parla-en-diversos-estats/feed/</wfw:commentRss>
		</item>
		<item>
		<title>03 Poema</title>
		<link>http://cat.bloctum.com/chevi/2008/04/10/03-poema/</link>
		<comments>http://cat.bloctum.com/chevi/2008/04/10/03-poema/#comments</comments>
		<pubDate>Thu, 10 Apr 2008 21:45:38 +0000</pubDate>
		<dc:creator>chevi</dc:creator>
		
		<category><![CDATA[Redaccions 3ª Avaluació]]></category>

		<guid isPermaLink="false">http://cat.bloctum.com/chevi/2008/04/10/03-poema/</guid>
		<description><![CDATA[Un cavaller molt valent va arribar a un poble on hi havia un drac i a la bonica princesa es volia menjar. El rei oferia una recompensa a qui tenia el valor de salvar a la seva filla de les urpes del drac.
La recompensa del rei era, qui salvi la princesa la seva mà obtindrà,
El [...]]]></description>
			<content:encoded><![CDATA[<p>Un cavaller molt valent va arribar a un poble on hi havia un drac i a la bonica princesa es volia menjar. El rei oferia una recompensa a qui tenia el valor de salvar a la seva filla de les urpes del drac.</p>
<p>La recompensa del rei era, qui salvi la princesa la seva mà obtindrà,<br />
El cavaller es va oferir voluntari i a la cova del drac hi va anar.<br />
Desprès d’una forta lluita el cavaller va vèncer el drac i de la sang va sortir una rosa i a la princesa la hi va regalar.</p>
<p>Al cap d’hores el cavaller es va presentar el seu nom era Sant Jordi i amb la princesa es va casar.</p>
]]></content:encoded>
			<wfw:commentRss>http://cat.bloctum.com/chevi/2008/04/10/03-poema/feed/</wfw:commentRss>
		</item>
		<item>
		<title>02 Resum 3ª persona</title>
		<link>http://cat.bloctum.com/chevi/2008/04/09/02-resum-3%c2%aa-persona/</link>
		<comments>http://cat.bloctum.com/chevi/2008/04/09/02-resum-3%c2%aa-persona/#comments</comments>
		<pubDate>Wed, 09 Apr 2008 21:25:59 +0000</pubDate>
		<dc:creator>chevi</dc:creator>
		
		<category><![CDATA[Redaccions 3ª Avaluació]]></category>

		<guid isPermaLink="false">http://cat.bloctum.com/chevi/2008/04/09/02-resum-3%c2%aa-persona/</guid>
		<description><![CDATA[Despres ell va anar al jardí, va anar a veure la nina que tenia al jardí, la va renyar i la va tornar a enterrar. Va anar a la cuina i la seva mara plorava i la va consolar, va mirar una estona de partit amb el seu pare, va anar a veure la mama [...]]]></description>
			<content:encoded><![CDATA[<p>Despres ell va anar al jardí, va anar a veure la nina que tenia al jardí, la va renyar i la va tornar a enterrar. Va anar a la cuina i la seva mara plorava i la va consolar, va mirar una estona de partit amb el seu pare, va anar a veure la mama a la cuina, després van sopar i van fer dues pel·lícules de dibuixos animats i una altre antiga, però la van fer anar adormir i els pares es barallaven i discutien però no els sentia pel soroll del televisor. Ell sentia que continuaven discutint, s’insultaven mútuament i va sentir un soroll més fort i després ja no va sentir res més.</p>
<p>Al final va sentir com si arrosseguessin un mòdul del tresillo, va mirar per la finestra, i l’iva semblar que el papa cavava al costat de l’arbre i va tenir por que descobrís la nina i es va amagar sota els llençols. Va sentir que punyaven las escales i miraven a la seva habitació, però no sabia qui era perquè estava tapada i l’endemà, el papa li va dir que la mama se n’havia anat, ell plorava i el van portar a casa dels tiets i el seu cosí que li pegava.</p>
]]></content:encoded>
			<wfw:commentRss>http://cat.bloctum.com/chevi/2008/04/09/02-resum-3%c2%aa-persona/feed/</wfw:commentRss>
		</item>
		<item>
		<title>01 L&#8217;escriptura de Mercè Rodoreda</title>
		<link>http://cat.bloctum.com/chevi/2008/04/07/01-lescriptura-de-merce-rodoreda/</link>
		<comments>http://cat.bloctum.com/chevi/2008/04/07/01-lescriptura-de-merce-rodoreda/#comments</comments>
		<pubDate>Mon, 07 Apr 2008 11:28:04 +0000</pubDate>
		<dc:creator>chevi</dc:creator>
		
		<category><![CDATA[Redaccions 3ª Avaluació]]></category>

		<guid isPermaLink="false">http://cat.bloctum.com/chevi/2008/04/07/01-lescriptura-de-merce-rodoreda/</guid>
		<description><![CDATA[Mercè Rodoreda, a la Plaça del Diamant enfoca, gaire bé tot el text en un punt de monòleg interior. Ja que la protagonista del llibre esta gairebé tota l’estona parlant dels seus sentiments, de tristesa i de por.
També enfoca molt les seves novel·les amb objectes, que d’alguna manera vol que simbolitzin alguna cosa, com al [...]]]></description>
			<content:encoded><![CDATA[<p>Mercè Rodoreda, a la Plaça del Diamant enfoca, gaire bé tot el text en un punt de monòleg interior. Ja que la protagonista del llibre esta gairebé tota l’estona parlant dels seus sentiments, de tristesa i de por.</p>
<p>També enfoca molt les seves novel·les amb objectes, que d’alguna manera vol que simbolitzin alguna cosa, com al llibre del Mirall trencat, on hi havia un munt de objectes o espais que simbolitzaven coses com la decadència de la família i el pas del temps.</p>
<p>Llavors la Mercè Rodoreda, a la majoria de les seves novel·les busca coses sense sentit per donar-li un significant lògic i una idea general. En la seva escriptura fa servir un punt de vista extern i intern. Quan utilitza el punt de vista intern, es centra més en els sentiments del protagonista com si tinguessin vida pròpia.</p>
<p>Personalment la seva manera d’escriure és molt bona i encertada, ja que li dóna profunditat als textos i creativitat. A més domina tots els aspectes tant externs com interns. I fa que cada part del entorn, sigui important en la transcendència de l’obra.</p>
]]></content:encoded>
			<wfw:commentRss>http://cat.bloctum.com/chevi/2008/04/07/01-lescriptura-de-merce-rodoreda/feed/</wfw:commentRss>
		</item>
		<item>
		<title>Sortida</title>
		<link>http://cat.bloctum.com/chevi/2008/03/28/sortida/</link>
		<comments>http://cat.bloctum.com/chevi/2008/03/28/sortida/#comments</comments>
		<pubDate>Fri, 28 Mar 2008 00:04:40 +0000</pubDate>
		<dc:creator>chevi</dc:creator>
		
		<category><![CDATA[Sortides]]></category>

		<guid isPermaLink="false">http://cat.bloctum.com/chevi/2008/03/28/sortida/</guid>
		<description><![CDATA[Tinc entès que el magba es el  museu d’art contemporani de Barcelona (MACBA) on s’exposen i desenvolupen activitats d’art i cultura contemporània. El seu constructor va ser Richard Meier, esta dedicat bàsicament a la exposició d’obres realitzades durant la segona meitat del segle XX.
Jo no baix poder anar a la sortida per causes personals, [...]]]></description>
			<content:encoded><![CDATA[<p>Tinc entès que el <strong><strike>magba</strike></strong> <strong><strike>es</strike></strong> el  museu d’art contemporani de Barcelona (MACB<em><strong>A</strong></em>) on s’exposen i desenvolupen activitats d’art i cultura contemporània. El seu constructor va ser Richard Meier, esta dedicat bàsicament a la exposició d’obres realitzades durant la segona meitat del segle XX.</p>
<p>Jo no baix poder anar a la sortida per causes personals, he escollit aquest perquè <strong><strike>es</strike></strong> el que més <strike><strong>ma</strong></strike> impressionat per la seva forma i l’estructura. De tots el que han vist els meus companys aquest <strong><strike>es</strike></strong> el que <strong><strike>mes</strike></strong> m’agrada encara que no hi ha cap qua<strong><strike>dra</strike></strong> que m’agradi.</p>
<p>El centre de cultura contemporània de Barcelona (CCCB) es un centre de exposicions i d’activitats d’àmbits com la musica, el cine, la dansa etc.<br />
<strong><strike> bull</strike></strong> comentar una fotografia: Sofia amb els seus dos fills.     autor: Gervazio Zánchez</p>
<p>Aquesta fotografia m’ha impactat molt per <strong><strike>l’és</strike></strong> condicions de vida que tenen i el mal estat dels nens, veiem que la nena no <strong><strike>te</strike></strong> cames. L’autor ha volgut recuperar la història dels protagonistes del projecte Vides Minades que va iniciar l&#8217;any 1995, això es la causa de l’evolució que han agut de suportar les famílies en països com l’Afganistan, Cambotja i els mes minats: Bòsnia, Moçambic, el Salvador i Nicaragua.<br />
Els nens eren els mes innocents en aquest temes, viure en un lloc minat penso que es viure al bord d’un abisme ja que qualsevol pot trepitjar una en qualsevol moment i seria fatal per ell tant com per els que siguin al seu costat</p>
]]></content:encoded>
			<wfw:commentRss>http://cat.bloctum.com/chevi/2008/03/28/sortida/feed/</wfw:commentRss>
		</item>
	</channel>
</rss>
