chevi

Ex 32

Un lladre atropella dues persones en fugir

Un lladre que acabava de robar a una casa de Castell de fels, va atropellar ahir a la matinada dos veïns mentre fugia amb un cotxe tot terreny. L’home de 20 any de nacionalitat argentina esta en estat de coma a l’hospital verge Maria i l’altre espanyol de 18 any esta hospitalitzat amb una cama trencada. La policia va atrapar el lladre amb un botí de 8.000€ i va ser traslladat a comissaria.

Un xicot acaba la relació amb la seva núvia, tot acaba sent un ensurt 

Una parella d’adolescents que vivien al tercer-tercera d’un edifici de Girona van provocar un rebombori. El noi va decidir acabar la relació per causes desconegudes en la vigília de Nadal, es va formar tal enrenou que tot el veïnat estava espantant pensant que avia succeït una desgracia. Passa que la noi es va sorprendre tant que es va posar a cridar com una boja.
Ales dues de la tarda es va calmar mes les coses i la noi va explicar als veïns que no era res important per acabar d’aclarir els dubtes, va ser un bon ensurt pels veïns al nadal.

DEFINICIÓ:

El text instructiu ens obliga, ens aconsella o ens recomana fer una sèrie d’accions i ens informa, a vegades, de per què hem de fer-les i com hem de fer-les. Primer, acostuma a presentar la finalitat que persegueix i després, exposa un seguit d’instruccions. Aquestes segueixen l’estructura següent: marca d’ordre acció que s’ha de fer com s’ha de fer.

ESTRUCTURA:

L’estructura del text està ordenada de forma jerarquitzada, seguint els diferents passos del procés.

Presentació: s’exposa directament el context a seguir i l’objectivitat.

Procediment: enumeren els processos i la seva elaboració.

RECURSOS LINGÜÍSTICS:

La sintaxi és simple, el temps de verb mes utilitzat es l’imperatiu. el lèxic ha de ser concret i precís i hem de rebutjar l’ús de sinònims, el contextos ordinal ens fan mantenir l’ordre instructiu ens ajuden els connectors lingüístics.

DEFINICIÓ:

El text predictiu ens informa sobre una situació futura, en base a una situació i uns condicionaments actuals.

RECURSOS LINGÜÍSTICS:

no tenen a veure amb profecies o prediccions d’horòscops el futur compost, i verbs que suggeresquin per ells mateixos una predicció.
Són exemples les informacions meteorològiques o el fins on arribarà la ciència. Explicacions que es basen en investigacions . A vegades s’utilitzen el condicional o girs semàntics.

DEFINICIÓ:

El text argumentatiu pretén expressar una idea per comparar-la amb una altra per determinar que es la correcta. El que exposa l’argument intenta convèncer el receptor de que la idea es correcta. En un text argumentatiu predominen el judicis de fet (objectius) Judicis de valors (subjectius).

ESTRUCTURA:

Per dur a terme un discurs necessita

L’exposició: enuncia un tema i dóna l’opinió.

Demostració on estan els arguments:que exposa la tesi per tal de convèncer l’interlocutor, poden generar debats.

Conclusió: recull la idea principal (tesi) del qui parla a favor o en contra del tema.

El desenvolupament pot ser deductiu si es presenta primer la tesi i desprès l’argument i Inductiu si primer es presenta l’argument i desprès la tesi.

RECURSOS LINGÜÍSTICS:

Convé que l’oració negativa sigui freqüent, tinguin interrogacions retòrica i cal evitar les oracions imperatives. L’ús de connectors i els nexes conjuntius fa millor la relació significativa que hi han en les diferents parts del discurs i separa l’estructura dels paràgrafs i de les oracions.

DEFINICIÓ:

El text explicatiu és aquell que té com a objectiu informar i aportar coneixements sobre un tema. Hi han textos explicatius científics i textos explicatius divulgatius. El text explicatiu és el text didàctic per excel·lència.

En els textos explicatius científics els diccionaris, les enciclopèdies, llibres de text, exposicions orals i escrites classe, etc.

Divulgatius informen de temes d’interès general i s’adrecen al gran públic.

ESTRUCTURA:

Introducció: que serveix per presentar el tema que es tractarà, o sigui, introduir-lo.

Desenvolupament: serveix per informar i definir sobre les diferents parts del tema que abans s’ha presentat. És la part més densa de l’exposició.

Conclusió: s’hi resumeixen els temes exposats i es presenta la conclusió a que s’arriba.

Ordre en què es presenta la informació:

No hi ha cap norma que es segueixi per presentar les idees en una exposició. Tenim dues formes per presentar una exposició:

La inductiva: que s’inicia pels detalls o idees secundaries i segueix cap a aspectes generals, cap a la conclusió.

La deductiva: que comença amb la conclusió o idea principal i desprès la desenvolupa o explica.

RECURSOS LINGÜÍSTICS:

La informació ha de ser neutra i objectiva. s’ordena per paràgrafs.
El temps verbal propi de l’explicació és el present d’indicatiu pel seu valor enunciatiu i atemporal.
Cal triar mots precisos, en el lèxic. En els textos especialitzats s’utilitzen els termes.
En els textos divulgatius s’utilitza un lèxic a l’abast de tothom.
La repetició de paraules i la utilització de sinònims ajuden a clarificar el text.
En les exposicions escrites s’utilitzen les exemplificacions, les il·lustracions, etc.

DEFINICIÓ:

La descripció és un mode d’organització del discurs que pretén representar lingüísticament persones, animals, objectes, paisatges, èpoques, sentiments, etc. Es poden descriure tots els aspectes de la realitat, des dels més concrets als més abstractes.cal que tot estigui ordenar estrictament la informació.

En una descripció objectiva l’autor adopta una actitud imparcial davant de l’objecte descrit.

En una descripció subjectiva l’autor reflecteix el que li suggereix personalment l’objecte que descriu.

ESTRUCTURA:

Podem considerar tres procediments ordenats: el primer és

l’establiment del tema, amb la presentació de l’objecte com un tot. El tema es pot establir des de l’inici o bé després d’enumerar les característiques.

caracterització, a través de la qual es distingeixen les qualitats, les propietats i les parts de l’objecte.

la relació amb el món exterior, tant pel que fa a l’espai i el temps, com pel que fa a les múltiples associacions que es poden activar amb altres móns i objectes anàlegs (comparació, metonímia, metàfora).

RECURSOS LINGÜÍSTICS:

El substantiu és el punt de partida.

Els adjectius qualificatius són els recursos mes utilitzats, el que mes abunda es la frase atributiva.

Els temps més utilitzats són el present i l’imperfet.

S’utilitzen molt els recursos estilístics com la comparació, la metonímia i la metàfora.

Ahir ala nit 12 d’octubre de 2007

La porta d’un ascensor es queda tancada amb dos senyors a l’interior

En un petit barri de Barcelona al carrer molí, una senyora i un senyor es van quedar tancats a l’ascensor del seu pis, quan anaven baixant al carrer a causa d’un problema de l’ascensor, es va quedar a meitat i la porta estava tancada i no es podia obrir.

Això va succeir al mati i el pobre senyor i la senyora, no van sortir fins a la tarda auxiliats pels bombers, van ser portats a l’hospital amb problemes respiratoris.

1ª persona

Ahir ala nit 12 d’octubre de 2007

Al meu barri, em baix quedar tancat a l’ascensor amb un amic quan anava baixant al carrer a causa d’un problema de l’ascensor, es va quedar a meitat i la porta estava tancada i no es podia obrir.

Això em va passar al mati i el meu amic i jo ens estàvem quedant sense aire, no vam sortir fins la tarda auxiliats pels bombers, ens van portar al l’hospital per que teníem problemes respiratoris.

DEFINICIÓ:

Són els textos que ens informen d’alguna cosa que està passant o que ha passat. Els periodistes són els encarregats de fer-los.

La notícia és un text que narra els fets i esdeveniments propers a la vida quotidiana.

El reportatge és un conjunt d’articles que relaten fets de la realitat.

La crònica és l’estudi que un o una periodista fa sobre els esdeveniments que tenen lloc en un espai de temps concret.

L’article d’opinió és un text en el qual el l’autor expressa la seva opinió sobre algun tema en concret.

L’editorial té com a objectiu informar i convèncer a la gent.

Les cartes al director és una mena de text periodístic en que els lectors del diari donen informació sobre algun fet personal o sobre el que opinen d’alguna notícia abans publicada.En el fet de vendre es va més enllà del producte. El producte té valors associats: prestigi, èxit, joventut, erotisme, etc.

ESTRUCTURA:

L’estructura externa es divideix en tres aspectes:
Els títols: en els quals hi ha
El titular: que anuncia el fet que ha passat.
L’avantítol: és com un títol secundari
El cos: que desenvolupa el fet de la notícia i t’informa del que ha passat.
La il·lustració: sol ser una foto o diverses fotos que té que veure amb la notícia.
L’estructura interna: la informació que s’hi transmet ha de donar resposta a qui?, què?, quan?, on?, com? i, a vegades, a per què?

Imatge: la imatge de l’anunci compleix funcions molt diferents: es pot utilitzar com a element per reafirmar o complementar la idea expressada en el text, per donar informació gràfica sobre el producte, o bé pot tenir una funció connotativa que insinuï o comuniqui conceptes o idees que difícilment es podrien expressar amb paraules.

Titular: o frase de crida; té la finalitat de captar l’atenció del destinatari. En una mateixa campanya es poden usar diferents titulars.

Cos: text on s’explica i argumenta tot allò que interessa comunicar de l’anunci. No ha de ser gaire llarg, ha de donar la informació justa, amb llenguatge senzill i clar. Amplia idees però sense sortir de la idea que dóna el titular.

DEFINICIÓ
El text narratiu : té com a finalitat bàsica explicar o relatar fets i accions, que se succeeixen en el temps i que tenen entre ells una relació de causa-efecte, la narració oral és la primera. Amb el pas a la llenguaescrita, s’obtenen tipus de tex narratius diversos, d’extensions diferents, amb intenció literària o sense.
De textos narratius, en podem trobar en els anuncis, les notícies, una pel·lícula, etc. Però els textos narratius amb una intenció predominantment literària o artística, el trobem als contes novel·les, còmics etc.

ESTRUCTURA

Introducció o plantejament: en què s’exposen els fets de partida.

Desenvolupament o nus: en què van succeint els fets que conformen la part central de l’obra.

conclusió o desenllaç: en què es resol el misteri inicial.

RECURSOS LINGÜÍSTICS

Les oracions més utilitzades són les predicatives, amb verbs d’acció, els verbs més representatius és el passat, en pretèrit perfet, simple o perifràstic. Els connectors i altres procediments sintàctics poden expressar tant la successió temporal dels esdeveniments com la causal.