chevi

Consisteix en valorar-ne una opinió sobre els temes requerits textos teatrals, cinematogràfics, literaris etc. Principalment la valoració critica utilitza un vocabulari estàndard que es fàcil d’entendre ames de donar una opinió adreçada al lector que decidirà qual d’elles es la correcte segons ell, per això es tracta d’un text argumentatiu per tant la seva estructura es basa en:

·L’exposició que és la presentació del teatre o pel·lícula.
·demostració que és la valoració personal sobre l’obra o pel·lícula.
·Per últim la conclusió que és la decisió definitiva i clara de la tesi.

Es fan servir preguntes retòriques i altres elements per cridar l’atenció del lector, són comunes les frases negatives junt amb els connectors i tracta de convèncer el lector amb el vocabulari.

En definitiva un text crític seria una exposició critica, raonada i argumentada del text teatral, cinematogràfic, literal…. on es fa l’enfrontament de les idees del autor amb les nostres.

Diuen que l’amor adolescent i l’amor adult són diferents i que no tenen res a veure l’un amb l’altre, però jo personalment penso que no és així, tenen les seves diferencies però també les seves semblances com veurem a continuació.

L’amor adolescent es caracteritza normalment per l’exploració del sexe i les noves sensacions a conèixer, per ser impacient i per la importància que dóna a la part física i a ser correspost. Els adolescents busquen una aventura normalment per tenir relacions amb la parella i prou, un rotllet, un dia amb una un altre dia amb una altre i successivament, però qui assegura que també pot passar que t’enamoris de debò amb la finalitat de formar una família, és adir també nosaltres podem dir que volem estar sempre amb la parella, el que passa és que com adolescents que som potser em de passar moltes coses per poder arribar a casar-nos i poder mantenir una família la qual cosa fa que sigui molt menys duradores i estable, però això no bol dir que podria passar encara que és menys habitual.

Tot i imitar els models adults, aquest tipus d’amor pot arribar a ser absorbent i la fidelitat és un dels valors més importants.

L’amor adult és més tranquil i igual o més apassionant, els adults ja penses en formar una família seriosament i mantenir una relació estable en un entorn determinat amb la parella, suposadament ja tenen els recursos necessaris per poder mantenir una relació tant l’un com l’altre, encara que això no vol dir que els adults també busquin una relació d’un dia nomes o per una estona.

Josep Pla escriptor català més popular, nascut a Palafrugell el 1897 – Mas Pla de Llofriu 1981 va dedicar la seva vida a la literatura i el periodisme. Pla va haver de viure durant gran part de la seva vida sota la censura, en la dictadura de Primo de, després a Itàlia i Alemanya (on va treballar com a corresponsal en l’època d’ascens dels feixismes europeus) durant el franquisme.
Les característiques més importants del seu estil són la senzillesa, la ironia i la claredat. Durant tota la seva vida literària, va ser fidel a l’escriptura clara, precisa i sòbria i al seu desinterès per la ficció literària. Les seves obres mostren una visió subjectiva i col·loquial antiliterària en la qual destaca, un enorme treball estilístic per anomenar les coses pel seu nom i relacionar-la amb l’adjectiu precís, una de les seves obsessions literàries més persistents.

L’obra Contraban de Josep Pla està situada en la postguerra, el contraban era una manera de guanyar diners. Era difícil troba treball i es passava gana. En Víctor va agafar dos homes i se’n van anar al Rosselló a intentar fer negoci. Víctor agafa el seu vaixell i endinsen un viatge cap a França per intentar fer negocis, ells portaven oli i volien aconseguir vi i un gramòfon per a vendre a Cadaqués. El punt destinat de la transferència de la mercaderia era l’estany de Salses, prop del illot de Leucata. S’hi havien de trobar amb un home amb el qual havien de fer negocis però que no hi aparegué. Decebuts van retornar a Cadaqués sense haver aconseguit el que volien, però amb una aventura més.

El català es una llengua que es parla en diverses parts determinades que no tenen per que tenir relació amb fronteres lingüístiques ni polítiques. Espanya es un país on es parla diferents llengües el català, castellà, basc, aragonès, gallec etc. Però el català es una llengua que es parla en diferents països.

ha de dir-se que el català no és parlat solament pels catalans. Valencians i balears també el parlen com a llengua materna. El valencià és un dialecte del català, com ho son el central, el nord-occidental i el balear. És perfectament normal parlar de valencià entre valencians, però a l’hora de parlar amb els forasters, és preferible parlar de català.
Ha de quedar clar que, independentment del terme que s’utilitza, sempre es fa referència a la mateixa realitat lingüística. La unitat de la llengua és evident per a filòlegs, científics i acadèmics. personalment penso que aquest debat ha de ser transmès a la gent del carrer, tant els qui parlen el català com els qui no. El problema lingüístic d’Espanya és l’existència d’unes llengües sense normalitzar, els diferents dialectes han de ser respectats.

El mateix es pot dir quan diferents comunitats parlen llengües diferents. Aquest fet no és motiu d’enfrontament, sinó una oportunitat per a establir un intercanvi cultural i lingüístic potencialment molt productiu.

Un cavaller molt valent va arribar a un poble on hi havia un drac i a la bonica princesa es volia menjar. El rei oferia una recompensa a qui tenia el valor de salvar a la seva filla de les urpes del drac.

La recompensa del rei era, qui salvi la princesa la seva mà obtindrà,
El cavaller es va oferir voluntari i a la cova del drac hi va anar.
Desprès d’una forta lluita el cavaller va vèncer el drac i de la sang va sortir una rosa i a la princesa la hi va regalar.

Al cap d’hores el cavaller es va presentar el seu nom era Sant Jordi i amb la princesa es va casar.

Despres ell va anar al jardí, va anar a veure la nina que tenia al jardí, la va renyar i la va tornar a enterrar. Va anar a la cuina i la seva mara plorava i la va consolar, va mirar una estona de partit amb el seu pare, va anar a veure la mama a la cuina, després van sopar i van fer dues pel·lícules de dibuixos animats i una altre antiga, però la van fer anar adormir i els pares es barallaven i discutien però no els sentia pel soroll del televisor. Ell sentia que continuaven discutint, s’insultaven mútuament i va sentir un soroll més fort i després ja no va sentir res més.

Al final va sentir com si arrosseguessin un mòdul del tresillo, va mirar per la finestra, i l’iva semblar que el papa cavava al costat de l’arbre i va tenir por que descobrís la nina i es va amagar sota els llençols. Va sentir que punyaven las escales i miraven a la seva habitació, però no sabia qui era perquè estava tapada i l’endemà, el papa li va dir que la mama se n’havia anat, ell plorava i el van portar a casa dels tiets i el seu cosí que li pegava.

Mercè Rodoreda, a la Plaça del Diamant enfoca, gaire bé tot el text en un punt de monòleg interior. Ja que la protagonista del llibre esta gairebé tota l’estona parlant dels seus sentiments, de tristesa i de por.

També enfoca molt les seves novel·les amb objectes, que d’alguna manera vol que simbolitzin alguna cosa, com al llibre del Mirall trencat, on hi havia un munt de objectes o espais que simbolitzaven coses com la decadència de la família i el pas del temps.

Llavors la Mercè Rodoreda, a la majoria de les seves novel·les busca coses sense sentit per donar-li un significant lògic i una idea general. En la seva escriptura fa servir un punt de vista extern i intern. Quan utilitza el punt de vista intern, es centra més en els sentiments del protagonista com si tinguessin vida pròpia.

Personalment la seva manera d’escriure és molt bona i encertada, ja que li dóna profunditat als textos i creativitat. A més domina tots els aspectes tant externs com interns. I fa que cada part del entorn, sigui important en la transcendència de l’obra.