chevi

Tot va començar fa tres anys al meu poble, els meus cosins i jo vam anar a cuinar a un bosc per allà prop, tots vam deixar la cassola al foc i ens vam anar a banyar a un riu que hi avia prop eren les dotze de la nit però si vas en grup no tens por de res i dona és igual. Vam estar jugant al riu tots plegats, desprès vam sortí a menjar el que aviem cuinat tots junts estava molt bo per haver-lo fet nosaltres, vam deixar menjar per desprès i vam tornar a l’aigua ja eren les dues i estàvem pensant en a marxar cap a casa.

Al tornar all lloc on aviem deixat el menjar no hi era…. i ens vam mirar l’un a l’altra espantats, sobtadament vam sentir unes passes i vam començar a posar-nos la roba tots plegats, un cossi va beure unes petjades a terra i no sabíem de que, i ames era molt fosc llavors jo baix dir serà millor que girem giréssim cua i quan ens vam girar un gos enorme i amb el ulls vermell va bordar i tots vam sortir corrents, el gos ens estava perseguint, desprès de corre tant amb el cor al coll el gos va parar de seguir-nos,  sort! menys mal. En arribar a casa amb la llengua fora només vam pensar, quina por. Per sort no ens va seguir tant i com que estava tip no va corre gaire, va ser un ensurt que no oblidaré mai.

El text argumentatiu té la funció de convèncer i donar opinió sobre un tema determinat.

Consta de tres parts;  : la introducció és la part que situa, enuncia un tema i dóna l’opinió a favor o en contra de l’emissor respecte al tema. La segona part són els motius o arguments, on s’exposen els fets. Per cada fet presentat, es desenvolupa un argument principal i d’altres de secundaris. I per últim, la conclusió, recull la idea principal (tesi) del qui parla a favor o en contra del tema. És la síntesi dels continguts i pot ser només argumental o també retòrica. En el text argumentatiu l’emissor està normalment implicat en el missatge del text. Això es pot mostrar mitjançant l’ús de la primera persona. Per introduir els diferents arguments s’usen els ordinals o altres marques d’ordre. Entre els recursos utilitzats en el text argumentatiu, cal destacar l’ús de cometes, els guionets, les citacions i la interrogació retòrica. Existeixen tres tipus d’argumentacions: l’argumentació simple, l’argumentació múltiple y la contrargumentació. També existeixen diferents tipus d’arguments: argument de causa-conseqüencia, argument d’autoritat ets.

Cadascú te unes idees diferents a unes altres encara que de petit la teva família et donen idees de com fer les coses i tu simplement et limites a fer cas del que tan dit. Durant una certa edat tu no saps si les idees son correctes o no perquè ets petit, però quan vas creixent te n’assabentes de que no sempre as de fer cas del que et diuen perquè vas avançant i tens capacitat de fer o dir les teves pròpies idees.

Per exemple tu com a estudiant has de complir uns drets mínims però arriba un moment que t’adones que pots tenir altres idees respecte altres persones que no tenen que ser dolentes. Com a ciutadà la gent actua de moltes maneres, imaginem les persones que fumen fins i tot la llei diu que es dolent però la persona que fuma a de saber perquè ho fa i sa de respecta com a tothom. En aquest moment es quan pots implantar les teves idees sense fer mal a ningú ni actuant incorrectament, tu les fas pel teu propi bé, ets lliure i tothom te dret a pensar d’una determinada manera.

Tirant Lo Blanc és una obra cavalleresca de Joanot Martorell escrita l’any 1460 i publicada al 1490. qualificada com a una novel·la total, perquè apareixen trets de novel·la cortesana, psicològica, militar i eròtica. Està narrada en tercera persona i utilitza dos tipus de llenguatges el culte i en alguns diàlegs el col·loquial. Un altre tècnica narrativa important del Tirant és el gran detallisme que hi ha a la novel·la que narra tots els fets tal com si fos una pintura de la situació i el context en que es troba el protagonista en cada moment. Una altre tècnica important és la gran adjectivació de mots que donen forma a la novel·la. És una novel·la lineal, amb una trama temática i argumental que en conjunt, l’autor fa una barreja de fets de la realitat. Hi ha un narrador, que a vegades és l’autor, altres cops Tirant o un altre personatge. També hi formen una part important de l’obra els refranys, els girs peculiars, la combinació d’estils, les exclamacions i les interjeccions.

1.1

Amor virtuós: quan un home important s’enamora duna noi i la noi fa que s’assabentin i acaben estimant-se.

Amor profitós: quan un senyor important esta enamorat d’una d’ona i la d’ona s’enamora diguem-ne dels seus béns.

Amor viciós: quan algú estima pel plaer provocat sexualment.

1.2

perquè li fa riure que pensi que li agrada l’amor viciós més que tots.

1.3

es mereix — li correspon

es dóna – sorgeix

juny – es llueix

em plau – em satisfà
cessa – s’acaba

decau – s’esgota

1.4

Hi han tres tipus d’amor avui dia que hi eren temps enrera i els seus principis no han variat gaire, l’Estefania ens els descriu en el text que hem llegit. Amb el pas del temps encara que els tipus d’amor existeixin segurament que avui els anomenaríem d’una altra manera.

L’amor virtuós és quan tu ets d’una classe mitjana o baixa i compromets la teva filla amb un home d’alta classe o amb riqueses, sense importar l’edat. L’amor profitós es d’ona només per aprofitar-se a nivell econòmic o també passa molt per arreglar la situació legal de qualsevol dels dos membres.

Per últim l’amor viciós, jo penso que es el més abundant als joves que només interessa la parella per mantenir relació sexual.