Raúl Chamorro

Consta de tres etapes: la normalització institucional i lingüística fins el 1939, el franquisme fins el 1977 i la normalització institucional i lingüística fins l’actualitat. 

La Mancomunitat de Catalunya va durar des de l’any 1914 fins al 1925. La Mancomunitat va crear una infrastructura política, econòmica i cultural que va permetre organitzar els serveis tècnics, administratius i científics.Les eleccions municipals de 1931 van suposar la implantació de la República a Espanya i a Catalunya va guanyar el partit Esquerra Republicana de Catalunya i Francesc Macià, líder d’aquest partit, va proclamar la República Catalana, que de seguida va esdevenir el Govern de la Generalitat de Catalunya, i van començar els tràmits d’un estatut d’autonomia català, que s’acaba creant. Va ser nomenat l’estatut de Núria, però només va durar fins al 1934, i només es va restablir durant la Guerra Civil. 

Es crea l’IEC i la Secció Filològica, per començar el procés de normalització lingüística, on la figura de Pompeu Fabra juga un paper molt important. L’any 1913 la Secció Filològica va publicar les Normes ortogràfiques. A més, Pompeu Fabra va crear el Diccionari general de la llengua catalana al 1932. 

Durant el franquisme el català va ser abolit i durament castigat. S’usava només clandestinament. 

El 1977, el govern de l’Estat va restablir provisionalment la Generalitat de Catalunya, de la qual va ser nomenat president Josep Tarradellas. Dos anys més tard s’aprovà l’Estatut d’Autonomia. 

Amb la Constitució Espanyola de l’any 1978, s’aproven estatuts d’autonomia, i s’estableix que el català és la llengua pròpia a Catalunya, València i Illes Balears. L’ús del català és regulat per les lleis de normalització lingüística de cada comunitat.

La Renaixença va ser un moviment de recuperació de l’ús literari del català que comença l’any 1833 i acaba al 1877. Volen recuperar les institucions i l’oficialitat de la llengua.

La revolució burgesa del segle XIX crea la burgesia i el proletariat com a classes socials. La revolució burgesa es produeix perquè la burgesia volia tenir poder polític. La burgesia catalana s’enfronta als terratinents andalusos per culpa dels interessos econòmics. Al 1868 la reina Isabel II és destronada i es produeix la restauració borbònica amb Alfons XII. La pèrdua de les últimes colònies (Cuba i Filipines) fa patent el fracàs del règim polític i s’ofereixen com a alternatives la regeneració d’Espanya des de Castella (la generació del 98 ) i la regeneració d’Espanya des de la perifèria (les Bases de Manresa).

El romanticisme suposa tornar al passat, on el català gaudia d’un gran prestigi, era respectat. La literatura popular es continua escrivint en català durant els segles XVIII i XIX, i així els autors de la Renaixença volen recuperar el prestigi del català. La seva obra més important és la restauració dels Jocs Florals.

El català continua sent perseguit, però l’ús literari va a més. I el català és defensat per l’església, i tant per els moviments més conservadors com per els més republicans. La primera manifestació de la defensa del català és la revista Avenç, defensant una ortografia moderna i unificada.

La voluntat de recuperació de la llengua s’anirà barrejant amb la aparició del catalanisme, moviment que té com objectius la recuperació de la llengua catalana i les institucions catalanes. Jacint Verdaguer, Àngel Guimerà i Narcís Oller seran considerats la segona generació d’escriptors catalans i donaran al català un valor literari molt més important.

Els canvis socials i culturals del segle XIX faran que aparegui el catalanisme, que volia recuperar la llengua i les institucions catalanes, i això s’aconseguirà al segle XX.

La crisi lingüística té dos períodes, als s.XVII i XVII la llengua parlada era el català, excepte alguns escriptors, que escrivien en castellà. Al s.XVIII, amb la imposició del Decret de Nova Planta, el català es va prohibir, i es va imposar el castellà.

Hi va haver una crisi política, la monarquia volia imposar la centralització. Va tenir lloc la guerra dels segadors. Al s.XVI es traslladen les Corts des de Barcelona fins a Castella. I econòmicament, el Mediterrani era insegur i l’Atlàntic assegurava un bon comerç internacional. Lingüísticament, el català era el més usat, el predominant, però la inquisició i els bisbes castellans van posar el castellà a les esglésies.

Quant va morir Carles II, ho va fer sense descendència, i això va provocar la guerra de successió, on l’arxiduc Carles d’Àustria i Felip d’Anjou, eren els candidats per la corona. Finalment, Carles es nomenat Emperador d’Alemanya, i per tant, guanya Felip.

Aquest fa el Decret de Nova Planta, amb el qual desapareixen les institucions pròpies i els territoris de la corona d’Aragó, formant un sol regne, el Regne d’Espanya.

El Decret imposa el castellà a la justícia i a l’ensenyament i provoca el conflicte lingüístic ja que el castellà domina el català. La gent no coneix el castellà, i per això li costa una mica. Però hi ha gent que continuarà utilitzant el català, com per a la literatura popular.

La expansió del territori gràcies a la corona d’Aragó i a Jaume I, el català també s’expandeix per els territoris conquerits, donant pas a una normalització de la llengua, el català s’imposà al llatí al segle XII. Fins que al segle XV ja és usada en l’administració i en la literatura.

Gràcies a la formació de la corona catalano-aragonesa, el català es consolida om a llengua escrita, i al segle XV arriba la normalització de la llengua.

El text català més antic és Liber iudiciourum, era el codi de lleis visigòtic, i les Homilies d’Organyà, és  primer document en prosa de la llengua catalana.

La poesia popular feta pels trobadors la feien en occità. No va ser fins el segle XV que van començar a fer-les en català. Ausiàs March va ser el primer poeta en utilitzar el català.

Ramon Llull vas ser el que va iniciar la prosa literària catalana, va escriure temes filosòfics, científics i teològics en català. Utilitzava un camp sintàctic sobre el seu coneixement de la gramàtica llatina, i de lèxic els mots populars.

Als inicis de la Cancelleria, s’utilitzaven l’aragonès, el català i el llatí, però a meitats del s. XIV el català és el més usat. Aquest català inspirat en l’estil de Ciceró actualment és diu llengua estàndard.

A partir del segle XVI el castellà va guanyant terreny, per culpa del centralisme que governava la corona, i a causa de la crisi del principat, València va substituir Barcelona com a centre cultural i econòmic de la Corona.

Ramon Llull i Ausiàs March i fets com la Marca Hispànica, la poesia trobadoresca i la Cancelleria Real, van ajudar molt a la formació i expansió del català. Que va anar perdent poder per culpa de la noblesa castellana.

Després de la caiguda de l’imperi romà, el llatí va anant perdent cohesió, i va transformar-se gràcies a altres llengües. L’arribada dels francs, poble germànic, va comportar l’expulsió del territori dels visigots, que havien arribat poc desprès de la caiguda de l’imperi romà. L’ocupació musulmana de la península al segle VIII va ser diferent a Catalunya. Van estar cent anys a la Catalunya Vella i cinc segles i mig a la Nova.

Els visigots no van aportar res al llatí, perquè es van acostumar, però el francs si que van contribuir amb moltes paraules noves, que s’han conservat al català: treva, sala, escuma, gana, Arnau…Els àrabs van deixar moltes més paraules, però tot depèn del territori on van ser. A la Catalunya Nova van deixar moltes més paraules que a la Vella. Molts arabismes designen elements de la vida quotidiana: albercoc, barri, catifa, sucre, duana, garbí…

El pas del llatí al català va ser un procés lent. Al segle VIII van fer una Renovatio que va posar de manifest les diferències que hi havia amb el llatí clàssic i la llengua parlada. Al Concili de Tours (813) van ordenar que les misses es fessin en llengua romanç, en comptes del llatí. En l’Acta de la consagració de la catedral de la Seu d’Urgell (839) està en llatí, però té un text paral·lel per traduir coses, perquè estaven en català.

La Romània és el conjunt de territoris en què és parlada una llengua derivada del llatí. Es classifiquen en dos grups, l’oriental i l’occidental. Són llengües romàniques: el castellà, el català, l’occità, el galaicoportuguès, el francès, el retoromànic, l’italià, el romanès i el sard.

La romanització és el procés d’imposició de la cultura romana i la seva organització als territoris que van unir-se al Imperi romà. Aquest procés va ser molt lent a les zones d’interior, però va estendre’s molt ràpidament per la costa. L’imperi Romà va assolir una unitat política i una unitat lingüística a través de la llatinització. Als territoris conquerits s’imposava el llatí davant la llengua del territori. El cristianisme va afavorir molt la romanització.

La conquesta Tarraconense va arribar, juntament amb la conquesta del territori de parla catalana. Aquest va ser dividit en províncies, influïdes per diverses parles del llatí.

El llatí vulgar era el que parlava el poble. Aquest llatí evolucionava molt ràpidament. Oralment aquest llatí es molt difícil estudiar-lo. En canvi, el llatí clàssic és va mantenir estable.

Les restes lingüístiques que els pobles conquerits van deixar constitueixen el substrat preromà de la llengua catalana. Els substrats més importants són : el substrat indoeuropeu, el substrat grec, el substrat fenici i el substrat iberobasc.

És l’estudi de la llengua des de el punt de vista social, l’ús de la llengua respecte la societat. Neix als Estats Units als anys cinquanta, perquè allà hi ha moltes llengües, i per això arriba a Catalunya, per les diverses llengües que hi ha.El primer sociolingüista va ser Ferguson, i va estudiar les llengües que conviuen juntes, i va donar dos conceptes. Un és el bilingüisme, que són les persones que parlen, escriuen i pensen en dues llengües. I l’altre feia relació a les societats, la diglòssia, on dues llengües conviuen juntes, però una te privilegis social respecte l’altre.

Els sociolingüístics posteriors a Ferguson, diuen que existeix un conflicte lingüístic quan, una llengua domina políticament i socialment l’altre. La llengua oprimida va perdent parlants, és minoritza, i acaba desapareixen per l’altre (com el llatí). Però en alguns casos, la llengua és recupera, guanya àmbit d’ús, guanya parlants, i aconsegueix una gramàtica i una ortografia oficial.. I això és diu normalització lingüística.

La sociolingüística també estudia l’ús de la llengua segons el seu context social, segons el seu registre. No utilitzes el mateix registre parlant amb el director que amb els amics.

(193)