Raúl Chamorro

El text  és un text argumentatiu, presenta molts trets característics d’aquest textos, i més específicament, és argumentatiu científic ja que parla d’un tema molt especialitzat.

Els textos argumentatius són aquells que donen arguments a favor i en contra sobre algun tema en concret. Podem trobar aquesta característica en el text,ens donen arguments amb el propòsit de discutir si l’art està en decadència o no. És per això que es podria dir que aquest text és, en part, un text argumentatiu. 

Per altra banda, els textos científics són aquells que parlen d’un tema molt especialitzat i que van dirigits a un públic molt concret. El text és un article que apareix en una revista especialitzada d’art, per tant, tenim una altre prova de que és un text científic. També utilitza un llenguatge molt tècnic, no tota la gent ho podria entendre. Tot i no parlar de ciència pròpiament dita, aquest text es podria classificar dins la categoria dels textos científics.

Per tant, aquest text té les característiques principals tant dels textos argumentatius i dels textos científics, és una combinació dels dos.

L’art és una paraula amb un significat molt abstracte i personal. Però les arts plàstiques són les que representen objectes materials. Són arts plàstiques l’escultura, l’arquitectura i la pintura.

L’arquitectura tracta sobre la construcció d’edificis o fins i tot ciutats. L’arquitectura és molt important, perquè gràcies a ella tenim els edificis on passem quasi tot el dia. Trobo interessant com d’uns plànols, poden sortir uns edificis tan ben fets. L’escultura també es molt interessant. Són representacions plàstiques que imiten la realitat en tres dimensions. Hi ha algunes obres d’art, que si estiguessin ne color, no sabries dir si és de veritat o no. La pintura, per la seva banda, expressa les emociones en una superfície plana, ja pot ser una paret o un quadre.

Personalment, la que més m’agrada és la pintura. Pintar ho trobo molt difícil, i pot ser que per això és la que més m’atrau l’atenció. També m’agrada la manera que el pintor expressa els seus sentiments, sobretot els abstractes, no vull pensar el que pensarien ells…

En conclusió, m’agraden les tres, però si hauria hagués d’escollir alguna, agafaria la pintura.

La poesia és la manera d’expressar sentiments, emocions i pensaments, amb una certa mètrica i recursos característics d’aquest gènere literari. Poden arribar a ser molt difícils de comprendre.

La poesia destaca per la seva gran subjectivitat, i perquè està escrita en vers. També podem trobar prosa poètica, amb les mateixes característiques però sense estar escrita en vers. L’autor vol explicar les emocions i el sentiments que l’inspiren certes persones o objectes.

Per dotar de més bellesa al poema, l’autor utilitza figures literàries, algunes són bastant complexes i cal una bona reflexió per comprendre-les. Les figures literàries també donen musicalitat al poema i ens ajuden a imaginar-nos-el. Com exemples de figures literàries trobem la metàfora, l’encavalcament o l’al·literació entre altres. La mètrica del poema també està molt elaborada, amb el nombre de síl·labes definit, i estructures molt elegants.

Per tant, el gènere poètic és un tipus d’escriptura, on l’autor vol expressar els seus sentiments de una manera molt bonica, tenen una mètrica determinada i utilitzen uns determinats recursos literaris per fer-lo encara més bonic, i pot ser difícil de comprendre.

El modernisme literari va ser un moviment que va tenir lloc a Catalunya entre els segles XIX i XX, amb l’objectiu de fer pujar el llistó de la cultura catalana al de la resta de Europa. Eren característics la musicalitat, la natura, els sentits, i la bellesa perfecta, per desconnectar de la realitat. L’artista no tenia obligacions ni responia ales normes, era bohemi. Hi havia diferents tendències estètiques: el Regeneracionisme, que pretenia transformar la realitat, i els Esteticistes, que defensen l’art com a refugi de l’artista.

Joan Maragall és el poeta que més destaca. La seva poesia va passar per diferents etapes. A la primera etapa vitalista (1888-1893) escrivia poemes enèrgics i vitals. Després, com feien els altres artistes, va iniciar la primera etapa decadentista (1894-1895). A la segona etapa vitalista (1896-1905) va descobrir un catalanisme diferent de la Renaixença. En la segona etapa decadentista (1906-1909) es sentia deprimit degut a l’avanç del Noucentisme. En la tercera etapa vitalista (1909-1911) va recuperar l’individualisme i el vitalisme d’abans, i intranquil·litza els burgesos amb les seves obres.

Joan Maragall va utilitzar una temàtica molt diversa, però destaquen l’amor, la natura, el cant de la seva terra, la llegenda i els elements espirituals.

Els textos científics tenen com a objectiu informar sobre un tema amb molta precisió. Per això estan adreçats a gent que coneix molt bé el tema.

Les principals característiques que tenen els textos científics són, el tema i el registre .Tenen una gran objectivitat sobre el tema en qüestió, i s’ha d’emprar un llenguatge molt més culte, sense por perquè les persones que ho els llegiran en saben molt sobre el tema.

Tenen una estructura com la dels textos augmentatius, perquè exposen una hipòtesi, i al llarg del text la argumenten. Tenen molts exemples, i s’usen molts substantius i adjectius. També hem de tenir en compte l’objectiu que es persegueix amb el text. Podem trobar un munt de textos científics, de física, de matemàtiques, de química, articles,etc.

Per tant, els textos científics informen a un públic en concret, pots utilitzar cultismes. Però per facilitar la comprensió han de ser clars i breus.

La ciència és present en moltes coses de la nostra vida. Sense la ciència no viuríem com vivim ara, no podríem comprendre molts conceptes, etc.

La ciència juga un paper molt important en la nostre societat. Hem pogut millorar el nostre nivell de vida gràcies a ella, per exemple el descobriment de nous fàrmacs. Gràcies a la ciència la tecnologia també s’ha desenvolupat, i gaudim d’uns aparells molt útils i que ens garanteixen un bon nivell de vida. També ens ha fet saber com està el nostre planeta, i d’alguna manera, com podem ajudar-lo. Per tant la ciència està molt present en la nostre societat.

Però no tot són coses bones, també n’hi ha de dolentes. El canvi climàtic ha sorgit per culpa de la ciència, però per una altre banda, si aconseguim arreglar-ho serà gràcies a ella. Un altre clar exemple són les noves bombes, que poden fer molt mal a la humanitat. En aquests aspectes, jo crec que la ciència és una cosa bona, però el que importa són les persones que la fan servir. Si tothom tingués bones idees i volgués ajudar a la gent, segur que la ciència avançaria molt, però en aquesta societat el que mana són els diners.

Necessitem la ciència per viure, seria molt difícil viure sense ella encara que hem de mirar de fer-ne sempre un ús positiu.

El conte és un relat breu, oral o escrit, breu i de llenguatge senzill. Pot narrar històries reals com fictícies, però la majoria són fictícies.

Els personatges són lineals, no tenen món interior ni relacions amb el passat o el futur. Tenen temps i espai però no esta molt definit. La narració esta feta en tercera persona.

Hi ha dos tipus de conte, el popular i el literari. En el conte popular no hi ha autor, és anònim i la historia esta enfocada en àmbits històrics, exemple la llegenda. El conte popular s’ha transmès de forma oral, i per això ha anat evolucionant. L’altre és el conte literari, on l’autor ja és conegut i sol treure un benefici econòmic. El final sol ser sorprenent i et fa pensar.

En conclusió, el conte és un text narratiu, una novel·la molt breu, que esta adreçada a nens petits però també n’hi ha pels adults.

Hi ha persones que afirmen que les persones tenim un preu. Es poden vendre les persones per un preu? Quin és aquest preu? Tinc un preu?

En el món actual, ha hagut molts casos de corrupció, en que persones han comès males accions per culpa dels diners. Però no sols en aquesta època, si mirem enrere segur que trobem molts clars exemples de gent que per diners han fet qualsevol cosa, fins i tot matar.

Hem de tenir en compte que no tota la gent és així. Hi ha gent que a defensat els seus valors i les seves creences fins i tot fins la mort. Han cregut en el que ells pensaven era el correcte a fer i ho han mantingut, on una altre gent ja s’hauria venut pels diners que siguin, ells no ho han fet, per tant ens demostra que hi ha gent per tot.

Per tant, crec que depèn de molts factors de la teva vida, de com t’hagin educat els teus pares, i sobretot de la situació en que estiguessis, per crec que tothom es vendria per salvar-ne la seva vida, i crec també, que indirectament, ja ens posen preus en aquesta vida les grans multinacionals que fan amb nosaltres el que volen.

Els textos científics i els textos de divulgació científica estan inspirats en un mateix tema, l’únic que canvia és al públic que va dirigit.

Els textos científics són molt precisos. Van dirigits a públic que sap molt del tema, per tant s’usen moltes paraules tècniques, tecnicismes. Els textos científics estan basats en una hipòtesi. Per tant, els textos científics són argumentatius, i han de donar arguments per fonamentar la hipòtesi per convèncer al públic.

Els textos de divulgació científica estan dirigits al públic en general. Han d’utilitzar un llenguatge clar i senzill, que a vegades pot arribar a ser col·loquial. Són explicatius, ja que expliquen la síntesi d’un tema.

En conclusió, els textos científics i els textos de divulgació científica tenen en comú el tema de què tracten, però els textos científics van dirigits a públic que sap del tema, i els de divulgació científica van dirigits a tot el públic en general.