chevi

El domini acústic de la paraula:

· metre: és la mesura d’un vers.en català el reconte sil·làbic dels versos es fa fins l’última síl·laba tònica.
· rima masculina: aquells que acaben en paraula aguda.
· rima femenina: acaben en paraulaplana o esdrúixola.
· isosil·labisme: si tots els versos d’un poema tenen el mateix nombre de síl·labes.
· polimetria o anisosil·labisme: si el recompte sil·làbic varia.

·art menor: fins a vuit síl·labes
·art major:a partir de nou síl·labes

·la cesura: és la pausa que podem trobar en els versos d’art major, que els divideix en hemistiquis.

Rima: és la coincidència total o parcial dels sons amb els que acaben els versos.

· Rima consonant: repetició de sons a partir de la última vocal tònica

·Rima assonant: només es repeteixen els sons vocàlics.

·Versos blancs: versos sense rima però subjecte al metre i al ritme

·Versos lliures: versos que no estan subjectes ni al metre ni al ritme.

·Els versos més comuns són: apariat, tercet, quarteta, quartet, quintet, sextina i octava.

·Auca:és una rima de literatura popular en la qual es combinen versos amb rima consonant i vinyetes.

·Romanç: és una composició de caràcter narratiu en la qual la rima és assonant en els versos parells i lliure en els senars.

·Goig: és una composició poètica religiosa de versos heptasil·làbics i nombre d’estrofes indeterminat.

·Sonet: és una composició de caràcter culte amb dos quartets i dos tercets i versos decasíl·labs, tenen rima encadenada o encreuada.

·Cal·ligrama: aportacions del cubisme al camp de la literatura. Juga amb la disposició dels mots per insinuar una imatge visual.

·Poema visual: incorpora la imatge plàstica a les grafies i les paraules.

ELTEATRE
És una forma d’expressió literària, en prosa o en verbs, que es diferencia amb la narrativa i la poesia perquè incorpora la representació. Haurem detenir en compte: escenari, intèrprets i públic.

Components del text teatral:
Es representa en forma de diàleg, en monòleg ocasionalment i en alguna obra trobem la veu en off.
La resta la consisteixen les acotacions o didascàlies, que són indicacions que fa l’autor, adreçades al director i als intèrprets.

Estructura:
Es divideix en actes, dins de cada acte hi ha diverses escenens.

Espai, Temps i Acció:
L’absència de narrador fa que les indicacions sobre el temps i l’espai hagin de quedar determinades o bé per les acotacions de l’autor o pels comentaris dels personatges.

Funció del teatre:
- Autor: Al segle xx es pretén una reflexió en els espectadors impedint que aquests es puguin identificar amb la representació.
- Públic: las concessions al gust del públic són una de les servituds de l’autor

Els gèneres dramàtics:
Tragèdia: representa una acció seriosa mitjançant un llenguatge elevat, normalment estan denominats per un destí fatal.

Comèdia: acció intranscendent i còmica o risible, té sempre un desenllaç feliç.

Drama: gènere intermedi entre la tragèdia i la comèdia, el tractament de l’acció es greu i seriós, però els personatges són éssers correctes i poden arribar a dominar el seu destí.

La narrativa costa de dos tipus: la novel·la i el conte

LA NOVEL·LA
és un relat de ficció, escrit en prosa, que presenta personatges inventats, els quals actuen en un espai i temps determinat.

El punt de vista narratiu: qui parla en la novel·la és simplement un ésser de ficció, l’autor o l’autora son reals i es pot situar-se dins o a fora de la història.
-tercera persona: tracta d’un narrador omniscient, que sap tot sobre la història i els personatges i pot anticipar fets.
-primera persona: hi han dues formes narrador protagonista o narrador testimoni. fan una visió subjectiva de la història.
Els personatges: són invenció del autors, podem distingir protagonistes o secundaris segons la presencia i funció del relat.
-caracterització acumulativa o directa: quan el personatge es descrit internament i externament.
-caracterització progressiva o indirecta: quan el mateix personatge es presenta per si sol.

El lloc: es pot situar en espais diferents, es considera com a novel·la rural quan passa al camp i novel·la urbana quan passa a la ciutat.

El temps:
- temps narratiu: és l’espai cronològic en què se situa l’acció de la novel·la.
- temps psicològic: és la percepció temporal pròpia dels personatges, ( temps del record).
- temps històric: permet situar amb precisió l’acció en una època concreta.
- temps lineal o unidireccional: consta del plantejament, nus i desenllaç.
- temps desordenat: sense cap mena d’ordre.

EL CONTE
És una narració en prosa d’extensió breu.

- Conte popular: és anònim, té un caràcter marcadament fantàstic i apareixen éssers sobrenaturals i la localització temporal i geogràfica resta indefinida i per últim es transmet oralment.

- Conte literari: és un exercici de concentració de recursos expressius, es centra en els fets i no d’ona moltsdetalls el seu finalsol ser sobtat.

Els trets més característics de la descripció en la prosa literària són diversos:

Hi predominen adjectius per tal de caracteritzar allò que es descriu.

També s’utilitza un vocabulari ben seleccionat per evitar la ambigüitat i ser més precisos per fer la descripció.

El temps verbal més utilitzat és el pretèrit imperfet

S’ha de seguir un ordre que podria variar segons l’autor.

Per descriure paisatges se li sol donar objectivament la posició de cada cosa.

Per descriure personatges, descrivim primer l’aspecte interior ( psicològic) i després el físic, però l’ordre pot canviar.

L’estructura oracional més usual és l’atributiva.

Depenen l’autor poden ser més llargues o més curtes.

1) COMPRENSIÓ

1.1

a) bon natural - tarannà bondadós

b) astorat- esgavellat

c) a batzegades- sobtades

d) xarones - de mal gust

e) ingrats - desagraïts

f) tostemps- sempre

1.2

a) Difuses, a batzegades, decisions ignorants, tumultuoses, enraonies temeràries, bromes xarones i grolleres.

b) Una conversa és un diàleg per transmitir-nos informació entre dos o més persones d’un tema concret on s’intercanvien idees.

1.3

brogit soroll

c) xerrada conversa

1.4

Vol dir que tots tenim amor propi i orgull sobre totes les coses i si algú es passa o es fica amb nosaltres ens defensem de qualsevol manera pel tal de no quedar en ridícul ni que et fessin mal ni físicament ni psicològicament

2) EXPRESSIÓ I COMENTARI CRÍTIC

La definició es definir qualsevol cosa on es valoren les propietats i característiques no les accions. La descripció literària no detalla fa una versió més personal. La descripció agafa un valor significatiu. Hi predomina la funció estètica o poètica i a vegades el llenguatge que predomina és el connotatiu. L’adjectivació és un recurs que s’utilitza molt ja que es la forma més fàcil de descriure. L’ús de frases atributives i de verbs atributius també és un fet característic de la descripció. El temps verbal més utilitzat és el pretèrit imperfet ja que permet donar una sensació d’incertitud en el temps. Alhora s’utilitza un lèxic molt complet i precís que permet que la descripció sigui més clara. Les descripcions en prosa literària són pràcticament iguals a les descripcions narratives però la prosa literària utilitza més els recursos literaris.

definir una paraula o bé un mot consisteix a explicar el seu significat objectivament. A d’estar ben clar amb les característiques enumerades del mot definit i que no es confongui amb altre paraula o mot.

Han de tenir unes normes bàsiques:

• El mot definit no pot aparèixer a la definició.

• Per la definició concreta s’ha de buscar l’hiperònim o sinònim més apropiat.

• La definició ha de tenir els mots que són necessaris per comunicar el significat amb claredat, s’han d’utilitzar mots coneguts.

• Per definir mots abstractes normalment es basa en el derivat de l’adjectiu o del verb.

• El temps verbal utilitzat es el present.

•  Al final de la definició s’ha de posar un exemple per deixar clar el significat, pro sense que l’exemple substitueixi la definició.

PANELLETS DE PINYONS

Ingredients:
500 g d’ametlles ratllades
450 g de sucre
200 g de patata
25 g de sucre llustre
50 g de pinyons
2 ous
Ratlladura de llimona

Recepta:

• Bulliu les patates amb pela sense sal a ¼ d’hora.
• Desprès en un bol de vidre poseu l’ametlla, el sucre, la ratlladura de llimona i la patata.
• Barregeu-lo amb dues forquilles i desprès xafeu-lo amb una espàtula fins que faci oli.
• Feu boletes amb la mescla.
• A continuació Amb la clara d’ou batuda banyeu les boletes .
• poseu els pinyons a sobre les boletes com decorant-les.
• Poseu-les al forn a 200 o 220 graus uns 10 o 15 min.
• Finalment empolseu els panellets amb sucre llustre.

Article per una guia turística

Els panellets son típic de tot Sants i en altres festes, son molt bons i no son difícils d’elaborar.

Bullim les patates amb pela i sense sal. Al ¼ d’hora mireu-les i punxeu-les, si estan al punt les traiem del foc. Millor fer-ho un dia abans per tal que estiguin fredes quan les treballem.
En un bol de vidre hi posarem l’ametlla, el sucre, la ratlladura de llimona i la patata. Ho barregem amb dues forquilles i després amb una espàtula de fusta ho premem i, quan veiem que s’enganxa a l’espàtula i fa oli, ja les podem deixar. Fem boletes i les pintem amb clara d’ou batuda perquè s’hi enganxin els pinyons. Posem-lo al forn (200 o 220 graus)entre 10 i 12 minuts.
Després de coure’ls al forn, empolsem els panellets amb sucre llustre.

Ens sortiran uns panellets ben bons per berenar.

Ex 32

Un lladre atropella dues persones en fugir

Un lladre que acabava de robar a una casa de Castell de fels, va atropellar ahir a la matinada dos veïns mentre fugia amb un cotxe tot terreny. L’home de 20 any de nacionalitat argentina esta en estat de coma a l’hospital verge Maria i l’altre espanyol de 18 any esta hospitalitzat amb una cama trencada. La policia va atrapar el lladre amb un botí de 8.000€ i va ser traslladat a comissaria.

Un xicot acaba la relació amb la seva núvia, tot acaba sent un ensurt 

Una parella d’adolescents que vivien al tercer-tercera d’un edifici de Girona van provocar un rebombori. El noi va decidir acabar la relació per causes desconegudes en la vigília de Nadal, es va formar tal enrenou que tot el veïnat estava espantant pensant que avia succeït una desgracia. Passa que la noi es va sorprendre tant que es va posar a cridar com una boja.
Ales dues de la tarda es va calmar mes les coses i la noi va explicar als veïns que no era res important per acabar d’aclarir els dubtes, va ser un bon ensurt pels veïns al nadal.

DEFINICIÓ:

El text instructiu ens obliga, ens aconsella o ens recomana fer una sèrie d’accions i ens informa, a vegades, de per què hem de fer-les i com hem de fer-les. Primer, acostuma a presentar la finalitat que persegueix i després, exposa un seguit d’instruccions. Aquestes segueixen l’estructura següent: marca d’ordre acció que s’ha de fer com s’ha de fer.

ESTRUCTURA:

L’estructura del text està ordenada de forma jerarquitzada, seguint els diferents passos del procés.

Presentació: s’exposa directament el context a seguir i l’objectivitat.

Procediment: enumeren els processos i la seva elaboració.

RECURSOS LINGÜÍSTICS:

La sintaxi és simple, el temps de verb mes utilitzat es l’imperatiu. el lèxic ha de ser concret i precís i hem de rebutjar l’ús de sinònims, el contextos ordinal ens fan mantenir l’ordre instructiu ens ajuden els connectors lingüístics.

DEFINICIÓ:

El text predictiu ens informa sobre una situació futura, en base a una situació i uns condicionaments actuals.

RECURSOS LINGÜÍSTICS:

no tenen a veure amb profecies o prediccions d’horòscops el futur compost, i verbs que suggeresquin per ells mateixos una predicció.
Són exemples les informacions meteorològiques o el fins on arribarà la ciència. Explicacions que es basen en investigacions . A vegades s’utilitzen el condicional o girs semàntics.