Dic això de benestar, perquè si tens diners, allà vius com un rei. Els Estats Units és el país on més persones amb riqueses viuen. Crec que contarà molt que quasi tots el famosos hi són. També és el país de la exageració, tot és molt gran, ciutats, edificis, menjars…això em crida l’atenció, perquè a mi també m’agraden les coses grans. M’apassiona com viuen les curses de cotxes, poden aguantar 300 voltes de la Nascar, i vivint-les totes amb intensitat. A mi m’agrada molt el món del motor, però no sé si podria suportar-ho.

La cosa que menys m’agrada és que tothom pot tindre una pistola a casa seva, i a més a més, totes les notícies estrambòtiques que surten per les notícies. I que hi ha molta gent allà que no es cuida, molts obesos,etc.

Però el que més m’agrada són Los Angeles. Primer perquè té nom llatí, i això em desperta simpatia per la ciutat. I després perquè m’agradaria viure-hi. És la ciutat de la fama, viure concretament a Beverly Hills, és tot un somni per a mi.

Però hem de reconèixer que la millor cultura és la espanyola.

La introducció és un text fet per el propi autor de l’obra. Es diferencia del pròleg en que a la introducció sí que parla de l’obra, i només de l’obra, ni autor ni res. Solen ser com un petit resum del que passarà a l’obra, perquè així el lector ja sàpiga de que va.

La presentació té una gran diferència entre les altres dues, és oral. Consisteix en a exposar un tema en concret en un auditori o sala de reunions davant d’un públic que normalment sol ser molt exigent, i per això et pots recolzar amb fotografies, gràfics i programes informàtics.

En resum, el pròleg serveix per introduir certa informació sobre l’autor o sobre l’obra. La introducció és quasi el mateix, però la fet l’autor i parla exclusivament de l’obra. I la presentació és de forma oral, i serveix per explicar un tema.

La característica més important és que el teatre no està fet per llegir-lo, sinó por veure‘l. Per això no hi ha narrador, i els personatges van introduint la trama i tot el que cal saber-hi. L’obra també està feta per un públic determinat, i no per a una sola persona, i es necessiten actors per ensenyar-la.

Els textos solen estar organitzats per actes, que és com es divideix l’obra teatral. Normalment són tres: introducció, nus i desenllaç. Però això pot variar segons l’autor. Cada acte té unes deu escenes, que equivaldrien als capítols d’una novel·la. Una altre cosa important són les acotacions, que és el que l’actor a de fer, com moure’s, com expressar-se, etc. També podem trobar trets que ens informin de com han de ser l’espai, el temps,etc.

També està dividit per subgèneres. Els més important són: la tragèdia, personatges lluiten contra el seu destí, la comèdia, situacions quotidianes amb tocs humorístics, i el drama, on la tragèdia i la comèdia es barregen amb situacions realistes. Personalment m’agrada molt el teatre, per això en faig, i crec que és un gènere que la gent no l’aprecia molt, prefereixen altres gèneres.

 La Marta és una noia jove que arriba a la terra baixa amb el seu pare. En Sebastià és el terratinent, i li comença a agradar la Marta. Aconsegueix convertir-la en la seva amant, però no es pot casar amb ella, s’ha de casar amb una dona rica de bona família. Vet i aquí que decideix casar la Marta amb en Manelic. En Manelic és un innocent pastor i es creu tot el que li diuen. Amb aquest casament, continuaran amb la seva relació i el Manelic no sospitarà res.

A la Marta li fa fàstic en Manelic perquè ella es pensa que ell sap tot el que passa, i que ell accepta que la seva dona estigui amb un altre. Quant s’adona de que en Manelic no en sabia res comença a estimar-lo, fins que un dia en Manelic descobreix tot el muntatge i mata a en Sebastià. Llavors la Marta i en Manelic se’n van cap a la terra alta, on podran viure feliços.

1.2   Joan Miró volia trencar amb l’art tradicional, per això opina que aquest art està desfasat i passat de moda.

1.3   El títol diu que l’art de la ceràmica, vol retornar a la puresa original ja perduda, per crear un món d’objectes i de formes d’acord amb la sensibilitat estètica actual, i per això hauria de retrobar el joc dels quatre elements essencials–aigua, terra, foc i aire.

1.4   a) l’home havia de crear els objectes perquè els necessitava
b) cultura artesana tradicional
c) arts que reprodueixen volums i formes
d) combinació dels quatre elements

3.1 Hi ha tres oracions:

1ª. i justificaren en alguna manera aquella frase de Joan Miró afirmant que l’art està en decadència des de les cavernes (OP)
2ª. afirmant que l’art està en decadència des de les cavernes (OS Adj)
3ª. que l’art està en decadència des de les cavernes (OSS de CD del verb afirmant

b) en; en alguna mesura→CCM
de; de Joan Miró→CN
en; en decadència→Atr
des de: des de les cavernes→CCT

c) alguna→ indefinit femení singular
aquella→ demostratiu femení singular
l’art→ article determinatiu masculí
les→ article determinatiu femení plural

d) No hi ha cap verb auxiliar.

3.2-D

3.3 voltar
- crear
- tenir (perquè té CD)
- descobrir (perquè té CD)

3.4- Fixada: [ks]
Crisi: [z]
Successius: [ks]
Les exigències: [z] i [Z]

Només ens van fer la visita guiada de la planta baixa, on era tot de la segona meitat del segle XX. Allà vam veure unes obres molt estranyes. Personalment em van agradar, les trobava gracioses. Com les de Antoni Tàpies, un quadre negre, la de la xocolata, i els vídeos amb un home fent-se coses per sembla una dona, i les ampolles de neteja com a protesta de la dona. Però la que més em va cridar l’atenció fou l’escombra amb el pal fet de fitxes de domino, molt original, em va agradar molt. Al En acabar la visita guiada vaig donar un tomb per pel museu i vaig poder apreciar l’exposició d’Asier Mendizabal, i també una de fotografia, les dos em van agradar molt.

Després van tenir l’honor de continuant amb l’acompanyia de l’Alexandra i visitar el CCCB. La primera exposició que van veure va ser la de “Vidas minadas”. Crec que em va traumatitzar. Era molt forta, vaig llegir-hi les històries i veure una mica del documental…i vaig estar a punt de plorar. Et fa pensar molt sobre les guerres i sobre l’ésser humà. Després hi era la de “Las mujeres que no conocimos”, que no la vaig entendre molt, crec que volia dir sobre la importància de la dona en la societat.

Finalment, continuant amb l’honor de tindre a l’Alexandra al nostre costat, van anar menjar a la Fonda Espanya. Un hotel/restaurant molt bonic, donava gust menjar allà. Vaig sentir un gran honor al compartir taula amb en Santi, i m’he ho vaig passar molt bé amb les bromes d’en Borges. Al acabar van veure una xemeneia que hi havia allà.

Em va agradar molt la sortida, aprendre coses i veure cultura mai està de més, i tot això gaudint de la companyia de l’Alexandra , en Santi i dels meus amics.

La història es relatada por narrador. Explica els fets i com són els personatges. Hi ha dos tipus de narradors, el que participen en la història (primera persona) o els que ja saben tot el que passarà i el que senten els personatges (omniscient).

Els personatges es comuniquen gràcies al diàleg en estil directe o en estil indirecte. Aquest poden evolucionar en la història (rodons) o no evolucionar (plans). Poden ser principals, si actuen directament en els fets, o secundaris. També em de tindre en compte el temps i el lloc on succeeix l’acció.

Podem trobar diversos subgèneres, com la novel·la i el conte. La novel·la serveix per explicar uns fets més llargs i complexos que en el conte, on només vol entretenir. També podem trobar altres gèneres com la llegenda(fets històrics molt sovint imaginaris), epístola(en forma de carta) i faula (amb missatge moral).

Els textos argumentatius són aquells que donen arguments a favor i en contra sobre algun tema en concret. Podem trobar aquesta característica en el text,ens donen arguments amb el propòsit de discutir si l’art està en decadència o no. És per això que es podria dir que aquest text és, en part, un text argumentatiu. 

Per altra banda, els textos científics són aquells que parlen d’un tema molt especialitzat i que van dirigits a un públic molt concret. El text és un article que apareix en una revista especialitzada d’art, per tant, tenim una altre prova de que és un text científic. També utilitza un llenguatge molt tècnic, no tota la gent ho podria entendre. Tot i no parlar de ciència pròpiament dita, aquest text es podria classificar dins la categoria dels textos científics.

Per tant, aquest text té les característiques principals tant dels textos argumentatius i dels textos científics, és una combinació dels dos.

Així com cell qui es veu prop de la mort,
corrent mal temps, perillant en la mar,
e veu lo lloc on se pot restaurar
e no hi ateny per sa malvada sort,
ne pren a me, qui vaig afanys passant,
e veig a vós bastant mos mals delir:
desesperat de mos desigs complir,
iré pel món vostre ergull recitant.

       És veu prop de la mort, va vagant, com si estigués en la mar, i veu on es pot salvar. On es pot salvar seria la seva estimada. La estimada no el complau, per mala sort o pel que sigui, no li agrada ell,…es veu a ell i la veu a ella, no pot complir el seu desig d’estar amb ella, i anirà pel mont dient coses en contra d’ella.

      Ausiàs March (S.XV) va ser un poeta molt llegit a la seva època, i molts altres poetes el van voler imitar. Les seves obres són molt importants perquè fa un nou estil(renaixement), molt més sincer i personal. Utilitza el català en els seus poemes. Fa un nou tracte a la dona la seva obra gira entorn a la mort de la seva esposa.

      El poema conserva l’estructura dels poemes trobadorescos, el vers decasíl·lab amb forma 4+6. Amb rima consonant masculina. Tema d’amor frustrat, molt típic del renaixement.